XerramEques nadalenques

Aquest diu­menge, Pedro Sánchez farà el dis­curs de fi d’any i ja poden comp­tar que pro­varà d’hip­no­tit­zar-nos amb les facècies pas­sa­des i futu­res del seu govern i de la pre­sidència rotatòria euro­pea que ha osten­tat aquest 2023. Més o menys com el dis­curs de Pere Ara­gonès per Sant Esteve, que en la segona part del par­la­ment va repe­tir els argu­ments de la pri­mera. O com el de Felip VI, que la nit de Nadal es va para­pe­tar dins del labe­rint de la Cons­ti­tució que l’aguanta. Incom­pren­si­ble­ment, cada un d’aquests dis­cur­sos genera reac­ci­ons, anàlisis i con­tin­guts infor­ma­tius com si Moisès acabés de bai­xar del Sinaí. De veri­tat algú creu que aquests per­so­nat­ges poden dir res dife­rent del que diuen? Algú creu seri­o­sa­ment que el rei pot par­lar d’amnis­tia, de recon­ci­li­ació política i demo­cra­tit­zació judi­cial? Que Pere Ara­gonès es pot fla­gel·lar les cos­te­lles per tot el que no ha estat capaç de fer el seu govern? Que Pedro Sánchez farà cap exer­cici d’humi­li­tat reco­nei­xent que governa a cop de vareta de pres­ti­di­gi­ta­dor? En quin món i en quin país us pen­seu que vivim?