BALANÇ I PROPÒSITS

Tan­quem ja un altre any més. Una data que sem­pre ser­veix per fer balanç del que hem vis­cut, de les experiències apre­ses, del camí recor­re­gut i que és un bon moment per mar­car-nos objec­tius per al futur.

Des de la pandèmia, em fa l’efecte que el temps passa d’una manera dife­rent. Més ràpid, en la majo­ria dels casos, tot i que també és com si hi hagués hagut un període en què tot es va atu­rar. Aquells mesos de tan­ca­ment, d’incer­tesa i de por han que­dat mar­cats d’alguna manera en tots nosal­tres.

Aquest any, en què la paraula tri­ada ha estat pola­rit­zació, ha ser­vit per recom­pon­dre molt del que ales­ho­res es va tren­car. Ara, la tendència de molts és ser més pru­dents, des­con­fiar del que ens expli­quen i, sobre­tot, inten­tar cui­dar-nos més i millor. Dedi­car el nos­tre temps, aquest que passa tan de pressa, a les per­so­nes que més esti­mem. A la nos­tra salut i a la dels qui més ens esti­mem. Sem­bla que, per fi, bona part de la soci­e­tat ha deci­dit pre­o­cu­par-se (i ocu­par-se) pel que passa en el nos­tre entorn més pro­per.

El jovent demana que li fem més cas. Volen dedi­car més temps als amics i a la família, i les dades reflec­tei­xen que se sen­ten sols. Una soli­tud que no entén d’edat, perquè no és només un mal que afecti els més joves. Aquest any també ha ser­vit per conèixer les xifres que ens aler­ten sobre la quan­ti­tat de per­so­nes que viuen soles, un altre dels objec­tius per trac­tar en el futur.

Envol­tats de guer­res, d’imat­ges atro­ces que ens tren­quen el cor, és temps de refle­xi­o­nar. D’inten­tar, un cop més, mar­car-nos els objec­tius que siguin al nos­tre abast. I sent cada cop més cons­ci­ents que no hi ha altra manera de can­viar el món que no sigui la que comenci per nosal­tres matei­xos. Man­te­nir-nos ferms en els nos­tres prin­ci­pis, estant dis­po­sats a pen­sar-hi i reconèixer els nos­tres errors, serà la tasca eterna que cada any hauríem de reno­var.

La set­mana vinent serem ja en un any nou. Dei­xa­rem enrere el 2023 per ini­ciar un nou camí en què desitjo de tot cor que fem un esforç indi­vi­dual, i també col·lec­tiu, per apren­dre a esti­mar-nos millor. A nosal­tres i també, per des­comp­tat, els altres.