“Els canvis, si n’hi ha, hauran de ser globals”

Més d’una. La primera, paciència i aguantar allò que calgui. La segona, que l’epidèmia –més aviat el tsunami epidèmic– no ha estat ben gestionada en l’àmbit global, a tot el món, i que ha superat amb escreix les pitjors previsions. Els països haurien d’haver reaccionat abans, veient com avançava la malaltia sense aturador. No s’ha estat a l’altura de la necessitat. I el pitjor dels escàndols és que falti material sanitari. Això no ho puc entendre de cap manera. Com és possible que gent ben jove hagi pogut idear un respirador amb impressores 3D o amb altres materials, i que en l’àmbit d’empreses amb més mitjans no s’hagi pogut fer a major escala? No soc pas especialista en el tema, però m’escandalitza que falti material sanitari en ple segle XXI.

Puc parlar de la meva experiència personal, perquè estic confinada a casa des del primer dia. L’única cosa que faig de tant en tant, perquè visc en una planta baixa, és treure el nas al carrer i si encerto a trobar-hi alguna persona ens saludem de lluny. Al meu carrer, com a mínim, funciona el confinament i em consta que a Banyoles, on visc, els veïns s’han adaptat a les mesures de prevenció i a fer cues a farmàcies i botigues d’alimentació. Ara bé, és cert que seguint les notícies per la televisió veus actituds esperpèntiques de gent que no fa cas i que se salta les normes com un policia a cavall perseguint un ciutadà o malalts de coronavirus que han marxat d’amagatotis de l’hospital. Hi ha gent que està ben sonada! Com sempre en situacions de crisis es veu el millor i el pitjor de les persones, i ara no és diferent. Hi ha una solidaritat admirable i hi ha qui aprofita la desgràcia per fer negoci, qui es beneficia amb tota la barra del dolor aliè.

Estem sobresaturats d’informació. Les vint-i-quatre hores del dia ens arriben notícies només del coronavirus! Segueixo sobretot les que donen els professionals sanitaris, però també t’adones que segons qui parla defensa una manera o una altra de combatre la malaltia. Hi ha massa discrepàncies, però això només evidencia que ningú sap del cert cap a on tirar. El virus ens ha sobrepassat a tots.

En general, molt malament. Et comentava que no em cabia al cap que hi hagi mancança de material sanitari en una societat civilitzada i moderna com la nostra. D’altra banda, no acabo d’entendre que no s’avisi la ciutadania que aquest confinament es pot allargar perfectament fins al juny. Potser sí que ho fan per evitar espantar la gent i donar un missatge massa pessimista de la situació, però tots som adults i com més aviat ens adonem que hem de ser responsables i complir amb les normes dictades, millor. Potser encara hi ha persones que confien que això passarà en poques setmanes i que el 12 d’abril sortirem tots al carrer. No! S’equivoquen i algú els ho hauria de dir, encara que faci mal.

A tot el personal sanitari i de primera necessitat que lluita contra el virus a primera fila cal felicitar-lo per la feina i la dedicació. Jo em queixo dels teòrics, d’aquella gent que hauria d’haver actuat amb més contundència quan va saltar l’alerta a la Xina. Hi ha hagut una falta de previsió molt greu que ens està portant conseqüències devastadores.

Quina comparació més desencertada! El militar que la va incloure en el seu discurs no pot estar més equivocat. No som soldats, som persones que estem patint una pandèmia que no es mata amb armes. I, a més, si estiguéssim en un panorama bèl·lic s’hauria de perseguir aquella gent que fa negoci amb els productes de primera necessitat i confiscar-los. Vam començar amb la compra massiva de paper de vàter per part d’algunes famílies i feia riure, però la falta de material sanitari ja no en fa, de riure.

A través de les xarxes socials, estic amb contacte amb diverses associacions i em fa feliç assegurar que s’han implicat des del primer moment en l’elaboració de mascaretes i en la recol·lecció de diners per a les persones més desfavorides. Els musulmans que jo conec han respost amb la mateixa solidaritat que qualsevol altre grup. I vull deixar constància de la implicació d’una altra comunitat religiosa nascuda a Pèrsia, la bahá’í, amb uns 700 membres registrats a Catalunya. Em consta que estan ajudant molt.

Trobo que ha tingut una actitud poc decidida i, amb sinceritat, creia que faria més coses. Que la mesura que s’ha publicitat més sigui el perdó dels pecats als fidels que pateixen coronavirus no em sembla suficient. Ara bé, això de recomanar que la gent no assisteixi en pijama a la missa que es fa els diumenges a la televisió ho trobo molt bé. S’ha de tenir unes mínimes normes d’educació [riu].

Tant de bo. El racisme i la xenofòbia estan molt arrelats, i segur que hi haurà una competició per saber qui ha fet més. I que apareguin veus de partits polítics com Vox reclamant que es retiri l’accés a la sanitat als immigrants sense papers no ajuda gens. Encara hi ha massa odi i massa gent que no actua com a ésser humà.

Aquest és el problema més important i no tinc prou elements per fer cap previsió. Pot acabar o molt bé o molt malament. Em fam por les incerteses, però és que ens enfrontem a un escenari del tot desconegut.

No ho sé. Els canvis, si n’hi ha, han de ser d’àmbit global i corresponen als governs, perquè individualment poc que podrem canviar res. M’encurioseix, però, saber què en traurem de tot això quan hagi passat prou temps per fer-ne una reflexió en profunditat.

Estic enllestint un llibre de memòries com a professora d’islam en què, entre d’altres, explico com vaig arribar a la professió i hi afegeixo anècdotes de les classes i dels alumnes, de conferències i de seminaris. L’he concebut com un llibre formador, però al mateix temps divertit i fàcil de llegir. Sense voler-ho, ja he deixat el meu testament, i si em morís, cosa que no vull de cap manera, ja ho tindria tot fet.