Fer pedagogia d’una revolució

En l’acte de presentació de l’exposició Set mesos de guerra, el comissari de Propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, va afirmar: “En la guerra i en la pau, la propaganda és un instrument indispensable a la vida dels estats. Vetlla pel seu decòrum, expandeix els seus valors espirituals, obre camí a la seva producció, al seu comerç, dona sentit a l’expressió totalitària dels països, la difon, l’encarrila. No hi ha un estat modern que no atorgui una consideració de primer ordre a la missió de propaganda. Més ben dit: la importància d’un estat es dedueix, sovint, per l’eficàcia d’aquesta organització propagadora.” La reflexió anterior es podria aplicar al moment actual, però es va fer el 1937, pocs mesos després de l’esclat de la Guerra Civil i quan el govern de la Generalitat, que va actuar durant alguns mesos com un estat, maldava per aconseguir complicitats en un context internacional en què es flairava la proximitat de la Segona Guerra Mundial. Durant mesos, Jaume Miravitlles es va multiplicar en aquesta tasca propagandística. Va obrir delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París; va començar a publicar Le Journal de Barcelona, el diari del Comissariat a França; va enllestir els preparatius d’una magna exposició titulada Art Catalan du Xè au XVè siècle i va participar a l’Exposició Internacional que va tenir lloc a París, inscrita dins el famós Pavelló de la República. També va resultar remarcable l’esforç per explicar l’obra de govern de la Generalitat, amb tot un seguit d’obres, editades majoritàriament en anglès i francès, que hom enviava directament a les principals capitals del món.

L’esforç per projectar el país a l’exterior va ser indestriable de l’agitació i informació destinades a enfortir la moral dels combatents al front i de la població civil a la rereguarda. L’estatueta El més petit de tots es va convertir en la imatge simpàtica de la revolució, al mateix temps que es van començar a exhibir els primers noticiaris cinematogràfics i es va començar a publicar Nova Ibèria, una revista institucional del Comissariat. Com és prou sabut, l’ideal revolucionari que hom defensava no va arribar a reeixir, però la tasca d’aquells anys es va convertir en un referent inestimable, tant en l’àmbit intern com extern i, al mateix temps, va permetre prestigiar l’actuació de la Generalitat en unes circumstàncies certament difícils.