Opinió

Punts de vista

Animals de costums

Els inicis ens agafen amb moltes ganes i ens creiem prou valents per entomar el que sigui

El 2023 s’esgota i toca, com marca la tra­dició, fer una llista amb els bons propòsits per l’any que arriba i una altra amb els errors que es volen dei­xar de come­tre. La llei de l’equi­li­bri, vaja. La pri­mera sem­pre resulta molt més fàcil, perquè es forja a par­tir de la il·lusió del desig i de la pro­mesa d’allò que està per venir. Juguem fort amb els grans pro­jec­tes, perquè els ini­cis ja ho tenen, això, que ens aga­fen amb mol­tes ganes i ens cre­iem prou valents per ento­mar el que sigui i asso­lir tots els rep­tes. La llista de coses a fer, mal­grat els can­vis i l’evo­lució contínua de la soci­e­tat, sem­bla que la seguei­xen encapçalant dei­xar de fumar, apun­tar-se a un gimnàs i apren­dre anglès. Per aquest ordre o per un altre és evi­dent que fins que no comença un nou any no tro­bem ni les for­ces ni la volun­tat necessàries per acon­se­guir posar fi a allò que ano­me­nen vicis, dedi­car-nos a mode­lar el cos i ampliar el nos­tre domini lingüístic. Ara bé, no des­co­breixo res quan asse­guro que en el 90% de les oca­si­ons, els desit­jos no fan mai el pas cap a la rea­li­tat. En el millor dels casos, es redu­eix mínima­ment el con­sum diari de cigar­re­tes, es desen al calaix el xan­dall i les bam­bes de marca com­prats en un ram­pell i tot just s’acaba la pri­mera lliçó del nou idi­oma i hem après les qua­tre fra­ses de rigor que ens aju­den a com­ple­men­tar els ges­tos amb les mans quan viat­gem a l’estran­ger, ho dei­xem. No podem obli­dar que som ani­mals de cos­tums molt mal acos­tu­mats. Pel que fa a la llista de les erra­des que no volem tor­nar a fer, la cosa demana una volun­tat d’aque­lles de pedra picada. Reconèixer les nos­tres feble­ses no és fàcil, però és neces­sari per ento­mar un nou any com a mínim amb la pre­dis­po­sició que no tor­na­rem a caure en els matei­xos paranys. Que hem après la lliçó, que som una mica, només una mica, més savis i que l’experiència ens ha de fer d’escut davant futurs entre­bancs. En tot cas, si fem cas de la màgia del Nadal, con­fiem en les for­ces de l’uni­vers i en la mag­na­ni­mi­tat dels déus antics, tenim tots els números perquè el 2024 ens enganxi més corat­jo­sos, més ben pre­pa­rats i menys inno­cents. Que així sigui!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor