‘Estrellas Miguelín’

Dimarts pas­sat, a Bar­ce­lona, es va cele­brar la gala de la Guia Mic­he­lin per a Espa­nya, i tant l’acte com les inter­ven­ci­ons dels pre­mi­ats amb estre­lles es van fer exclu­si­va­ment en cas­tellà. Dels manai­res de la Guia no cal espe­rar-ne gaire més sen­si­bi­li­tat, tot i que podrien tenir en compte que és aquí, on es parla català, on hi ha més esta­bli­ments i pro­fes­si­o­nals pre­mi­ats i que tots ells estan per­fec­ta­ment pre­pa­rats per aten­dre els cli­ents locals en la seva pròpia llen­gua. Dels guar­do­nats calia espe­rar-ne més. Ja se sap que un res­tau­rant amb estre­lles Mic­he­lin té mol­tes ser­vi­tuds i que cadascú sap fins on pot aguan­tar el seu fetge, però amb la qüestió del català, es veu que fet­ges i mel­ses s’extir­pen sense con­tem­pla­ci­ons si es tracta de fer la gara-gara als qui han de con­ce­dir el toisó, l’estre­lla o la lluna de València. Els deu resul­tar més fàcil fer ballar una gamba sobre un cap de sonso que par­lar en català a Cata­lu­nya, i això, a la nos­tra llen­gua i al nos­tre país, li fa el mateix efecte que una esfe­ri­fi­cació de mata­pa­rents.