El dossier

80 anys dels vaixells de l’exili

L’evacuació de republicans cap a l’exili americà va començar el maig del 1939 i va portar de França a Mèxic, Xile i l’Argentina més de 30.000 refugiats

Sinaia, Nyassa, Mexi­que, Ipa­nema, Win­ni­peg... Aquests noms de vai­xells són mar­ques inde­le­bles de la història con­tem­porània dels cata­lans. Bucs noli­e­jats per eva­cuar exi­li­ats repu­bli­cans a l’altra banda de l’Atlàntic fa vui­tanta anys.

Les tra­ves­sies no van ser sen­zi­lles. Els pre­pa­ra­tius, encara menys. A prin­ci­pis del febrer del 1939, l’arri­bada de les tro­pes fran­quis­tes a la fron­tera havia empès mig milió de per­so­nes a l’altra banda de la línia. Camps d’inter­na­ment i de con­cen­tració van aco­llir la diàspora en con­di­ci­ons lamen­ta­bles. Aquells camps no eren el final del camí, sinó el prin­cipi. El repu­bli­ca­nisme expa­triat va començar a ges­ti­o­nar la sor­tida d’un cap­ti­veri que per als més dis­sor­tats no aca­ba­ria fins ja començada la Segona Guerra Mun­dial.

L’Estat francès va esde­ve­nir el refugi esta­ble de la majo­ria dels que no van tor­nar a l’Espa­nya fran­quista, però no pas, ni de bon tros, l’única des­ti­nació. El con­ti­nent ame­ricà va tenir un paper clau des dels pri­mers mesos, amb Mèxic com a prin­ci­pal país gràcies a la ini­ci­a­tiva del mateix pre­si­dent mexicà, Lázaro Cárde­nas, que de manera intel·ligent va veure l’aco­llida de repu­bli­cans no només com un acte huma­ni­tari, sinó com a fórmula de cap­tació de matèria grisa intel·lec­tual i de tre­ba­lla­dors qua­li­fi­cats que podien, com així va ser, aju­dar al desen­vo­lu­pa­ment del país.

Amb el pre­ce­dent, l’any 1937, d’un con­tin­gent de 400 infants fugi­tius de Cata­lu­nya i del País Valencià (cone­guts com els nens de More­lia per ser aquesta la seva des­ti­nació) i d’alguns viat­ges menors entre el febrer i l’abril del 39, l’aven­tura transatlàntica va començar de manera orga­nit­zada amb la sor­tida del Sinaia des del port de Seta el 23 de maig, la set­mana vinent en farà vui­tanta anys exac­tes. El vai­xell, noli­e­jat pels quàquers angle­sos i altres asso­ci­a­ci­ons benèfiques de suport als refu­gi­ats de la Guerra Civil, va tenir com a destí el port de Vera­cruz, on el 13 de juny van desem­bar­car els pri­mers 1.600 exi­li­ats que, per cert, van fer la tra­ves­sia en un buc dis­se­nyat per enca­bir un màxim de 700 per­so­nes.

Durant els tres anys següents, van sal­par uns quants vai­xells més de dife­rents ports fran­ce­sos, espe­ci­al­ment des de Mar­se­lla, des d’on també es va orga­nit­zar l’èxode dels jueus que podien fugir de les urpes nazis. L’orga­nit­zació del tras­llat dels cata­lans i espa­nyols, a més de les enti­tats benèfiques inter­na­ci­o­nals, va comp­tar amb les caòtiques tas­ques de coor­di­nació de dues enti­tats que com­pe­tien per con­tro­lar el repu­bli­ca­nisme a l’exili: el Ser­vi­cio de Eva­cu­ación de Repu­bli­ca­nos Españoles (SERE), con­tro­lat fona­men­tal­ment pels comu­nis­tes, i la Junta de Auxi­lio a los Repu­bli­ca­nos Españoles (JARE), con­tro­lada per soci­a­lis­tes i altres repu­bli­cans. Cal esmen­tar també el paper clau del poeta Pablo Neruda, que com a cònsol de Xile va acon­se­guir noli­e­jar un altre transatlàntic, el Win­ni­peg, que va per­me­tre embar­car l’agost del mateix 1939 més de 2.000 refu­gi­ats rumb a Val­paraíso.

die­tari inèdit

Els viat­ges es van anar suc­ceint, la majo­ria amb esca­les al nord d’Àfrica, on van embar­car més pas­sat­gers que van sobre­car­re­gar els atro­ti­nats vapors i paque­bots. Es cal­cula que van tra­ves­sar l’atlàntic uns 30.000 repu­bli­cans, més que menys. L’últim viatge, ja en plena Segona Guerra Mun­dial, va ser el del Nyassa, que va sal­par de Casa­blanca el 22 de setem­bre del 1942 (trans­bor­dant els pas­sat­gers arri­bats de Mar­se­lla amb el Maréchal Lyau­tey) i va tocar terra a Vera­cruz la nit del 16 al 17 d’octu­bre del 1942. Hi viat­java amb els seus pares un nen de 10 anys, Artur Bladé Font, que arri­bat a Mèxic va escriure un die­tari de la tra­ves­sia que ha res­tat inèdit fins avui, que veu la llum a les pàgines de La República.

CAR­LES RIBERA

cri­bera@​lrp.​cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor