vaga FRÍVOLA

Els sindicats d’Adif i Renfe havien convocat cinc aturades per protestar contra el traspàs de Rodalies. “Vaga preventiva”, en podríem dir, sobretot tenint en compte que no es promovia contra una mesura presa que podria tenir una afectació en les seves condicions laborals (una iniciativa ben respectable i comprensible), sinó per un acord de voluntats entre dos partits que, de moment, no té cap traducció perceptible. Dit d’una altra manera: no s’ha signat res, ni s’ha creat res i, més aviat, s’han donat garanties als treballadors que mantindran les seves condicions actuals. De fet, a banda de preventiva, també podríem qualificar-la com una “vaga política”, convocada per protestar contra l’acord d’investidura entre ERC i el PSOE. Els sindicats protesten contra aquesta part de l’acord (el traspàs de Rodalies) i d’altres (el Partit Popular i Vox) ho fan contra l’amnistia o la taula del diàleg. Els uns amenacen d’aturar els trens; els altres, d’ocupar les seus dels partits polítics.

La realitat és que fa anys que Rodalies és un veritable desastre. Un servei que hauria de contribuir a un model de país més sostenible i a dissuadir els ciutadans d’utilitzar el vehicle privat, els acaba condemnant a arribar tard a la feina o a perdre els nervis cada dos per tres. Fa poc, un informe elaborat pel Departament de Territori, recollia les incidències registrades durant l’any passat: en total, 831 que van superar els 100 minuts de retard. En els darrers dotze anys, els minuts de retard acumulats s’han doblat: eren 200.000 el 2011 i l’any passat van arribar als 400.000. I aquest 2023, des del gener fins a l’agost, només hi ha hagut 44 dies sense incidències. Davant d’aquest desgavell, que suposadament també deu perjudicar els treballadors i treballadores de les dues companyies, no es recorda cap vaga reactiva, cap acció de rebuig contundent per part dels sindicats. Per cert, el dia abans que s’iniciés la vaga fallida, uns quants trens previstos no van circular i uns quants viatges entre Tarragona i Barcelona van tenir endarreriments d’entre quaranta minuts i més de dues hores. I el mateix dia que la vaga es desconvocava, hi tornava a haver incidències a la xarxa, segons Renfe, com a resultat de la desconvocatòria.

Sigui com sigui, un nou càstig per als soferts usuaris, que viuen atrapats entre la incompetència dels gestors, incapaços d’oferir un servei de qualitat, i la frivolitat dels sindicats, que es llancen a la vaga sense tenir coneixement de com els afectarà realment el nou model de gestió.