1.000 MILIONS DE DISCAPACITATS

Les estadístiques, sobretot a gran escala, sempre són difícils de valorar. Potser per entendre la xifra del títol d’aquest article és millor imaginar que de cada vuit persones que viuen al nostre planeta, una té algun tipus de discapacitat, ja sigui intel·lectual o física. El terme discapacitat no m’agrada, perquè separa un gran grup de persones de les altres, com si no fóssim tots plegats extremadament diferents. Perquè, de quina manca de capacitats parlem? Segurament entre jo i un atleta paralímpic qui s’hauria de considerar discapacitada per a segons quines activitats soc joc, per posar un exemple una mica ximple però entenedor. Per això m’agrada més la utilització de les paraules diversitat funcional per parlar de les persones que se surten del que la societat –vull pensar que ingènuament–, considera normal. Doncs bé, aquestes persones amb diversitat funcional són moltíssimes, i tenen molts problemes, sobretot als països empobrits i sense sistemes de protecció social. Precisament aquest diumenge se celebra el Dia Mundial de les Persones Discapacitades (no caldria un nom més inclusiu?) i en lloc de quedar-nos només amb la xifra, val la pena repassar alguns exemples de projectes que ajuden a la seva inclusió. Podem parlar del cas de la Tuleen, una nena de 12 anys d’Amman, la capital de Jordània, procedent de família pobra i amb una malformació congènita que l’obliga a anar en cadira de rodes. Gràcies a la persistència dels seus pares i a l’ajuda d’una ONG austríaca anomenada Zero Project, la nena tímida i aïllada que era Tuleen als 5 anys s’ha convertit en una preadolescent completament integrada en una escola pública, on segueix el ritme d’estudis dels seus companys i ha fet una bona colla d’amigues. També podem parlar de l’Ashaa, una dona índia d’espectre autista que gràcies al suport de l’entitat Enable India ha pogut aprendre a relacionar-se i a millorar la seva capacitat de treballar en equip, participant en un programa d’inserció laboral gràcies al qual ara té feina. També és bon moment per recordar el cas de la Rachel, una noia de Malawi que ha patit l’enorme discriminació que a l’Àfrica significa ser albí. Perseguits, discriminats i fins i tot assassinats pel color de la seva pell, entitats de tot el món s’han bolcat les últimes dècades a ajudar aquest col·lectiu, que ha de fer front a l’estigma i a les supersticions, però també a la discapacitat visual i auditiva o al desconeixement de la protecció solar que necessiten en tot moment. Gràcies al suport, la Rachel ha aconseguit trencar barreres i estigmes i sap tenir millor cura d’ella mateixa. I si tot això ens resulta molt llunyà –quina llàstima que l’empatia disminueixi amb la distància– també podem recordar que 80.000 catalans amb discapacitat intel·lectual reclamen habitatge accessible, feina i ajuda per poder ser autònoms.