“Els catalans afrontem les crisis amb intel·ligència”

Unes quantes. D’entrada, el primer que se m’acut és que és un toc d’atenció a la manera accelerada que tenim de viure i que ha anat a més en els darrers vint o trenta anys. És com si haguéssim estat jugant un partit de futbol intens i, de cop i volta, un dels jugadors hagués aturat el joc, hagués agafat la pilota i hagués anunciat que cal reestructurar les regles. Hem repetit mil vegades que voldríem tenir més temps per a nosaltres i ara que estem a casa és una oportunitat per aprofitar-lo i compartir-lo amb família. Ja no tenim pressa. En l’aspecte social, també ens ofereix la possibilitat de reflexionar sobre un consumisme desfermat que marcava la nostra vida. Aquests dies el missatge publicitari de comprar i comprar ha perdut del tot el seu significat. Finalment, crec que és un bon moment per deixar de criticar-ho tot i de veure l’aspecte més negatiu i valorar el que tenim, allò que és important de debò.

La societat catalana em demostra una vegada més que està a l’altura de les circumstàncies. Em dona una raó més per enamorar-me de la seva riquesa i emprenedoria i de la seva manera d’afrontar les crisis amb intel·ligència i serenor. Els professionals de la sanitat i dels serveis bàsics en són tot un exemple, el govern està actuant unit i d’acord amb els consells dels experts, la ciutadania assumeix la responsabilitat que li demanen encara que sigui un confinament llarg i dur. Són signes d’una societat madura i del segle XXI, que mostra la seva millor versió recuperant una solidaritat que ja li és reconeguda i admirada, ja sigui confeccionant mascaretes artesanalment o inventant prototips de respiradors. La corresponsabilitat ens defineix com a país.

Totalment! Espanya ha demostrat un cop més que és un país ancorat en el segle XVI que imposa un model centralitzador del tot obsolet, lent i complicat. Un model centrat en una monarquia que basa la seva força en el control militar més que no pas en la gestió àgil, que és el que es necessita.

La societat catalana té una gran intel·ligència emocional i això ens ha d’ajudar a donar una bona resposta a la incertesa que sentim ara. No és que no tinguem por, sinó que aquesta por ens servirà per afrontar els reptes. Farem nostre el millor pragmatisme i no serà la primera vegada! No fa tants anys que l’Estat espanyol va fer campanya per boicotejar el cava català i el sector, o bona part, va entendre que no es podia quedar de braços creuats esperant i va impulsar les vendes a l’exterior amb tant d’èxit que ara el principal mercat és l’estranger. Ja ho diuen que els catalans de les pedres en fan pans! Com a societat també hem après i reaccionem més ràpid i de manera més resolutiva. Sense anar més lluny, la centralització de les mascaretes ha provocat la producció en massa d’aquest material igual que ha encès l’enginy de les empreses per fabricar alternatives per a altres materials sanitaris. Aquesta rapidesa, d’altra banda, ens anirà molt bé per afrontar els reptes de flexibilitat i adaptabilitat que ens demanaran els nous temps.

Els països, entre els quals Espanya, que posen al davant de la persona l’economia s’equivoquen de ple. Tindran no només més morts a la seva consciència, sinó que la recessió d’aquesta economia que tant defensen serà molt més dura de superar. El coronavirus és molt ràpid i persistent, difícil d’anul·lar, i posa a prova les costures d’un sistema que ja funcionava malament. No és una grip i els ciutadans mereixen saber la veritat. Era molt important ser informats de la gravetat de la situació i alertar des del primer moment, com sí que va fer el govern català, que el confinament a casa era imprescindible.

Sobretot que els governs s’adonin que no té cap sentit tenir obsessió pels diners si aquests diners no es poden destinar a millorar la vida de les persones, de totes les persones. De què servirà acumular capital si no hi ha gent que en pugui fer ús? S’ha de tornar a posar al centre la gent, la democràcia ben entesa, que demana una participació activa de la ciutadania en les decisions que afecten el bé públic. Hem d’assegurar que es faci autocrítica real, constructiva, i no perdre’ns ens atacs constants, buits i demagògics entre partits que l’única cosa que volen és conservar el càrrec. Aquest és un temps que ha ajudat a fer caure les màscares, com ara la de l’esquerra espanyola, que aquí a Catalunya s’ha rendit al discurs oficial del govern espanyol i s’ha agenollat davant del monarca, com Vox o Cs. La crítica conjunta i amb voluntat de desgast que fan dia sí dia també al govern de la Generalitat és immoral i gravíssima.

Crec que hi estarem més a prop, perquè confio que molta gent que fins ara era reticent al discurs independentista s’adonarà que els atacs catalanofòbics de l’Estat espanyol ens afecten a tots, vulguem o no la llibertat per al nostre país. Les morts per una gestió deficient no entenen de banderes, però sí que faran reflexionar sobre qui ha fet el que calia fer i qui no ha estat capaç o s’ha mogut per altres interessos menys humans. Amb les decisions que s’han pres des de Madrid ens han demostrat que Catalunya els importa ben poc o, pitjor, que només els importa per l’espoli al qual la sotmeten des de fa segles. Ara bé, també és cert que hi haurà gent que no voldrà veure la realitat, però confio que no siguin gaires.

Dependrà molt de la motxilla emocional que porti cadascú. Hi ha persones que en sortiran reforçades i d’altres que fugiran de les seves emocions negatives, encara que el millor és afrontar precisament els sentiments que ens són més difícils de gestionar. Ignorar-los no és el camí, perquè sortiran per una altra banda o per una altra en forma de mals o malalties. Crec que un dels aspectes que ens beneficiarà serà la capacitat de ser creatius que haurem desenvolupat aquests dies per adaptar-nos a un entorn nou i desconegut per a la majoria. I també caldrà veure si podrem recuperar el mateix model de vida anterior, perquè tot i que hi hagi pressió per part de l’economia perquè sigui així, nosaltres ja no serem els mateixos.