Recorda'm
El govern espanyol allargarà l’article 155 tant temps com li doni la gana i encara ens haurem d’escoltar que això és culpa nostra, per votar el que vam votar i per investir president Quim Torra...
Quan la idea dominant de nació trontolla, tot allò que la sostenia, i que es prenia per normal i desitjable, també ho fa. Les institucions, les paraules, el carrer i els cossos són tant instruments...
Tenien el poder del diccionari. Van decretar que la seva violència era la teva violència; que afusellaven i violaven amb amor. Però van oblidar que quan un vell sentit del llenguatge és erradicat,...
Joaquim Rubió i Ors, Lo Gayter del Llobregat, deia al 1841 que no podíem aspirar a la independència política i, per tant, ho hauríem de ser literàriament. Alguns voldrien recuperar-ho, però és...
El dia del ball tots es van treure la màscara i es van adonar que s’havien deixat la cara a casa.“Ara què farem?”, es va atrevir a preguntar un. “Tothom a callar”, va cridar un altre, i que...
El poeta Màrius Torres escrivia: “El que importa és mantenir els ulls ben oberts i esforçar-se al’amarguíssim exercici de veure les coses tal com són.” La política catalana enceta un nou període...
La política catalana s’ha instal·lat en la incertesa permanent. Tot hi és provisional i tot és i no és. De vegades em fa pensar en allò de Jorge Luis Borges quan una senyora el va aturar pel carrer:...
La base de la democràcia és que el vincle entre la voluntat de la gent i la política que es fa sigui coherent. Quan es trenca aquest fil, es perd l’horitzó i hi ha risc d’embarrancar-se.
El procés polític català ha de decidir si segueix l’embat amb l’Estat o forma un govern ‘controlat’ per Madrid. L’error és creure que una de les dues opcions assegura l’èxit. Partits i...
Pau Casals va tocar El cant dels ocells a les Nacions Unides, i aquella música s’escolta viva. El valor de la pau és la nostra força. La visió de créixer en cultura, en solidaritat, en capacitat...
El filòsof grec Demòcrit va ensenyar que qui procedia injustament contra els altres era més desgraciat que qui rebia la injustícia en si; segurament per això, el poeta català Gil de Biedma recordava...
L’espavilat va dir: “Mira de col·locar-me el nen, que ja té el segon màster acabat i no sé què fer-ne.” L’inconscient va respondre: “No pateixis, alguna cosa li trobarem a recursos humans.”...
Pàgina 32 de 33
