Peix al cove immenjable

Tots aquests que ara esva­lo­ten Madrid, ho por­ten a la sang: els seus pares i avis ja es van alçar en armes con­tra la República, van sos­te­nir una dic­ta­dura durant qua­ranta anys i es van engi­po­nar una tran­sició perquè allò que en deien democràcia fos només un deco­rat de tite­lles dar­rere el qual els seus hereus pogues­sin con­ti­nuar movent el fils. Men­tre que a Cata­lu­nya la gent va sor­tir al car­rer perquè volia votar allò que no li per­me­tien, a Espa­nya s’atien les mas­ses con­tra els resul­tats d’allò que s’ha votat, i qui encapçala la mobi­lit­zació és el par­tit que lidera la dreta con­ser­va­dora, que pro­mou una revolta trum­pista al car­rer i a les ins­ti­tu­ci­ons legis­la­ti­ves i jurídiques de l’Estat. En aquest clima anti­de­mocràtic, qual­se­vol pacte dels seus rivals és mort abans de néixer, i sorprèn que Junts i ERC l’hagin subs­crit final­ment amb el PSOE. Perquè el par­tit soci­a­lista no ha estat mai prou valent per fer net amb el fran­quisme resi­dual i difícil­ment s’hi ha pogut com­pro­me­tre ara. El peix pot­ser és al cove, però hi és en un estat de des­com­po­sició que el farà immen­ja­ble.