Les revelacions de la premsa suïssa i britànica sobre les presumptes martingales financeres del rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I, i l’acceptació implícita dels fets amb un esperpèntic comunicat de la Casa Reial amb què l’entorn de Felip VI ha volgut traçar un tallafoc al voltant del monarca titular que pot acabar cremant cap a dins, han desencadenat una crisi sense procedents en el sistema institucional espanyol que només està sent atenuada per la situació d’alarma derivada de la crisi sanitària. El virus monàrquic, tanmateix, pot ser molt més letal a mitjà termini per a un estat al qual se li van veient totes les vergonyes després de quatre dècades de suposat oasi constitucionalista.

Quan a mitjan febrer el rotatiu The Telegraph revelava que Álvaro d’Orleans, cosí i suposat testaferro de Joan Carles I, l’any 2003 va cobrar prop de 50 milions d’euros per exercir com a mitjancer en la venda del Banco Zaragozano a Barclays per mitjà de la fundació Zagatka, creada a Lichtenstein i amb compte en un banc suís, res feia pensar que la notícia era només un primer capítol del que ha anat venint després i del que pot encara anar arribant. El 4 de març, el diari suís Tribune de Genève revelava l’existència d’un altre compte milionari a la banca Mirabaud ginebrina, que hauria estat el receptacle d’un ingrés d’un centenar de milions de dòlars l’any 2008 procedent de l’aleshores rei de l’Aràbia Saudita, Abdullah bin Abdulaziz. El compte és objecte d’investigació de la fiscalia helvètica des de l’agost del 2018 per presumpte blanqueig de capitals en relació amb l’adjudicació de les obres de l’alta velocitat a la Meca, un cas sobre la pista del qual també hi ha la fiscalia anticorrupció espanyola, que paral·lelament té obertes diligències prèvies sobre les presumptes comissions en l’adjudicació de l’obra esmentada a un consorci de companyies espanyoles liderat per OHL, en un contracte de més de 6.000 milions d’euros. El compte on se sospita que hauria anat a parar la comissió del rei Joan Carles hauria estat obert a nom de la fundació amb seu a Panamà Lucum, una entitat del model de les anomenades offshore de la qual Joan Carles en seria el beneficiari. D’aquest compte n’haurien anat sortint quantitats diverses destinades a diferents amistançades del monarca, concretament 65 milions d’euros a la seva coneguda amant Corinna Larsen, i un parell més a la no tant coneguda Marta Gayá.

La penúltima bomba la va tornar a llançar The Telegraph el cap de setmana passat revelant que en els estatuts de Lucum hi figura com a segon beneficiari, darrere de l’emèrit, l’actual titular de la corona espanyola, Felip VI, que també figura com a beneficiari del compte de la fundació Zagatka. Aquest sotrac mediàtic ha estat el penúltim, perquè més sonada encara ha estat la reacció de la casa reial, que diumenge passat, enmig del caos generat per la crisi de la covid-19, va llançar una declaració oficial desmarcant-se d’aquesta herència enverinada i deixant el rei pare sense retribució oficial. En el comunicat, Felip VI nega tenir coneixement de ser beneficiari de Zagatka, però sí que admet estar al cas des de fa un any de la situació de la seva relació amb la fundació Lucum, que atribueix a decisions preses per Joan Carles a esquenes seves que quan va descobrir va posar en coneixement de “l’autoritat competent”. Un intent de tallafoc que, d’entrada, no fa altra cosa que admetre l’existència d’aquestes irregularitats, sobre les quals, a més, plana la seriosa sospita que, conegudes per la Casa Reial, no van ser comunicades apropiadament com assegura el comunicat reial, o bé van quedar en un calaix. A banda, la renúncia a possibles herències derivades dels fons de les dues societats offshore és paper mullat, ja que l’article 991 del Codi Civil espanyol sosté que “ningú podrà acceptar ni repudiar sense tenir certesa de la mort de la persona de qui hagi d’heretar i del seu dret a l’herència”.

En el cas Lucum, en definitiva, s’hi barregen assumptes foscos dels negocis del rei amb embolics faldillers amb amenaces de la senyora Larsen de treure encara més draps bruts i, per acabar-ho d’adobar, les picabaralles entre serveis secrets que han acabat fent aflorar revelacions del comissari Villarejo amb enregistraments a Corinna que deixen la situació fora de l’estricte control informatiu que durant dècades ha tingut la monarquia espanyola per posar sordina a qualsevol indici d’escàndol.

CARLES RIBERA

cribera@lrp.cat