“Els estan jutjant a ells, però a nosaltres també”

“Els dos primers dies de judici ja han demostrat que no serà un judici just i que hi ha poca imparcialitat per part del tribunal. I també ha quedat clar que és un judici polític.” Parla un jove que durant més de 200 dies ha anat a la presó de Lledoners per dir, a tots els empresonats: “Bona nit!” És el veí de Manresa de 23 anys que coneixem com a Joan Bonanit. Quan parlem, han passat dos dies de judici. S’ha pogut veure els polítics independentistes i s’ha pogut sentir les defenses i les acusacions. “La falta de justícia i imparcialitat van quedar clares quan vam saber totes les proves i testimonis de la defensa que no s’han acceptat. I els drets que s’han vulnerat! El dret a la llibertat, amb la presó preventiva; el dret a la intimitat, amb els registres a les llars; el dret a la llibertat d’expressió, per no deixar fer debats al Parlament...” Joan Bonanit confia en dues coses: “Hi ha una cosa clara: no s’ha comès cap delicte. Per tant, l’única sentència possible és l’absolució. És evident que el judici farà que tot s’internacionalitzi i que es vegi arreu la poca separació de poders que hi ha a l’Estat espanyol.”

L’últim dia que va desitjar-los bona nit va ser el 31 de gener. L’1 de febrer, abans de les 7 del matí va estar al peu del canó per saludar-los quan van passar els vehicles que traslladaven els presos independentistes cap a Madrid. “L’última nit va ser molt estranya, dura, perquè va ser l’ultim «bona nit», però sabíem que arribaria el judici, i ho volíem, com abans millor, perquè estaven en presó preventiva. El judici és el moment i la manera d’acusar l’Estat.”

A primer cop d’ull, dimarts, semblava que alguns dels polítics independentistes que seuen als bancs dels acusats s’havien aprimat, o que les bosses sota els seus ulls eren més pronunciades. “No he vist el canvi físic que potser altra gent ha percebut, perquè jo els vaig veure fa un mes.” I d’esperit, com els ha vist? “Com els vaig veure a Lledoners, amb la força de voler encarar aquest judici.” Força és un terme que repeteix durant la conversa. “Transmeten molta seguretat. És increïble, la seva dignitat, i com la mantenen.” A tothom se li fa estrany veure aquest grup d’homes i dones davant del tribunal. “No han comès cap delicte! No han comès cap delicte! Són innocents! És una imatge impactant veure’ls asseguts al banc dels acusats. Ens afecta a tots.”

“Els trobo molt a faltar, perquè vam crear un vincle molt especial, i el «bona nit» era el moment del dia en què això es materialitzava.” “Mai no he dit que el «bona nit» fa república. Des del primer dia, ho vaig fer per donar-los suport i escalf, per no oblidar-los. Al final, es tracta d’això, d’una mostra d’amor i d’afecte. Abans, durant i després, he fet, i faig, altres coses per fer república.” El dia que xerrem, el 13 de febrer a la tarda, no ha anat encara a Madrid, però vol fer-ho. És un activista convençut. Rumia. Tant de bo no els hagi de tornar a dir bona nit perquè no tornin a estar empresonats. “Esperem-ho.”

I si ara mateix els tingués al davant? “Els diria que molta força, que tenen tot el país amb ells i que hi confiem plenament, perquè són els millors representants que podíem tenir per afrontar aquest moment. Els estan jutjant a ells, però a nosaltres també, i estarem amb ells fins on calgui, fins a la seva absolució i la seva llibertat.”