El 2023, el lingüista Michel Launey va publicar un treball de 912 pàgines intitulat La République et les langues, un balanç força complet de la política lingüística de França. En un llenguatge clar, fent ús rigorós dels conceptes de la sociolingüística i amb un raonament racional, l’autor repassa les etapes i els instruments ideològics i reglamentaris que l’Estat centralista i jacobí ha anat utilitzant fins avui dia per instituir un monolingüisme excloent i “aniquilar” (en termes del famós abat revolucionari Grégoire, autor del Rapport sur la nécessité d’anéantir les patois...) les 75 “llengües regionals” censades a la República per Bernard Cerquiglini el 1999. Un model d’exposat, entenedor, sobre el panorama sociolingüístic, així com la dinàmica entre llengües dominants i dominades. El llibre pot ser útil per als catalanòfons dels Països Catalans –i per als francòfons de la Catalunya del Nord– que volen conèixer “com ho tenim, això del català”, al nord de la frontera francoespanyola.

Segurament seria oportú que un treball equivalent –La República i les llengües?– pogués ser endegat i publicat per analitzar i pintar en aquest començament de segle 21 en quin estat ens trobem als Països Catalans. En això la Catalunya del Nord pot ser un laboratori útil per estudiar els efectes d’interaccions lingüístiques i de la dinàmica del català pres en un potent procés de substitució. Precisament amb aquest testimoni a l’esperit, necessitem un estat de la qüestió del conjunt catalanòfon, no només de la Catalunya del sud, amb visió global de tots els Països Catalans. Massa sovint se fa l’estudi de la situació lingüística a cada regió separadament, sense prendre en consideració les dinàmiques de tota la catalanofonia, especialment els impactes i els efectes que tenen l’existència de 10 milions de catalanòfons que van i venen en la geografia dels Països Catalans. L’exercici ha de comportar una projecció dels possibles guions en els anys a venir, amb –o sense– eventual república sobirana. Des de la diversitat d’autors, ens posem a analitzar com està, com protegir, com replantar el català? Com articular la seua preeminència legítima amb els centenars d’altres llengües presents als Països Catalans, amb l’occità, amb les dues llengües imperialistes que ens collen a diari?