AMÈRICA:
Casos: 1.324.617 Morts: 76.367 Recuperats 219.698
RESPONSABILITATS
“Aquí a l’Equador, el president se’n renta les mans i passa la pilota als alcaldes, que no tenen dades suficients”IMATGE INUSUAL
“Nova York és una de les ciutats més afectades; només l’estat té més casos que qualsevol país del món”AMENAÇA
“Aquí molta gent viu en condicions per sota del nivell de pobresa, i si la pandèmia colpeja amb la mateixa força que a Europa, serà una massacre”MALES DECISIONS
“El Brasil és l’únic país del món que ha acomiadat el seu ministre de Sanitat enmig d’una pandèmia”El tarragoní Nacho Camaño viu a Quito, capital de l’Equador. Està vivint el confinament tancat a casa, fins i tot la compra del supermercat la fa per internet, però el 4 de maig, segons l’anunci del govern, es posa fi al tancament. “El president se’n renta les mans i passa la pilota als alcaldes, que no tenen dades suficients per prendre les decisions. Així si va malament, la culpa serà seva”, expressava a principis d’aquesta setmana. Allà, la informació oficial només ofereix dades de Quito i Guayaquil (les dues principals ciutats del país) i, a més, ningú dubta que no mostren la dura realitat d’aquests territoris. Han vist morts abandonats als carrers, amenaces d’enderrocar el govern de Lenín Moreno, situacions extremes als hospitals –l’alcaldessa de Guayaquil va arribar a afirmar que a l’hospital no hi entrava ningú més, ni viu ni mort– i un esforç constant del govern per censurar les imatges que el danyaven. La sensació de caos ha estat constant: “Una dona va estar tres setmanes en coma i, quan va despertar, es va descobrir que a la seva família ja li havien lliurat unes cendres. Una altra persona va estar vint-i-sis dies buscant el cadàver de la seva àvia”, explica. Ara sembla que els ànims “s’han calmat una mica”, relata Camaño, “atès que el govern ha anunciat que hi haurà més respiradors, que es rebrà ajuda de l’FMI i que es podrà tornar a treballar, un anunci que ha calmat els empresaris”. A l’Equador, el 60% dels llocs de treball són submergits.
UN ANY PER FEINA
Sergi López Torres és de Tarragona, té 33 anys i viu a Nova York des de l’agost passat, on passa un any per motius de feina. Paleontòleg de formació, es dedica a la recerca científica al Museu Americà d’Història Natural. “Nova York és una de les ciutats més afectades pel virus; només l’estat al qual pertany té més casos que qualsevol país del món”, assenyala, i afegeix que “la ciutat sí que ha trencat amb la típica imatge del lloc que mai no dorm”: “Puc dir que jo sí que l’he vist dormir.” López confirma que els Estats Units han reaccionat tard i que les mesures restrictives s’han aplicat amb massa calma. “M’ha cridat l’atenció que en un moment tan dur com en el d’una pandèmia, com si no fos suficient, encara hi hagi espai per a actituds racistes cap a la comunitat asiàtica”, indica, i destaca que en un país sense sanitat pública “la gent amb recursos limitats se sol trobar desemparada” i que “hi ha hagut una desproporció de morts a les comunitats més racializades de Nova York”.
MINIMITZAR EL VIRUS
Sergi Marzabal és informàtic i creador del web Catalansalmon . Viatger incansable, ara viu a São Paulo, des d’on no estalvia crítiques a la política contra la pandèmia del president del Brasil, Jair Bolsonaro. “És un autèntic psicòpata de l’escola del neoliberalisme, l’extrema dreta i l’extremisme religiós, i juga amb la ignorància de la gent i el patriotisme”, assenyala. Considera que la posició del president de minimitzar el risc i demanar l’obertura dels comerços tot i l’oposició dels governadors dels estats pot portar a una situació caòtica al país. “El Brasil és l’únic país del món que ha acomiadat el seu ministre de Sanitat enmig d’una pandèmia”, es lamenta, i no descarta que la tensió pugi acabar amb un cop d’estat “que demanen obertament els seguidors incondicionals de Bolsonaro i al qual el president dona suport”. L’amenaça, segons Marzabal, és molt real, perquè “la meitat del govern són militars, cosa que és extremadament perillosa, perquè en cas d’impeachment, el president seria un militar”. En l’àmbit sanitari, la xarxa encara no està col·lapsada: “Anem amb un parell de setmanes d’endarreriment respecte a Europa.” “Aquí molta gent viu en condicions per sota del nivell de pobresa, i si la pandèmia colpeja amb la mateixa força que a Europa, serà una massacre”, assegura.
