Stop esports

NI UNA CISTELLA

A casa nostra, la Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ) feia el mateix amb totes les lligues. També ho va fer el bàsquet professional, amb l’aturada inicial de dues jornades de la lliga ACB i de totes les competicions de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB). L’NBA, l’Eurolliga i la FIBA també s’hi van sumar. L’Eurocup Woman, disputada per l’Spar Citylift Girona, i l’Eurolliga femenina es van donar per acabades.

En aquella segona setmana de març, la lliga Asobal d’handbol es va aturar, així com la divisió de plata, amb tres equips catalans. També es va aturar el waterpolo europeu, amb afectacions per al CN Sabadell, l’Atlètic Barceloneta i el Terrassa. La LEN (Federació Europea de Natació) ha reprogramat tota la temporada. La lliga de voleibol quedava aturada fins al 4 d’abril (ara ja s’ha cancel·lat) i la lliga mundial de volei platja s’ha suspès fins al 19 de juliol. En hoquei sobre patins, l’europeu, que s’havia de jugar a La Roche-sur-Yon (França) del 19 al 25 de juliol, s’ha traslladat al 2021 i pel que fa a la lliga i la copa a casa nostra, van quedar suspeses, així com les lligues d’hoquei sobre herba. En rugbi els clubs també van decidir cancel·lar-la unilateralment, i la setmana passada es va ajornar la final a quatre de futbol sala.

SENSE GAS

En el món del motor, primer es van ajornar els gran premis de Qatar (en Moto GP), Tailàndia, l’Argentina i les Amèriques del mundial de motociclisme. Posteriorment, van caure el d’Espanya, França, Itàlia i Catalunya. El d’Alemanya, previst per al 21 de juny, tampoc es podrà fer després de l’ordre de la cancellera, Angela Merkel, de prohibir qualsevol esdeveniment esportiu fins al 31 d’agost. Sense gas, doncs. El coronavirus, evidentment, també ha arribat a la Fórmula 1. La FIA va suspendre el primer GP, el d’Austràlia, i posteriorment va ajornar els de Bahrain, el Vietnam, la Xina, Holanda, Espanya (a Montmeló), l’Azerbaidjan, el Quebec i Bèlgica. El de Mònaco es va cancel·lar. A Catalunya, el ral·li Costa Brava es va haver de suspendre en el darrer moment.

En tennis, el circuit ATP va abaixar la persiana primer durant sis setmanes i, després, fins al 7 de juny. Indian Wells va ser el primer a caure, el 9 de març. Després, Roland Garros s’ajornava al 20 de setembre. Res de jugar-se al maig. I Wimbledon, previst per al 29 de juny, es va cancel·lar la setmana passada. A casa nostra, el trofeu Comte de Godó es va suspendre i no es disputarà fins a l’any que ve. També s’ha cancel·lat un altre plat fort, l’obert britànic de golf. El 17 de març, la Federació Internacional d’Atletisme va suspendre l’inici de la Lliga del Diamant, amb l’ajornament dels mítings de Doha i la Xina. Després, s’hi van sumar els d’Estocolm, Nàpols i Rabat. La Federació Internacional de Tennis de Taula (ITTF) va suspendre tots els tornejos que comportaven desplaçaments fins al 30 de juny, i a Espanya la lliga s’ha cancel·lat. El mundial de Busan ha quedat ajornat fins al 27 de setembre.

PRIMERS CASOS POSITIUS

Els primers casos positius de la covid-19 entre esportistes van arribar al vestidor del primer equip de futbol del València, que el 19 de febrer va jugar contra l’Atalanta un partit de Champions a Milà. Després van arribar els casos confirmats de l’Alavés, amb 15 contagis, l’Espanyol, amb 10, i el Girona. L’OMS va assegurar que el partit d’anada entre l’Atalanta i el València, a Itàlia, “va ser un accelerador de la propagació del virus”. El jugador d’hoquei sobre patins italià Stefano Dal Santo, del Trissino, va ser el primer professional que va donar positiu, i Paulo Dybala, de la Juventus, un dels il·lustres afectats. Pepe Reina, porter de l’Aston Villa, va estar en quarantena, i Rüstü, exporter turc del FC Barcelona, en estat crític. Lorenzo Sanz, expresident del Real Madrid, va morir el 21 de març, i la mare de Pep Guardiola, Dolors Sala, el 6 d’abril. A l’NBA, el pivot francès Rudy Gobert, que unes hores abans de donar positiu feia broma en una roda de premsa netejant els micròfons, va ser el primer a contagiar-se. Després, van caure l’estrella Kevin Durant i dos jugadors dels Lakers. També se li va detectar a la veterana pivot belga Ann Wauters. L’ex-ACB Berni Tamames, ingressat a l’UCI, ha estat un dels que pitjor ho ha passat.

Tot i el confinament obligat, també per als esportistes, aquesta situació ha donat altres oportunitats. Els pilots de Moto GP van protagonitzar una cursa virtual al circuit de Mugello. I vint jugadors de vint equips de les primeres divisions de futbol van prendre part al canal Twitch en un torneig benèfic amb el videojoc FIFA 2020 per recaptar fons per a la lluita contra la covid-19. La plantilla de l’Espanyol ha donat material sanitari a l’Hospital d’Igualada i la Federació Catalana de Tennis va organitzar un torneig en línia per recollir fons per al projecte Resposta Coronavirus de l’Hospital Clínic de Barcelona. Tampoc ha faltat la solidaritat individual, amb aportacions com les de Pep Guardiola, Xavi Hernández i Leo Messi, que han donat 1 milió d’euros a la causa cada un. Pau Gasol i Rafa Nadal també han engegat una iniciativa per recaptar 11 milions d’euros per a la lluita contra la malaltia, i van encapçalar la subhasta de l’ACB d’objectes històrics com medalles o samarretes per recaptar fons per a la Creu Roja. Els germans Márquez, pilots de Moto GP, han donat aparells de radiologia mòbils a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Gestos i iniciatives semblants que també han tingut diverses estrelles de l’NBA com Stephen Curry, Luka Doncic i Kevin Love.

ERTO AL BARÇA

En clau Barça, el club que presideix Josep Maria Bartomeu va anunciar la retallada del 70% del sou als esportistes de totes les seccions amb un ERTO que ha afectat més de 300 treballadors del club. La primera plantilla de futbol va accedir a rebaixar-se el sou en el mateix percentatge i va col·laborar perquè els treballadors poguessin seguir cobrant el 100%. El Real Madrid va rebaixar entre un 10 i 20% els sous anuals dels jugadors, en funció de si es reprenen les competicions o no. En altres històrics com la Juventus, els jugadors van renunciar a quatre mensualitats, un estalvi de 90 milions d’euros. I a la Premier hi va haver polèmica amb els jugadors, que inicialment no es van voler retallar el sou –només ho va fer el Southampton.

L’Espanyol, l’Atlético de Madrid, el Sevilla, l’Alavés i el València han optat per fer un ERTO, i els jugadores del Betis, el Valladolid, el Granada i l’Osasuna han accedit a una rebaixa salarial. La LFP ha promogut totes aquestes mesures després de negociar sense èxit amb l’AFE una retallada general. Una acció que també ha impulsat la FIFA, que ha promès una ajuda de 5.000 milions per al món del futbol.

Qui també s’ha apuntat als ERTO han estat les federacions catalanes de futbol i de bàsquet. En cas de la segona B de futbol, ja l’han experimentat set clubs catalans: l’Olot, el Nàstic, el Llagostera, el Cornellà, el Badalona, el Sabadell i el Prat. També n’hi ha hagut a l’Atlètic Balears, l’Arenas de Guetxo, l’Amorebieta i el Leioa. Tant a segona B com a tercera, els clubs no tenen ingressos televisius, i viuen del taquillatge, del bar i de les quotes de socis i jugadors del planter. A Catalunya, el 60% dels clubs de tercera tenen molts jugadors sense contracte laboral i cobrant en negre i, per tant, ni tan sols es podran acollir als ERTO. Només ho podran fer les estructures més professionalitzades, com és el cas del l’Hospitalet, el Terrassa, l’Europa i el Castelldefels, que ja ho han fet. Luis Rubiales, president de la FEF, ha anunciat una línia de subvencions de fins a 4 milions per als clubs modestos. “Els ERTO són qüestió de clubs i de sindicats. Nosaltres hi hem posat eines per ajudar”, ha dit. També ha parlat d’una possible línia de finançament de 500 milions per al futbol professional en col·laboració amb la LFP, però Tebas se n’ha desmarcat.

ningú SE’N LLIURA

En bàsquet, a l’ACB, el Manresa, l’Estudiantes, l’Obradoiro, el Baskonia, el Saragossa i el Fuenlabrada han estat els primers a presentar un ERTO. El manteniment del patrocini de Movistar i Endesa esdevindrà clau per a la supervivència de tot plegat. A la Lliga Femenina, el Mann Filter de Saragossa va ser dels primers a fer un ERTO, que ha tingut continuïtat en altres clubs masculins de LEB Or: el Bàsquet Mallorca, el Guipúscoa Basket, el Força Lleida, l’Oviedo i el Levitec Osca. El CB Tarragona, d’EBA, també s’hi ha afegit. L’Eurolliga vol que els jugadors rebin al final de la temporada el 67% del seu sou i la proposta que ha fet el sindicat de jugadors (ELPA) és que sigui el 80%. L’NBA, que pot arribar a unes pèrdues de 800 milions de dòlars, ha acordat amb els jugadors una rebaixa del sou del 25%.

Ningú se n’escapa, tampoc la F-1. McLaren ha rebaixat els sous a tot l’equip, pilots inclosos. Els ERTO també han arribat al BM Granollers d’handbol i al Reus Deportiu d’hoquei, amb 120 treballadors. En natació, n’hi ha hagut al CN Sabadell (250), al CN Terrassa, al CN Mataró, al CN Sant Andreu i a l’Atlètic Barceloneta. En tennis l’han presentat l’RCT Barcelona (120), el CT Barcino i el Reus Monterols. Instal·lacions tancades i jugadors i treballadors a casa. I en hoquei sobre herba tampoc se n’han lliurat el Club Egara, el CD Terrassa, l’Atlètic de Terrassa i l’RC Polo. Per la seva banda, la UE Santboiana de rugbi no trigarà gaire a presentar-ne un.

La Secretaria General de l’Esport, que recomana acabar totes les competicions, ha sortit a l’auxili del teixit esportiu català amb una línia de finançament de 10 milions i de 51 més en subvencions. També ha assegurat que allargarà fins al 2021 el programa ARC (Alt Rendiment Català) per als esportistes olímpics i que hi afegirà 9 milions més. D’altra banda, s’ha aclarit que les quotes de soci dels gimnasos tancats s’hauran de retornar. En la mateixa línia, s’ha pronunciat la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que promou un pla Marshall orientat en quatre eixos: digitalització, fiscalitat, ocupació i finançament. Aquest pla hauria de comptar amb 25 milions d’euros per evitar la desaparició de la meitat d’entitats esportives catalanes, segons el president de la UFEC, Gerard Esteva. En l’àmbit de l’Estat, el CSD ha assegurat que repartirà 50 milions d’euros entre les federacions com a reforç.

POSSIBLES DENÚNCIES

Pel que fa als ingressos, no és el mateix jugar en una categoria o en una altra, i si no, que ho preguntin ara mateix a l’Espanyol o al Girona de futbol. En funció de les decisions que prengui cada lliga i cada federació, molts clubs perjudicats podrien presentar denúncies. El Lleida, cinquè del grup III de segona B, ja s’ho planteja. Aquestes decisions hauran d’estar avalades pel Consell Superior d’Esports, clau en la cobertura legal. A més, les planificacions de les properes temporades, sense saber categoria i/o si es jugarà a Europa estan totalment enlaire, sense poder concretar cap fitxatge ni moviment. Potser serà una bona oportunitat per als planters.

També hi ha el tema contractual. Si les lligues s’allarguen, què faran els jugadors que acaben contracte el 30 de juny? L’AFE defensa el dret individual de cada jugador i està en contra d’allargar unilateralment els contractes, que és el que volen els clubs, contraris a renegociar-los. En el mateix sentit s’alinea la FIFA, que diu que la data de finalització del contracte original s’hauria de prolongar fins a la nova data de final de temporada. I el mateix pel que fa als contractes que comencin el curs que ve. De moment, la FIFA ja ha anunciat que modificarà la data d’obertura del mercat de fitxatges d’enguany. Tot plegat, un embolic i una incertesa afegida, que ara per ara afecta la majoria de lligues i esportistes del món.

En bàsquet, la FEB es resisteix a tancar la paradeta. I és que l’incompliment de contractes comercials amb els patrocinadors pesa, així com la qüestió esportiva: què passarà amb els ascensos i els descensos en la LEB Or, la LEB Plata, la Lliga Femenina, la Lliga Femenina 2 i l’EBA? “Tot el que no es decideixi en una pista corre el risc de ser judicialitzat. Algú es podria sentir perjudicat, i això podria provocar demandes judicials. Necessitem pactes i suport jurídic”, va dir Jorge Garbajosa, president de la FEB. “Si cal anar als tribunals, s’hi anirà”, va amenaçar Nacho Núñez, president del segon classificat de la LEB Or, el Guipúscoa.

COM S’ACABEN LES LLIGUES?

En el món de la cistella, les lligues d’Itàlia, Grècia, Austràlia, el Japó, Polònia, Croàcia, la República Txeca, Bòsnia, Islàndia, Hongria, Suïssa, Suècia, Eslovàquia, Lituània, Finlàndia, Irlanda, Bèlgica i Ucraïna s’han donat per acabades. Algunes amb el campió ja decidit i d’altres no. L’NBA, l’Eurolliga i l’ACB, així com les lligues de França, Israel, Alemanya, Turquia i la Xina encara analitzen com s’ho poden fer per acabar-les. L’Eurolliga plantejava jugar tot el que queda de competició en una mateixa ciutat: Istanbul, Moscou o Atenes, però no han faltat les veus crítiques amb aquesta possibilitat: “Hauríem de tornar a les ciutats, fer-hi dues setmanes de quarantena i dues de pretemporada, mentre el nombre de morts segueix pujant”, va dir Malcolm Delaney, base del Barcelona des dels EUA. El nou pla podria ser una final a vuit, potser a Lituània. Sigui amb el format que sigui, es vol jugar del 4 al 26 de juliol, sempre a porta tancada. En qualsevol cas, la final four de Colònia ha quedat descartada per la prohibició del govern alemany. “Només la reprendrem quan tinguem totes les garanties”, va dir el president de l’Eurolliga, Jordi Bertomeu.

L’ACB planteja una opció semblant a les Canàries o a Andorra, on l’índex de contagis és baix, o a Madrid o Saragossa. La proposta és concentrar només els dotze primers equips, amb un nou format: dos grups de sis farien una lligueta, i després hi hauria semifinals i final. A porta tancada i sense descensos. La data límit per prendre una decisió serà el 31 de maig, i es jugaria com a molt tard fins al 10 de juliol. Pel que fa a l’NBA, en què queden 259 partits per diputar, no descarten jugar, si cal, a l’agost. L’inici de la WNBA ja s’ha endarrerit. L’Eurocup Woman i l’Eurolliga femenina, que inicialment s’havien cancel·lat, ara es podrien jugar al setembre o a l’octubre. El mateix canvi que la FIBA va fer amb la Basketball Champions League, que s’ha reconvertit en una final a vuit. Pel que fa a les lligues FEB, en molts equips els jugadors ja no hi són. Com que tenen contractes de vuit mesos, si la lliga s’allargués, no se sap com es resoldria. Es podria donar el cas que un cop represa la competició, s’enfrontessin una plantilla professional amb una de júniors. Tot i això, sembla que a hores d’ara la majoria de lligues es donaran per finalitzades la setmana que ve. I sense descensos, per evitar denúncies. El major problema és a la LEB Or, per les dues places d’ascens a l’ACB. La FEB no ho té resolt i potser es podria jugar una fase final abans del 30 de juny.

De moment, la Federació Catalana ja ha donat per acabades totes les competicions, a excepció de les lligues sènior i preferent. Pel que fa al futbol de casa nostra, el president de la Federació Catalana, Joan Soteras, ja ha fet oficial la finalització de tot el futbol territorial. 160.000 futbolistes no jugaran més, però hi haurà ascensos i descensos i ho decidiran els clubs en un referèndum. “Qualsevol decisió que prenguem serà injusta. El futbol català ha de dir quina opció vol”, va dir Soteras.

En el món del motor, el futur també és força incert: “Si algú s’infecta en una cursa, serem culpables per sempre. No estic gaire segur que puguem fer la temporada 2020”, va assegurar Carmelo Ezpeleta, conseller delegat de Dorna, l’empresa responsable del mundial de motociclisme. L’objectiu de Dorna és, però, “córrer la temporada 2020”. La FIA avalua ara començar al juliol, a Europa, i si cal fer curses a porta tancada. Les 500 Milles d’Indianapolis s’han traslladat del 24 de maig al 23 d’agost, i les 24 Hores de Le Mans, previstes per al juny, es disputaran el 19 i 20 de setembre. En tennis, l’obert dels EUA podria ser el següent a caure. I és que l’ATP no descarta que no es torni a jugar en tot el 2020.

A l’Asobal volen jugar al juny i pel que fa a la lliga d’handbol femení ja han anunciat que si no s’acaba es respectaran els ascensos i descensos tal com està la classificació ara. En hoquei sobre patins no es descarta jugar al juliol a porta tancada, però jugadors i jugadores no estan per la feina. El Vic, el Reus i l’Igualada ja s’hi han mostrat contraris. Els que ja no es llançaran a la piscina són els jugadors i jugadores de waterpolo. Les dues lligues ja s’han suspès definitivament i ara federació i clubs han de negociar els títols, les competicions europees, els ascensos i els descensos. Quant a les curses populars, a casa nostra se’n fan 2.000 a l’any, en què participen, aproximadament, mig milió de persones de molts països. Ara, per l’aglomeració que suposen, quedaran congelades durant molt de temps. Els runners seguiran en quarantena.