LES PRÒXIMES CITES ELECTORALS

Hi ha dues noves cites mar­ca­des al calen­dari: les elec­ci­ons euro­pees del mes de juny del 2024 i les cata­la­nes pre­vis­tes per al febrer del 2025. Per tant, les maquinàries dels par­tits es tor­nen a posar en marxa. Si és que, en algun moment, han abai­xat la guàrdia després de les muni­ci­pals del mes de maig pas­sat i de les espa­nyo­les del 23 de juliol. Ara és el moment de començar a per­fi­lar el relat de cada for­mació per afron­tar, nova­ment, la dis­puta a les urnes. Però, alhora, caldrà ana­lit­zar els per­fils dels pos­si­bles can­di­dats. I, en el cas dels par­tits que els escu­llen via primàries, acti­var tot l’engra­natge.

Tot i així, els esce­na­ris esta­ran con­di­ci­o­nats per l’acord d’inves­ti­dura de Pedro Sánchez amb els par­tits inde­pen­den­tis­tes, ERC i Junts. En funció de com avanci la legis­la­tura, també podrem pre­veure els resul­tats elec­to­rals. Si la taula de diàleg i la llei d’amnis­tia pro­gres­sen, els soci­a­lis­tes pro­ba­ble­ment es veu­ran encara més reforçats. Aques­tes set­ma­nes es parla sovint del gran preu polític que podrien tenir per a Sánchez les mani­fes­ta­ci­ons a Fer­raz de fa unes set­ma­nes o els dis­cur­sos de l’extrema dreta després del seu sí a l’amnis­tia, però els cos­tos encara no es poden cal­cu­lar. Serà una legis­la­tura difícil, amb cons­tants embats jurídics, dis­cus­si­ons polítiques i pot­ser con­fron­ta­ci­ons dins del mateix PSOE. Però si es van com­plint els com­pro­mi­sos de les nego­ci­a­ci­ons, la medi­ació inter­na­ci­o­nal o els tras­pas­sos pro­me­sos, això tindrà una reper­cussió directa en els votants cata­lans. D’aquí a un any podrem fer balanç i veure si les com­pli­ci­tats hi seguei­xen sent, si s’ha avançat en els acords en ter­mes econòmics o si l’amnis­tia ha fun­ci­o­nat.

Men­tres­tant, tots els par­tits han d’anar assu­mint les pos­si­bles con­tra­dic­ci­ons i els estira-i-arronsa d’aquesta con­jun­tura post 23-J i han d’anar escal­fant el ter­reny per gua­nyar a les urnes. En el cas d’ERC, el futur del pre­si­dent Ara­gonès està molt lli­gat a si pros­pe­ren o no els com­pro­mi­sos esta­blerts amb Pedro Sánchez. En canvi, des de les files de Junts caldrà veure què passa amb l’amnis­tia perquè aquesta afec­ta­ria de ple el seu gran líder, Car­les Puig­de­mont. El seu pos­si­ble retorn juga­ria un paper deter­mi­nant en les euro­pees, però també en unes elec­ci­ons a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Pot­ser és massa d’hora per plan­te­jar aquest esce­nari, però tam­poc és des­car­ta­ble tenint en compte que no hi ha un cap de car­tell o un can­di­dat ben posi­ci­o­nat per encapçalar la llista.

El que és evi­dent és que el PSC és cada cop més fort a les enques­tes. En el dar­rer CEO, els soci­a­lis­tes es tor­na­ven a situar com a gua­nya­dors en unes elec­ci­ons cata­la­nes, i el seu crei­xe­ment era relle­vant perquè Illa sem­bla que podia tenir pos­si­bi­li­tats per ser inves­tit pre­si­dent. En la citada enquesta, l’inde­pen­den­tisme per­dia la majo­ria abso­luta al Par­la­ment, i això sí que pro­vo­ca­ria un canvi en el repar­ti­ment de l’hemi­ci­cle. Tot i així, les pro­pe­res set­ma­nes també veu­rem quina relació vol tenir el PSC amb ERC i si aquests poden faci­li­tar, jun­ta­ment amb els comuns, l’apro­vació dels pres­su­pos­tos cata­lans per a l’any que ve, com va pas­sar amb els del 2023.

Hi ha molts movi­ments sobre la taula. És una par­tida d’escacs com­pli­cada, gens pre­vi­si­ble i que neces­sita prudència, com­pli­ci­tat i, també, algu­nes con­ces­si­ons. No serà fàcil per a cap for­mació política perquè hi ha massa coses en joc i molts recels acu­mu­lats entre uns i altres. Entre el PSC i Junts, entre Junts i ERC, entre ERC i el PSC o entre Junts i el PSC. Totes les opci­ons estan far­ci­des de des­con­fi­an­ces i mal­fi­an­ces. Tei­xir la con­fiança que ha permès l’acord d’inves­ti­dura de Sánchez no ha estat sen­zill ni exempt de mol­tes mira­des de reüll. Ara veu­rem com evo­lu­ci­ona i fins on està tot­hom dis­po­sat a arri­bar. Josep Pla va escriure: “En els països con­so­li­dats, la política és l’art de la nego­ci­ació segons les con­veniències de cada moment.” Cer­ta­ment, els polítics actuen en funció dels interes­sos i neces­si­tats, però esta­ria bé que la política fos l’art de la nego­ci­ació. Sem­pre.