SINGULAR I PLURAL

En el tra­di­ci­o­nal dis­curs de Nadal, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es va refe­rir als rep­tes per al 2024. Entre els objec­tius que va traçar Pere Ara­gonès hi ha el referèndum pac­tat (una pro­posta que Pedro Sánchez es va treure del damunt a cop de cita bíblica), però també la volun­tat de gua­nyar espais de sobi­ra­nia per ges­ti­o­nar el dia a dia. I, d’entre aquests, sobre­surt el model de finançament. Els pro­pers mesos, el Depar­ta­ment d’Eco­no­mia, encapçalat per la con­se­llera Natàlia Mas, ela­bo­rarà una pro­posta sobre el tema.

Es tracta d’un clàssic en les rela­ci­ons entre els governs espa­nyols i els cata­lans. Només cal res­se­guir l’heme­ro­teca per ado­nar-se que podria escriure’s un lli­bre (o direc­ta­ment una enci­clopèdia) sobre aquest tema cab­dal, que ha mar­cat (i molt) la política espa­nyola i cata­lana. Les pro­pos­tes que han sor­tit de Cata­lu­nya han estat innom­bra­bles, des de la pes­si­gada periòdica a un tram de l’IRPF que nego­ci­ava Jordi Pujol en la seva estratègia de “peix al cove” fins al model que va que­dar reflec­tit en l’Esta­tut que va apro­var el Par­la­ment el 30 de setem­bre del 2005 i que el con­se­ller d’ales­ho­res, Antoni Cas­tells, va defi­nir com “el con­cert econòmic soli­dari”. Al final, aquell model es va rebai­xar des d’aquí abans que es fes des de Madrid. Tot i la satis­facció amb què l’ales­ho­res secre­tari gene­ral d’ERC, Joan Puig­cercós, va exhi­bir el faris­tol en què es lle­gien els “3.855” mili­ons d’euros que hom espe­rava recap­tar, les man­can­ces del nou model es van cons­ta­tar ben aviat, entre altres coses perquè, en ampliar-se la cis­te­lla d’impos­tos, el des­cens de la recap­tació tri­butària per l’aguda crisi va donar menys diners dels pre­vis­tos. En tot cas, aquell va ser l’últim acord sobre el finançament; en bona part perquè ben aviat el país es va traçar altres objec­tius més ambi­ci­o­sos.

Ara, però, el model de finançament torna al cen­tre del debat polític. I, de fet, esdevé el prin­ci­pal para­digma del retorn a l’esce­nari autonòmic. Ara­gonès, però, ja no parla de “con­cert econòmic”, sinó de “finançament sin­gu­lar”. No es tracta d’un sim­ple joc de parau­les, sinó d’un intent de sor­tir d’un règim comú en què hi ha poc per gua­nyar i molt per per­dre. Aquest, però, no és el ter­reny de joc del PSOE. Si ens cenyim al que ha pas­sat amb la con­do­nació d’una part del deute del FLA i amb el traspàs de Roda­lies, l’estratègia del PSOE passa per ofe­rir als altres allò que es con­ce­deix a Cata­lu­nya. Allò que des d’aquí es vol­dria sin­gu­lar, doncs, des de Madrid només es con­tem­pla com a plu­ral.