Falta poc perquè comencem a incomplir els propòsits que ens formulem normalment a l’inici de l’any. Quan no és per un all, és per una ceba: tota excusa és bona per justificar que deixem d’anar al gimnàs amb la freqüència que ens proposàvem, o a classes d’anglès, o deixar de fumar, o fer dieta. Alguns propòsits duren uns dies; d’altres, unes setmanes, i alguns arriben a durar mesos. Els més perseverants aconsegueixen complir-los i mantenir-los al llarg de la vida, cosa que és sempre recordada a les trobades d’amics i familiars per enveja dels qui han caigut abans d’hora. Però són una minoria i el comú dels mortals ens identifiquem en la fugacitat dels propòsits d’any nou.

Però no cal fer-ne cap drama. La condició humana es basa en l’error –diuen que la vida neix d’un error, que tot plegat va ser fruit d’un accident– i en la imperfecció. L’acceptació i la superació dels errors i la reversió de les imperfeccions són la base del progrés. La clau és saber conciliar els errors i les imperfeccions naturals de la humanitat amb el progrés, el benestar i la felicitat. Per tant, si volem saber com anirà aquest 2024 no hauríem de fixar-nos tant en si assolirem plenament els nostres objectius, sinó si serem capaços d’aconseguir un equilibri entre els errors i els encerts, entre la puresa i la imperfecció. Quan acaba l’any solem fer revisió, reflexió i balanç d’allò que no ha acabat d’anar bé i, en funció d’això, elaborem propòsits de canvi dels nostres hàbits, sigui en el pla personal, emocional o en el professional. També en el nacional i internacional. Si ens repugnen les guerres, apostem per la pau. Si ens preocupa el planeta, direm de gastar menys i reciclar més. Si ens preocupen els veïns que passen penúries, mirarem un programa de voluntariat o ens donarem d’alta en alguna entitat social per contribuir a alleujar les seves dificultats quotidianes.

Queda clar que l’any 2023 ha estat un any lamentablement desequilibrat, sobretot per les guerres que assolen el planeta, amb una cruesa colpidora a Ucraïna, Palestina i Israel. Tampoc no ha estat un any equilibrat pel que fa a la situació del català, ni als resultats acadèmics del sistema educatiu. Tampoc no ha anat gens bé la gestió de la sequera. Per això, potser abans de comprometre’ns amb nous propòsits per al 2024 seria millor de treballar per revertir els efectes dels incompliments col·lectius en àmbits essencials per al funcionament del món, per a la viabilitat d’una societat o d’una nació com la nostra.

Sigui com sigui, ningú no podrà eludir l’examen amb si mateix de final d’any, i confrontar-se als resultats de les seves pròpies decisions i accions. Si allò que depèn de nosaltres ha millorat, podrem sentir-nos satisfets malgrat que aviat potser deixem d’anar al gimnàs, tornem a fumar i trenquem la dieta…