UNA NOVA ETAPA

En poques hores de diferència, els dos partits independentistes amb representació al Congrés, ERC i Junts, han subscrit un acord amb el PSOE que garanteix a Pedro Sánchez la investidura, i al seu govern, l’estabilitat durant un període de quatre anys. En el número de La República que teniu a les mans valorem les tretze pàgines del document que va signar Oriol Junqueras en nom dels republicans i les quatre que va avalar Jordi Turull en nom dels juntaires. La negociació s’ha portat amb discreció, excepció feta d’un dels principals temes, l’amnistia, en què s’han donat a conèixer les opinions dels uns i els altres sobre el perímetre o, dit en altres paraules, sobre les persones a les quals havia de beneficiar. Els acords, com bona part dels pactes polítics que se subscriuen al Parlament, al Congrés o en qualsevol altre espai, contenen un munt de retòrica, de frases desfigurades i interpretables de diverses formes i de poca concreció, en alguns casos comprensible (com en el cas de Rodalies) perquè estem parlant d’aspectes extremadament complexos, però en d’altres només explicable per la incapacitat d’arribar a un punt en comú. En tot cas, els acords subscrits són públics i la gent que ho vulgui tindrà la possibilitat de llegir-los i de comprovar que diuen el que diuen, que no sempre és el mateix que expliquen els que l’han signat. En un tema com aquest, la batalla pel relat s’intueix tant o més important que el contingut dels documents.

En tot cas, més enllà dels acords assolits i del camí que puguin seguir a partir d’ara, aquesta setmana s’ha obert una nova etapa, caracteritzada per la implicació dels dos partits independentistes (fins ara només hi participava ERC) en la governabilitat de l’Estat i l’aposta pel diàleg amb el govern del PSOE. Ara, tant ERC com Junts juguen al mateix terreny de joc, i cadascú haurà d’assumir les pròpies contradiccions. L’aposta per aquesta via s’ha fet amb els habituals retrets entre els dos partits, que en molts casos semblen més interessats a disputar-se l’hegemonia d’un espai electoral desorientat (el sobiranisme) que no pas a garantir avenços per al país i a resoldre el conflicte polític. I allò que resulta més lamentable, també s’ha fet sense cap coordinació, talment com en els “millors” anys de l’autonomisme, quan republicans i convergents es disputaven l’hegemonia. Ara, ERC i Junts també han anat a la seva, mirant-se constantment de reüll i competint a veure qui era més bon negociador, fins al punt que han pactat dues taules en paral·lel, una decisió que beneficia el PSOE i perjudica el país.