Simona Gay i Miquela Valls

Des del 2020 s’ha cele­brat –la Casa Samsó, la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà, la vila d’Illa, l’Ins­ti­tut Franco-Català Trans­fron­te­rer de la Uni­ver­si­tat de Per­pinyà, l’APLEC (Asso­ci­ació per a l’ense­nya­ment del català)– la poe­tessa del ribe­ral, Simona Gay. Un meres­cut home­natge a una dona, una autora, una nord-cata­lana massa poc cone­guda. La seua culpa és de ser ger­mana d’en Josep Sebastià Pons, de ser l’esposa del seu marit, de ser dona en una soci­e­tat manada per homes. Aquests dies s’està pre­sen­tant a Cata­lu­nya Nord la suma de 532 pàgines del Folk­lore íntim del Ros­selló de Simona Gay a l’edi­to­rial del Tra­bu­caire.

La renai­xença de Simona Gay està sent una reei­xida gràcies a una altra dona excep­ci­o­nal, pre­ci­sa­ment l’edi­tora del lli­bre, Miquela Valls Robin­son. Ella és espe­ci­a­lista de la lite­ra­tura nord-cata­lana, cro­nista regu­lar de la tri­buna en català a L’Indépen­dant, fent de con­ti­nu­a­dora del Pere Ver­da­guer. Al llarg dels anys enca­dena con­ferències, xer­ra­des, pre­sen­ta­ci­ons d’expo­si­ci­ons –com la de Simona Gay 50 anys, que ella mateixa ha fet–, arti­cles, con­ferències i tau­les rodo­nes. La Miquela pro­fes­sora, la Miquela pre­si­denta emèrita de l’APLEC, la Miquela inves­ti­ga­dora, la Miquela peda­goga con­ti­nua posant la seua exper­tesa al ser­vei de l’apre­nen­tatge i la difusió de la llen­gua. És una mes­tra, un model, una guia per als estu­di­ants, els amants de la cul­tura i la llen­gua, per als afi­ci­o­nats de la cata­la­ni­tat. El setem­bre, la Miquela Valls Robin­son rebia de mans del direc­tor de la Casa de la Gene­ra­li­tat a Per­pinyà i de la vice­pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat el Premi Car­les de Llar. Entre els seus mèrits són des­ta­ca­bles la seua acti­vi­tat i militància inin­ter­rom­puda fins avui (és nas­cuda en 1945 i pro­fes­sora uni­ver­sitària fins al 2006) i el seu repte per­so­nal: reac­ti­var la llen­gua al si de les seues “dues famílies”, la pròpia i lite­ral, i la més ampla del món de l’ense­nya­ment del català, amb quan­ti­tat de col·legues, alum­nes i dei­xe­bles. A tots ha sabut comu­ni­car el seu amor de les lle­tres, la seua taleia inal­te­ra­ble de res­ta­blir la cadena de trans­missió del català. I la Miquela hi ha reei­xit: els seus nets, com els seus pares, li par­len català, igual que els innom­bra­bles alum­nes i estu­di­ants que sem­pre se li adre­cen en català. Un immens exem­ple per als cata­lans (del nord).