Simona Gay i Miquela Valls

Des del 2020 s’ha celebrat –la Casa Samsó, la Casa de la Generalitat a Perpinyà, la vila d’Illa, l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català)– la poetessa del riberal, Simona Gay. Un merescut homenatge a una dona, una autora, una nord-catalana massa poc coneguda. La seua culpa és de ser germana d’en Josep Sebastià Pons, de ser l’esposa del seu marit, de ser dona en una societat manada per homes. Aquests dies s’està presentant a Catalunya Nord la suma de 532 pàgines del Folklore íntim del Rosselló de Simona Gay a l’editorial del Trabucaire.

La renaixença de Simona Gay està sent una reeixida gràcies a una altra dona excepcional, precisament l’editora del llibre, Miquela Valls Robinson. Ella és especialista de la literatura nord-catalana, cronista regular de la tribuna en català a L’Indépendant, fent de continuadora del Pere Verdaguer. Al llarg dels anys encadena conferències, xerrades, presentacions d’exposicions –com la de Simona Gay 50 anys, que ella mateixa ha fet–, articles, conferències i taules rodones. La Miquela professora, la Miquela presidenta emèrita de l’APLEC, la Miquela investigadora, la Miquela pedagoga continua posant la seua expertesa al servei de l’aprenentatge i la difusió de la llengua. És una mestra, un model, una guia per als estudiants, els amants de la cultura i la llengua, per als aficionats de la catalanitat. El setembre, la Miquela Valls Robinson rebia de mans del director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà i de la vicepresidenta de la Generalitat el Premi Carles de Llar. Entre els seus mèrits són destacables la seua activitat i militància ininterrompuda fins avui (és nascuda en 1945 i professora universitària fins al 2006) i el seu repte personal: reactivar la llengua al si de les seues “dues famílies”, la pròpia i literal, i la més ampla del món de l’ensenyament del català, amb quantitat de col·legues, alumnes i deixebles. A tots ha sabut comunicar el seu amor de les lletres, la seua taleia inalterable de restablir la cadena de transmissió del català. I la Miquela hi ha reeixit: els seus nets, com els seus pares, li parlen català, igual que els innombrables alumnes i estudiants que sempre se li adrecen en català. Un immens exemple per als catalans (del nord).