dues urgències

Els joves resi­dents a Cata­lu­nya que són par­ti­da­ris d’un estat propi s’han reduït d’un 4% en cinc anys, segons l’enquesta quin­quen­nal que la Gene­ra­li­tat fa a la joven­tut del país. Del 30,3% del 2017, al 26,2% del 2022. De gai­rebé un terç dels enques­tats, segons els opti­mis­tes, a poc més d’una quarta part, segons els pes­si­mis­tes. Però aquesta dada no es pot ana­lit­zar sola i, entre les que ens aju­den a com­pren­dre l’abast de la situ­ació, en des­ta­quem tres. La pri­mera, que en el seg­ment dels joves cata­la­no­par­lants, un 60% es decla­ren ober­ta­ment inde­pen­den­tis­tes. La segona, que els joves entre 18 i 35 anys repre­sen­ten el 27% del cens elec­to­ral, men­tre que els més grans de 35 repre­sen­ten el 73. I la ter­cera, que el dar­rer son­deig del CEO ator­gava una victòria de l’inde­pen­den­tisme en un hipotètic referèndum amb un 43% dels vots, però amb tendència a la baixa res­pecte de son­de­jos ante­ri­ors. Vet aquí, doncs, dues urgències: con­si­de­rar la llen­gua com a pòsit fona­men­tal per a la consciència de país i cele­brar un referèndum com abans millor.