la missió de dolors Montserrat

La vocació dels ser­vi­dors públics hau­ria de ser resol­dre els pro­ble­mes, no crear-ne de nous. Però, i ho sabem per­fec­ta­ment, això no sem­pre és així. Els dar­rers temps a Cata­lu­nya, ho hem patit, entre d’altres, amb la llen­gua, gran objec­tiu polític a aba­tre de Ciu­ta­dans, i ara que els taron­ges estan mig desac­ti­vats, del PP i del seu soci Vox. Aquesta set­mana, una dele­gació de l’Euro­cam­bra ha visi­tat Cata­lu­nya per, supo­sa­da­ment, ava­luar el model d’immersió lingüística a les esco­les cata­la­nes. Supo­sa­da­ment, perquè l’ava­lu­ació venia prèvia­ment feta de casa. Res era casual. Havia estat impul­sada pel Comitè de Peti­ci­ons de l’Euro­cam­bra, pre­si­dit per la popu­lar Dolors Mont­ser­rat; venia d’una demanda de l’Assem­blea per una Escola Bilingüe (AEB); es va tra­mi­tar gràcies al suport del PP, Vox i Ciu­ta­dans; estava for­mada per una majo­ria de par­la­men­ta­ris de dreta i ultra­dreta, i l’agenda de visi­tes era clara­ment esbi­ai­xada. Amb aquest pano­rama, ja esta­ven clares abans de començar les impres­si­ons nega­ti­ves que s’empor­ta­rien, que són les que van fer públi­ques: que el cas­tellà està rele­gat a Cata­lu­nya.

És allò que la rea­li­tat no des­men­teixi el relat. I el que va anar tei­xint Ciu­ta­dans des del seu nai­xe­ment és que el català viu en situ­ació de pre­do­mini al país, un relat que des­men­tei­xen tots els estu­dis i que, a peu de car­rer, és fàcil­ment des­mun­ta­ble només anant a un bar o a un res­tau­rant a Bar­ce­lona. Tot i això, s’ha anat fent racó en l’agenda política. Tant el PP com Vox han detec­tat que se’n pot treure rèdit polític. I així ens tro­bem amb Mont­ser­rat esti­rant un fil que li garan­teix audiència, atenció i pro­ta­go­nisme (ai, el pro­ta­go­nisme!) a l’Euro­cam­bra que, a l’avant­sala de les pro­pe­res elec­ci­ons euro­pees, s’ha con­ver­tit en un dels grans esce­na­ris tant de la política cata­lana com espa­nyola. En uns mesos conei­xe­rem les con­clu­si­ons de la visita de la dele­gació sobre la immersió. I ja ens podem aven­tu­rar que seran crítiques amb el model. La dele­gació haurà com­plert la seva missió. I Mont­ser­rat, a qui aquests dies no parem de veure en titu­lars deni­grant la immersió, també.