OCEANIA

GOVERN BEN VALORAT

Segons explica, el lideratge polític de la primera ministra, Jacinda Arden, està sent molt ben valorat –a principis d’aquesta setmana anunciava que el país havia guanyat la batalla al virus–, perquè el govern va saber avançar-se a l’arribada de la pandèmia. “La gent segueix molt més seriosament les recomanacions i ordres de les autoritats, però a la vegada són més exigents amb el fet que les normes siguin clares i justes”, constata Santmartí. Tot i això, les mesures preses des del començament no han estat tan estrictes com les que s’han aplicat a Catalunya, i els neozelandesos no han deixat en cap moment de poder passejar o fer esport pel barri. Malgrat aquest clima d’optimisme, però, també hi ha punts negres, com ara l’increment dels casos de violència domèstica. “Es preveu una futura davallada econòmica amb comptades excepcions com el sector primari, un dels forts de Nova Zelanda”, assenyala, i afegeix que tot i els estímuls econòmics en preparació per salvar certs sectors –no es preveu cap renda de ciutadania– “hi ha molta consciència que moltes indústries canviaran per sempre, com el turisme i el comerç presencial”. Nova Zelanda ja està pensant com posicionar-se en el món que ve, “com a un país sostenible i net, també de la covid-19”.

Maria Pujol és una estudiant de psicologia de tercer curs a qui la pandèmia va enganxar fent un Erasmus a la Universitat de Sidney, a Austràlia. “La situació aquí és més calmada, més relaxada, perquè hi ha molts menys casos i perquè les fronteres es van tancar molt abans, fins i tot entre els diferents estats”, destaca aquesta barcelonina de 21 anys. La menor densitat de població ha ajudat que no quedés tan afectada la mobilitat dels ciutadans i s’ha deixat certa llibertat a l’hora d’obrir o no el comerç, en especial el petit. “Hi ha botigues que han decidit tancar perquè no hi ha gent pel carrer i n’hi ha que aguanten malgrat les restriccions perquè encara els compensa”, diu.

Pujol admet certa sorpresa en els criteris que han afectat el sector de l’educació, perquè les escoles continuen funcionant, però les universitats estan totes tancades des de finals de març. “La supressió de les classes presencials ens ha afectat de ple a la gent que, com jo, ve de fora, perquè tot el contacte social s’estructura al voltant de la universitat”, es lamenta, tot i que reconeix que s’han facilitat les coses perquè els alumnes puguin continuar amb l’aprenentatge en línia.

SORTIR sí, però AMB CONDICIONS

Maria Pujol precisa que es pot sortir al carrer per anar a comprar i a fer esport. “Però només dues persones i amb una distància d’un metre i mig entre elles.” L’oci, especialment el multitudinari, està prohibit, igual que l’accés a les platges més urbanes “i fins i tot s’han començat a posar multes a gent que feia pícnics al parc”. El sistema sanitari públic no s’ha col·lapsat en cap moment, perquè el nombre de casos no s’ha disparat –Austràlia no arriba als 7.000 infectats i només hi han mort 83 persones–. “El que sí que s’han omplert són els hotels, perquè tothom que ha tornat al país ha hagut de passar un confinament obligat de quinze dies en aquests establiments”, relata, i afegeix que, en general, la percepció de la ciutadania és que no s’està vivint una situació de gravetat. Pel que fa a la informació de com afecta la pandèmia a Catalunya, li arriba bàsicament a través de les amigues i de la família. “Em diuen que a Espanya la cosa és greu i que trigarà a solucionar-se”, conclou.