Punts de vista
Històric
Hi deu haver qui ara mateix només deu ser capaç d’analitzar la nova situació política a Espanya “perquè la finalitat justifica els mitjans” i perquè “guanyar el govern” bé implica “qualsevol cosa”. N’hi deu haver que deuen estar convençuts que uns “s’han venut” i els altres “s’han deixat comprar”. També hi deu haver qui no entengui absolutament res del que està passant. O els que s’esquincin les vestidures sentint-se insultats, ultratjats, posats sota sospita i que es remoguin intentant donar cops contra tot i contra tothom.
Segons la meva opinió, el que hem viscut aquesta setmana ha estat un exercici de democràcia. La que s’exercita a còpia de dialogar, d’arribar a acords tot i no coincidir, la d’aprendre a respectar els altres i potenciar tot allò que es pot crear en lloc de destrossar-ho tot sempre. Em sembla que la posició de l’independentisme català i basc ha estat i és generosa, i també em sembla que han tingut una mà estesa des de les formacions progressistes. És un fet que s’ha de reconèixer, ja que les possibilitats que hi havia sobre la taula no permetien gaires fórmules. O sortia un govern progressista amb el suport de l’independentisme, o es repetien les eleccions vaticinant un possible reforç de les dretes. Ara, el mapa ha quedat bastant clar. La reacció que hi ha hagut pel simple fet que dues formacions com el PSOE i Junts s’hagin posat d’acord ha estat molt clarificadora. I l’enrenou sobre la llei d’amnistia, més encara.
També hi deu haver algú que es deu preguntar per què el PSOE ha decidit fer aquest gir de 180 graus. M’inclino a pensar que hi ha alguna cosa més enllà de la mera victòria, del mer govern. Sí, estic convençuda que més enllà de les nostres fronteres hi havia una preocupació real per l’estat de la democràcia a Espanya. Per la separació de poders, pel lawfare, per les assignatures pendents que durant quaranta anys no s’han abordat i que en els últims temps han quedat en evidència. I per molt maquillatge, manipulació i mitjans de comunicació ocultant la realitat, tot ha anat esclatant a poc a poc. Sense una amnistia, hi hauria moltes possibilitats que una sentència internacional donés un gran disgust a Espanya. I d’aquesta manera, rentant els draps bruts a casa, fa la sensació que des de fora s’ha volgut protegir d’alguna manera Espanya. Vivim un moment històric. I necessitarem temps per poder-ho entendre amb profunditat. Però com a demòcrata, agraeixo l’esforç de totes les parts per intentar-ho.