Tots aquests que ara esvaloten Madrid, ho porten a la sang: els seus pares i avis ja es van alçar en armes contra la República, van sostenir una dictadura durant quaranta anys i es van engiponar una transició perquè allò que en deien democràcia fos només un decorat de titelles darrere el qual els seus hereus poguessin continuar movent el fils. Mentre que a Catalunya la gent va sortir al carrer perquè volia votar allò que no li permetien, a Espanya s’atien les masses contra els resultats d’allò que s’ha votat, i qui encapçala la mobilització és el partit que lidera la dreta conservadora, que promou una revolta trumpista al carrer i a les institucions legislatives i jurídiques de l’Estat. En aquest clima antidemocràtic, qualsevol pacte dels seus rivals és mort abans de néixer, i sorprèn que Junts i ERC l’hagin subscrit finalment amb el PSOE. Perquè el partit socialista no ha estat mai prou valent per fer net amb el franquisme residual i difícilment s’hi ha pogut comprometre ara. El peix potser és al cove, però hi és en un estat de descomposició que el farà immenjable.