Catalunya del Nord i autonomia

El 2023 ha vist obrir-se un debat al si de les ins­ti­tu­ci­ons fran­ce­ses amb l’anunci del pre­si­dent Macron d’un procés de reforma en vista a ins­criure dins la Cons­ti­tució l’auto­no­mia de Còrsega. El mot mateix equi­val a una parau­lota en el pano­rama polític francès. Encara que la República inclo­gui ter­ri­to­ris que ja fun­ci­o­nen amb Esta­tut d’Auto­no­mia –és el cas de Nova Caledònia i de la Polinèsia–, això és pre­sen­tat sem­pre com una excepció lli­gada a un con­text d’excolònia. El terme auto­no­mia apli­cat a la metròpoli a la vegada se fa ser­vir d’espan­ta­o­cells per tots els jaco­bins impe­ni­tents que aler­ten contínua­ment del perill de des­a­gre­gació de la indi­vi­si­ble nació fran­cesa, i s’assi­mila a tots el mals en una bar­reja de con­cep­tes com l’inde­pen­den­tisme, el sobi­ra­nisme, el naci­o­na­lisme, el comu­ni­ta­risme, l’ego­isme, l’arbi­tra­ri­e­tat, la dis­cri­mi­nació ètnica i el tan­ca­ment iden­ti­tari quan no és el racisme anti­de­mocràtic. Els cor­sos –dos terços han ele­git auto­no­mis­tes i inde­pen­den­tis­tes a l’Assem­blea regi­o­nal, on aquests tenen una majo­ria de tres quarts dels ele­gits– rei­vin­di­quen entre altres qüesti­ons el reco­nei­xe­ment del “poble cors” i l’ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua. Dos prin­ci­pis decla­rats incons­ti­tu­ci­o­nals. Imme­di­a­ta­ment després de l’anunci del procés de nego­ci­a­ci­ons, el pre­si­dent del Con­sell Regi­o­nal de Bre­ta­nya va recla­mar el mateix per als bre­tons. Els alsa­ci­ans ja van obte­nir el 2021 la cre­ació d’una Col·lec­ti­vi­tat Euro­pea d’Alsàcia (al si de la nova regió Gran Est, que els ha fusi­o­nat amb la Xam­pa­nya i la Lorena), i els bas­cos han acon­se­guit un pri­mer reco­nei­xe­ment ins­ti­tu­ci­o­nal amb el rea­gru­pa­ment de tots els muni­ci­pis d’Ipar­ralde en una Comu­ni­tat d’Aglo­me­ració.

Dife­rents vies per tant sem­blen dibui­xar-se per mor d’aman­sir el cen­tra­lisme ultran­cer i inte­grista de la República nord-piri­nenca. A la Cata­lu­nya del Nord en aquesta pers­pec­tiva com ho tenim? Ningú a Per­pinyà ha recla­mat, com els bre­tons, una igual­tat de trac­ta­ment auto­no­mista. Els cata­lans ja rea­gru­pats al si d’un depar­ta­ment ja tenen una mínima existència ins­ti­tu­ci­o­nal. Però el seu esbor­ra­ment del nom i del mapa regi­o­nal afa­vo­reix la dis­so­lució de la seua iden­ti­tat en un magma “occitànic”. Que­da­ria la solució de cons­ti­tuir una CECat, Col·lec­ti­vi­tat Euro­pea Cata­lana, din­tre de l’actual regió, seguint el model alsacià.