Democràcia enverinada

La set­mana pas­sada dèiem que el peix al cove d’aquesta inves­ti­dura està en un estat de des­com­po­sició que el farà immen­ja­ble per als cata­lans. Aquesta afir­mació no es refe­ria a l’abast dels acords sig­nats per ERC i Junts amb el PSOE, per a alguns, super­fi­ci­als; per a d’altres, fona­men­tals, i per a uns ter­cers, una ren­dició. Es refe­ria a l’estat cor­rom­put de les aigües on s’ha pes­cat aquest peix insa­lu­bre; a la podri­dura que cor­romp la política espa­nyola i que aca­barà fent invi­a­ble qual­se­vol mesura pre­sump­ta­ment favo­ra­ble per a Cata­lu­nya. Una democràcia se sosté quan la dis­crepància es diri­meix amb argu­ments i no quan s’uti­lit­zen la demagògia i els insults, estratègica­ment repar­tits entre l’hemi­ci­cle par­la­men­tari, els car­rers, els mit­jans de comu­ni­cació afins i les estruc­tu­res d’estat a les quals es dona poder sobre la política, com els fun­ci­o­na­ris de car­rera, les for­ces de segu­re­tat i la judi­ca­tura. Ara ho ha fet el PP con­tra el PSOE, però abans, durant molts anys, ambdós els van uti­lit­zar con­tra Cata­lu­nya i van emmet­zi­nar les aigües de la democràcia per molt de temps.