L’era de la intel·ligència artificial
Els robots i la IA ens poden canviar radicalment la vida. Qui i com els controlarà? Suposaran algun perill? Ens trauran la feina?
icasellas@lrp.cat
Segons The Millennium Project, una xarxa internacional que coordina organismes, institucions i investigadors de tot el planeta en l’àmbit de la prospectiva, la llista de les noves tecnologies que ens canviaran la vida la pròxima dècada és cada cop més llarga. Inclou, entre d’altres, computació quàntica, biologia sintètica, nanotecnologia, drons, realitat virtual i realitat augmentada, blockchain, impressió 3D i 4D, web semàntic... Ara bé, en aquests moments els que l’encapçalen són la intel·ligència artificial (IA) i els robots.
La intel·ligència artificial ja la tenim present en la nostra quotidianitat. No només és la Siri dels telèfons Apple, també decideix quins missatges del nostre correu electrònic van a la carpeta de brossa, o aprèn com juguem a determinats videojocs per fer les partides més interessants. La podem definir com la disciplina derivada de les matemàtiques i la informàtica que permet reconèixer patrons en conjunts de dades de manera automàtica.
Dit així sona gairebé simple, molt lluny de la imatge apocalíptica que ens ve al cap d’entitats artificials que aprenen a dominar la humanitat (l’Skynet de les pel·lícules Terminator, per exemple). Però què passa quan la capacitat de calcular va acompanyada de la capacitat d’aprendre? DeepMind és una companyia anglesa d’IA que el 2014 va ser adquirida per Google. Ara fa dos anys va presentar l’AlphaZero, un programa informàtic d’escacs que amb molt poca informació de partida –només les regles del joc– es va convertir en quatre hores en el millor del món. Simplement jugant contra si mateix va arribar a entendre millor que cap humà i que cap altra màquina el funcionament d’aquest joc d’estratègia. I ho va fer d’una manera tan creativa, arriscada i intuïtiva que va deixar atònits els millors jugadors del món.
L’ÚS QUE EN FEM
Més recentment, els mitjans de tot el món es van fer ressò d’un experiment fet per Facebook: posar en contacte dos programes d’intel·ligència artificial amb l’objectiu que aprenguessin a negociar entre si. Es va dir que els dos bots havien desenvolupat un llenguatge propi i que els investigadors els van haver de desconnectar. Facebook ho va desmentir, assegurant que simplement no havien deixat clar en la programació que els dos bots s’havien de comunicar en un anglès intel·ligible, de manera que els aparells van optar per fer servir abreviatures que els científics no van entendre. La idea de robots parlant entre si no deixa de ser inquietant, però ara per ara el més preocupant no és que els ordinadors prenguin consciència de si mateixos (això és ciència-ficció), sinó l’ús que faran els humans de les seves capacitats.
“Aquestes eines ens ajudaran a resoldre problemes d’àmbit personal i professional. El seu impacte serà elevat perquè cada cop disposem de més dades per comprendre processos en tots els àmbits: personal, de mobilitat, consum, recerca, innovació, gestió...”, explica Raúl Benítez, professor del departament d’automàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB-UPC). Aquest procés comportarà beneficis, però també suposarà grans reptes ètics.
Per exemple, des de les Nacions Unides ja s’ha advertit de manera molt ferma que si les intel·ligències artificials del futur aprenen de l’entorn que les ha creat –amb poca presència de dones– segurament seran masclistes. El problema del biaix és seriós: als tribunals dels Estats Units es fa servir un algoritme –un programa anomenat Compas– per preveure la possibilitat de reincidir que té un condemnat. I s’ha demostrat que s’equivoca terriblement i que, a més, és racista: s’equivoca atribuint més reincidències falses als negres que als blancs (i això que no inclou dades racials, només de l’entorn social).
Ja s’ha comprovat, també, que gràcies a la IA es pot influir en resultats electorals, utilitzant les xarxes socials per fer arribar missatges redirigits i específics als votants indecisos. Més coses: fa possible el reconeixement facial amb un 97,3% d’encert gràcies a les dades aconseguides a internet, i fa més fàcil vendre productes i serveis, perquè pot analitzar la nostra petjada digital i descobrir quines són les nostres preferències. Tot plegat planteja dubtes: Com es controlarà? Serà un negoci? Farà més rics els rics i més pobres els pobres? Hi haurà riscos? “La societat haurà de decidir com desenvolupa la tecnologia i com la fa servir. La meva visió és que els usuaris, les empreses i el sector públic s’han de coordinar per garantir un ús de les tecnologies ètic i sostenible. Seria un error prendre decisions per motius estrictament econòmics”, explica Benítez.
màquines i humans
Una altra qüestió que es planteja és com la IA i la robòtica afectaran el mercat laboral del futur. Farem servir la tecnologia per treballar menys o per contra generarà més feina? “Ni una cosa ni l’altra –diu Benítez–. El meu pronòstic és que ens permetrà dedicar els nostres esforços a aquelles coses en què les característiques naturals dels éssers humans aporten més valor afegit. Un humà fa molt bé coses que són difícils de fer amb ordinadors, com ara empatitzar amb altres persones, explicar coses a altres humans, fer propostes innovadores o de pensament divergent. En general, els humans som més bons allà on s’hagin de prendre decisions difícils en contextos complicats i amb poques dades.”
En contraposició a una visió apocalíptica hi ha les veus científiques que insisteixen que la IA no és perillosa. Un dels pioners en aquest àmbit, l’investigador canadenc Yoshua Bengio, guardonat amb el Premi Turing (el Nobel dels informàtics) ho deixa clar sempre que l’hi pregunten: “Estem molt lluny dels sistemes d’intel·ligència artificial superintel·ligents, i fins i tot hi pot haver obstacles fonamentals per anar molt més enllà de la intel·ligència humana.”
sistemes creatius
És cert que els programes d’ordinador no tenen emocions i encara menys consciència. Potser estem lluny de Sykynet, però les innovacions se succeeixen una darrera l’altra. Ja existeix, per exemple, un programa d’IA que a partir d’una única paraula és capaç de compondre lletres de cançons sense repetir-se mai.
Tal com explica Raúl Beníntez, en el futur els sistemes d’IA podran ser creatius identificant patrons de diferents artistes i fent noves creacions que combinin diversos elements. “Una mica el que fem els humans, que aprenem tècniques i integrem idees existents per tal de fer noves propostes creatives. Però de moment no cal patir gaire, perquè els humans tenim quelcom que les màquines estan lluny de tenir: una infància, un contacte permanent amb altres humans... Estem exposats a diverses visions i maneres de fer constantment durant tota la vida. A més els nostres cervells sempre estan oberts i capten informació de diferents fonts, la integren amb emocions, sons, sistemes hormonals, etc. Aquesta riquesa és difícil de reproduir amb una màquina: de moment no està previst que les màquines tinguin infància, ni que experimentin patiment o malenconia, ni que vagin a l’escola, ni que tinguin família o amics”, insisteix.
robots
Gairebé la meitat de les feines podrien ser robotitzades en les pròximes dècades, i això ha portat a plantejar que en el futur els propietaris de robots també hagin de pagar per ells a la Seguretat Social. “Entenc que els robots que facin una feina que ja no sigui realitzada per un humà hauran de pagar si volem que la societat mantingui el seu nivell de benestar. En tot cas, l’objectiu seria assolir un model econòmic en què els humans ens dediquem a aquelles tasques que ens són pròpies i evitem realitzar les tasques repetitives i que no ens aporten valor afegit”, explica Benítez.
La preocupació de perdre la feina per la competència de robots és real, com també ho és la possibilitat que en el futur hi hagi robots convertits en assassins. Precisament des del món acadèmic, una de les pors que hi ha –i de la qual també han advertit les Nacions Unides– és que els avenços científics es tradueixin en millors armes. “El risc més gran és tot allò que s’està investigant en secret”, deia també Yoshua Bengio en declaracions recents, mentre insistia, però, que la possibilitat de ciborgs encara és llunyana. Per molt que els avenços tecnològics permetin millorar les condicions físiques –i aviat segurament també mentals– de les persones, no es pot parlar encara de superhumans.
“El que veurem seran humans ajudats per màquines en diverses tasques, incloses algunes no necessàriament repetitives sinó vinculades a la presa de decisions. Actualment, ja fem servir el mòbil per prendre decisions a l’hora d’arribar a un lloc, o de triar un restaurant. Les que vindran en el futur segur que ens sorprendran, igual que hauria sorprès als nostres avis que ara puguem saber el temps que fa en una determinada ciutat només mirant el mòbil”, assegura Raúl Benítez.
mercantilització de la ciència
Les empreses cada cop tenen i tindran més interès a desenvolupar projectes de recerca tecnològica amb finalitats exclusivament comercials. “La societat –indica Benítez– ha d’impulsar i finançar una recerca sense ànim de lucre, per tal de trobar solucions als reptes que tenim al davant en àmbits com el medi ambient, l’energia i la salut, entre molts d’altres. Dit això, seria un error investigar només en energia o salut, la història ens ensenya que les solucions als grans problemes sovint provenen d’àmbits bàsics no necessàriament relacionats, com les matemàtiques, la química o la geologia.”
En qualsevol cas, caldrà veure quins descobriments ens esperen en el futur. Fa anys la superconductivitat havia de resoldre tots els problemes energètics del món, després la nanotecnologia prometia avenços en medicina sorprenents, ara la IA sembla que ho canviarà tot.
“Això no és cert, seguirem necessitant moltes persones fent recerca bàsica i aplicada en àmbits molt diferents per poder fer front als reptes de futur. Hem de pensar que l’impacte en salut més gran en els últims segles va ser el descobriment dels microbis i les vacunes, i per això no va caler gaire tecnologia més que un microscopi, conclou Benítez.
.
Impactes que vindran
I.C.Computació quàntica.
‘Blockchain’.
Impressió 4D.
Interfícies cervell-màquina.
Nova cursa espacial
I.C.
L’octubre passat, Virgin Galactic es va convertir en la primera empresa de turisme espacial a cotitzar a la borsa. Un pas més en la conquesta espacial que, segons els experts, serà clau en la propera dècada. Sobre el coneixement del cosmos s’estan assolint fites impressionants –per exemple, el descobriment de les ones gravitacionals que han confirmat la teoria de la relativitat d’Einstein–, i tot indica que es mantindrà el mateix ritme gràcies als avenços tecnològics exponencials. La dècada que comença veurà acabat el Telescopi Extremadament Gran (ELT) que s’està construint a Xile i que permetrà estudiar millor els milers de milions de planetes que es calcula que hi ha a la nostra galàxia amb característiques físiques semblants a les de la Terra. Que s’hi pugui detectar algun tipus de vida ja és més difícil i també molt antropocèntric: qui diu que no hi pot haver vida en entorns que a nosaltres ens semblin hostils? També es preveuen nous descobriments sobre l’origen de la vida a la Terra i sobre la configuració de l’univers, però no ens enganyem, el que atraurà l’atenció del públic serà la conquesta de l’espai més proper. Mentre l’administració dels Estats Units assegura que tornarà a portar humans a la Lluna –una dona– els experts coincideixen que segurament la pròxima persona que trepitgi la seva superfície serà xinesa. També hi ha qui afirma, però, que el repte de la colonització de l’espai és d’un abast tan gran que només el podrà assumir un consorci internacional. Una altra cosa és l’aprofitament dels recursos que ofereix. Ja hi ha un munt de científics investigant com es poden aprofitar materials procedents, per exemple, dels asteroides. És probable que la mineria espacial es converteixi en una realitat més aviat del que pensen, ja que els avenços en robòtica permetran enviar robots a l’espai a fer la feina.
L’edició genètica
I.C.La tècnica CRISPR/Cas9 és una eina d’edició genètica que revolucionarà –ja ho està fent– la recerca biològica. Es pot comparar amb les ordres “tallar” i “enganxar” d’un processador de textos, i s’inspira en la capacitat que tenen alguns bacteris de generar autovacunes quan els ataca un virus. Aquests bacteris són capaços de memoritzar l’ADN dels virus i quan són atacats novament identifiquen aquest ADN, l’eliminen i eviten la infecció. Ho han aconseguit amb un enzim, anomenat Cas9, que és l’eina que ajuda a localitzar, gràcies a les repeticions genòmiques, les seqüències d’ADN que cal eliminar. Els científics han trobat la manera de reproduir al laboratori això que passa de manera natural en el món dels bacteris, manipulant la proteïna Cas9 per aconseguir que localitzi amb precisió els gens que es volen eliminar o modificar. La tècnica del CRISPR/Cas9 permet no només la funció de buscar, sinó també la de copiar, tallar i reemplaçar. És una mena de bisturí genòmic de gran precisió, amb l’afegit que és senzill i poc costós: un procediment que abans podia costar 5.000 euros ara es pot fer per poc més de 50. En definitiva, la tècnica facilita l’enginyeria genètica, fent possible activar, desactivar, eliminar i modificar els gens. Les aplicacions són moltíssimes, des de l’estudi de malalties d’origen genètic fins a l’alteració dels gens d’espècies senceres en benefici dels humans: per exemple, alliberar mosquits modificats perquè no puguin transmetre malalties i posin fi als que sí que ho fan. O modificar determinades plantes per aconseguir millors collites, una nova versió dels coneguts transgènics. També es pot plantejar, evidentment, la possibilitat de manipular, en fecundacions in vitro, el genoma d’embrions humans. Aquesta opció genera grans dubtes, ja que en el cas d’una planta o d’un animal de laboratori, si l’edició genètica té efectes secundaris es descarta, però utilitzar embrions humans com a material descartable obre un debat ètic. Un debat que ja s’haurien saltat científics xinesos (qui, si no?) que a finals del 2018 van anunciar que havien nascut dues bessones millorades genèticament amb aquesta tècnica, per fer-les immunes al virus VIH del qual el pare és portador.