Recorda'm
M’esgarrifa sentir expressions com “aquest llibre ja me l’he llegit”, “aquest museu ja l’he visitat”, o “aquesta pel·lícula ja l’he vist”. Parlem de cultura com qui parla del plàtan...
Als governs, els és més fàcil conjurar els horrors del passat que no pas evitar els del present. Es disculpen pel racisme de l’etapa colonial, però practiquen exclusions contemporànies. Segellen...
Es confon, deliberadament, la politització d’un afer amb la seva instrumentalització. Un atemptat terrorista és polític. El seu rebuig institucional i ciutadà, també. Debatre com es manifesta el...
Quan hi ha un xoc de trens, el primer que cal fer és alliberar les víctimes que han quedat atrapades entre els barrots, eliminar tota la ferralla de la via i restablir les comunicacions. Aquesta operació...
Veig les esgarrifoses imatges del pont de Gènova i em temo que, una vegada més, les víctimes no tindran ni la resposta ni les explicacions que es mereixen. Realment s’investigarà què ha passat o...
Els presos polítics saben que no tindran un judici just, perquè la instrucció ja no ho ha estat. Tot i així, demostraran que són innocents. Però quines seran les accions polítiques i ciutadanes...
A l’estiu entra claror d’hora a les habitacions i es recorden millor els somnis. Per més sorprenents que resultin, els somnis amaguen desitjos, o el seu revers, temors. Italo Calvino allargava aquest...
A la costa, contemplant com se la xalen aquests energúmens que piloten motos aquàtiques, llanxes i embarcacions vàries de motor, se m’acut que es podria establir una relació d’inversa proporcionalitat...
Quan Pasqual Maragall va proposar que Catalunya formés part de la francofonia vaig pensar, com molts, que era una maragallada més. Avui, viatjant per la Camarga i sentint-me gairebé com a casa, penso...
Zeus va castigar Sísif a pujar un gran roc a dalt d’un turo, però cada cop que arribava a dalt el roc rodolava avall, repetint-se sempre el mateix moviment. Els catalans no ens podem condemnar a pujar...
Si no acompanyem les paraules de fets, aquelles cauen en l’oblit. Però fins i tot l’oblit es pot omplir i acabar desbordat, tot creant monstres que devorin els incomplidors. Prometre el que no penses...
La natura és tossuda. S’imposa. Els edificis de l’antic Txernòbil farcits de plantes demostren que la solució per salvar el planeta és, simplement, desaparèixer. Som una plaga. No li fem cap falta...
Pàgina 22 de 33