Lo 15 de desembre del 1893, fa tot just 130 anys, es va posar en funcionament lo tram del ferrocarril que va de Faió a Casp, passant per Nonasp i per Favara. I que formave part de la línia que havie de connectar Barcelona i Madrid.

Este fet tan rellevant va suposar l’inici d’una petita revolució per als pobles. L’arribada del tren va ser com aurir una porta al món, va possibilitar lo transport de mercaderies i, sobretot, va portar a les persones la possibilitat de viatjar.

Gràcies al ferrocarril, al llarg de tots estos anys, quanta gent ha pogut anar a guanyar-se la vida a la ciutat! O anar al metge, a veure parents que viuen fora, a estudiar... desplaçar-se, en definitiva.

Penso en tots los que som usuaris freqüents del tren, i que coincidim pràcticament cada setmana –Santi, Talía, Olga, Laia, Alejandro, Soraya, Lucía, Jessica...– i que, gràcies al tren, podem anar a estudiar o a treballar a fora i tornar al nostre poble cada cap de setmana o sempre que volem, mantenint-mos connectats a la nostra terra i sense haver-mos de preocupar d’anar en cotxe, i tot lo que això comporte a nivell econòmic i logístic a la ciutat.

Lo passat 15 de desembre, dia en què es complien 130 anys de l’arribada del ferrocarril, ere divendres i, casualment, vaig agafar lo tren per tornar al poble. Sols pujar, entre la multitud, em vaig trobar la Mireia, que de seguida em va fer senya perquè m’anés a assentar amb ella.

No recordo si li vaig comentar l’efemèride o no, però vam parlar de la sort que tenim de tindre el tren i de lo bé que va per anar al poble. Durant la conversa, va eixir lo tema de la gratuïtat dels viatges en tren (tots los que som usuaris estam encantats) i la incertesa que teníem en aquell moment si la prorrogarien el 2024 o no.

Mentre escrivia aquestes línies, per sort he sabut que sí. No hi ha millor manera de celebrar este 130è aniversari que amb una bona notícia. Llarga vida al tren que passe pels nostres pobles i a tots los que hi viatjam!