UNA NOVA ETAPA

En poques hores de diferència, els dos par­tits inde­pen­den­tis­tes amb repre­sen­tació al Congrés, ERC i Junts, han subs­crit un acord amb el PSOE que garan­teix a Pedro Sánchez la inves­ti­dura, i al seu govern, l’esta­bi­li­tat durant un període de qua­tre anys. En el número de La República que teniu a les mans valo­rem les tretze pàgines del docu­ment que va sig­nar Oriol Jun­que­ras en nom dels repu­bli­cans i les qua­tre que va ava­lar Jordi Turull en nom dels jun­tai­res. La nego­ci­ació s’ha por­tat amb dis­creció, excepció feta d’un dels prin­ci­pals temes, l’amnis­tia, en què s’han donat a conèixer les opi­ni­ons dels uns i els altres sobre el perímetre o, dit en altres parau­les, sobre les per­so­nes a les quals havia de bene­fi­ciar. Els acords, com bona part dels pac­tes polítics que se subs­cri­uen al Par­la­ment, al Congrés o en qual­se­vol altre espai, con­te­nen un munt de retòrica, de fra­ses des­fi­gu­ra­des i inter­pre­ta­bles de diver­ses for­mes i de poca con­creció, en alguns casos com­pren­si­ble (com en el cas de Roda­lies) perquè estem par­lant d’aspec­tes extre­ma­da­ment com­ple­xos, però en d’altres només expli­ca­ble per la inca­pa­ci­tat d’arri­bar a un punt en comú. En tot cas, els acords subs­crits són públics i la gent que ho vul­gui tindrà la pos­si­bi­li­tat de lle­gir-los i de com­pro­var que diuen el que diuen, que no sem­pre és el mateix que expli­quen els que l’han sig­nat. En un tema com aquest, la bata­lla pel relat s’intu­eix tant o més impor­tant que el con­tin­gut dels docu­ments.

En tot cas, més enllà dels acords asso­lits i del camí que puguin seguir a par­tir d’ara, aquesta set­mana s’ha obert una nova etapa, carac­te­rit­zada per la impli­cació dels dos par­tits inde­pen­den­tis­tes (fins ara només hi par­ti­ci­pava ERC) en la gover­na­bi­li­tat de l’Estat i l’aposta pel diàleg amb el govern del PSOE. Ara, tant ERC com Junts juguen al mateix ter­reny de joc, i cadascú haurà d’assu­mir les pròpies con­tra­dic­ci­ons. L’aposta per aquesta via s’ha fet amb els habi­tu­als retrets entre els dos par­tits, que en molts casos sem­blen més interes­sats a dis­pu­tar-se l’hege­mo­nia d’un espai elec­to­ral deso­ri­en­tat (el sobi­ra­nisme) que no pas a garan­tir avenços per al país i a resol­dre el con­flicte polític. I allò que resulta més lamen­ta­ble, també s’ha fet sense cap coor­di­nació, tal­ment com en els “millors” anys de l’auto­no­misme, quan repu­bli­cans i con­ver­gents es dis­pu­ta­ven l’hege­mo­nia. Ara, ERC i Junts també han anat a la seva, mirant-se cons­tant­ment de reüll i com­pe­tint a veure qui era més bon nego­ci­a­dor, fins al punt que han pac­tat dues tau­les en paral·lel, una decisió que bene­fi­cia el PSOE i per­ju­dica el país.