I ARA QUÈ?

Amb la inves­ti­dura de Pedro Sánchez, que ha impli­cat els dos par­tits inde­pen­den­tis­tes amb repre­sen­tació al Congrés, ERC i Junts –i amb ells tots ple­gats–, tran­si­tem per un camí ple de difi­cul­tats i incer­te­ses. Caldrà veure, en pri­mer lloc, el nivell i el ritme de com­pli­ment dels acords, en alguns casos prou ambi­gus per gene­rar inter­pre­ta­ci­ons diver­ses i fins i tot con­tra­po­sa­des. Només cal veure el que està pas­sant amb l’ofi­ci­a­li­tat del català a la Unió Euro­pea per ado­nar-se que el com­pli­ment dels acords subs­crits no serà gens sen­zill, ja sigui per la man­dra del PSOE o pels impe­di­ments que puguin sor­gir. A banda del tema de la llen­gua, l’altra prova de foc serà la llei d’amnis­tia. El PSOE (supo­sem que amb el vis­ti­plau de Sumar) ha regis­trat un text en soli­tari al Congrés, ERC l’està ana­lit­zant amb lupa i Junts es manté en la neces­si­tat que inclo­gui l’ano­me­nat law­fare, un con­cepte que no apa­reix en el docu­ment i que els repu­bli­cans no accep­ten. L’apro­vació d’un docu­ment sòlid, que per­meti eli­mi­nar el con­cepte de “repre­sa­liat polític”, és una fita impres­cin­di­ble per ini­ciar una nova etapa. Una altra prova es pro­duirà amb la pri­mera reunió de la taula de nego­ci­ació pac­tada amb Junts, que se cele­brarà, si no es can­via el calen­dari i el lloc, a començaments de la set­mana vinent a Suïssa amb els nego­ci­a­dors del PSOE i els de Junts, amb Car­les Puig­de­mont al cap­da­vant, i l’equip veri­fi­ca­dor inter­na­ci­o­nal al com­plet. A banda de la valen­tia del PSOE, caldrà com­pro­var com s’ho mane­guen els par­tits inde­pen­den­tis­tes per dur a terme una nego­ci­ació a dues ban­des, en què ERC i Junts com­par­tei­xen (en teo­ria) els matei­xos objec­tius, tot i que les dues for­ma­ci­ons sem­blen més pen­dents de mirar-se de reüll que no pas d’avançar ple­ga­des.

El PSOE, ho adver­tien aquest dijous els por­ta­veus d’ERC i de Junts al Congrés, no té cap altra suma, cap bot sal­va­vi­des que li per­meti avançar en la legis­la­tura. Els set vots d’ERC i els set de Junts han estat deter­mi­nants per deci­dir l’inquilí de La Mon­cloa i ho seran també per deter­mi­nar la durada de la legis­la­tura. Però de la mateixa manera que el PSOE no té aritmètiques alter­na­ti­ves, tam­poc les tenen els par­tits inde­pen­den­tis­tes, atra­pats com estan pel temor com­par­tit a l’extrema dreta. Els polítics cata­lans (ho podem com­pro­var en el dos­sier que publi­quem aquesta set­mana i que merei­xe­ria un estudi en pro­fun­di­tat) no han tin­gut gaire traça a l’hora de fer val­dre el nos­tre poder i de nego­ciar de tu a tu amb l’Estat. Esta­ria bé que, en aquesta ocasió, fos­sin capaços de cap­gi­rar la història.