Aprendre en línia
La pandèmia ha fet prémer l’accelerador, però abans del confinament ja es preveia que l’aprenentatge en línia, l’‘e-learning’, suposarà un gran canvi de paradigma en el món educatiu
CONTROL DEL TEMPS
En els processos d’aprenentatge a distància és bàsic tenir una bona organització del temps i una actitud proactivaLa pandèmia del coronavirus ha significat un punt d’inflexió en el món educatiu. Amb el confinament de la població, professors i alumnes –i famílies– s’han hagut d’adaptar a l’ús de les noves tecnologies per poder continuar amb el curs. Tanmateix, l’aprenentatge en línia, el que es coneix com e-learning, no és nou, i ja fa uns quants anys que hi ha experts que s’hi dediquen. Sense anar gaire lluny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va ser la primera universitat exclusivament en línia, acaba de complir vint-i-cinc anys. I el mateix dia de la celebració, el 6 d’abril, va obrir un cicle d’activitats per ajudar els docents confinats a fer la seva feina a distància. Dissenyar els cursos, l’avaluació, la manera de motivar i acompanyar els estudiants i l’adaptació dels currículums a la realitat de l’ensenyament a distància són alguns dels reptes en què la UOC té prou experiència. “Nosaltres hi estem acostumats, el confinament no ha variat gaire la nostra feina, excepte si hi ha hagut casos de professors que s’han posat malalts”, explica Lluís Pastor, director del Centre d’Innovació de l’Aprenentatge d’aquesta universitat i, per tant, expert en e-learning.
D’entrada, s’ha de tenir clar que aquest concepte no fa referència només a l’educació formal, ja sigui a les escoles, els instituts o les universitats, sinó que és molt més ampli. Si jo no tinc ni idea de fer una truita de patates i busco a internet un tutorial que m’ho expliqui, també estic fent un aprenentatge en línia. Ho podria haver après compartint espai i temps amb algú que sabés fer la truita, però amb les noves tecnologies ja no cal.
“Fins ara –explica Pastor– l’ensenyament s’havia fet sempre reunint persones en un espai amb un expert o una experta que feia explicacions. Ara, les noves tecnologies de la informació i la comunicació han permès que per primera vegada en la història de la humanitat això no hagi de ser així. El ventall de possibilitats és enorme, de la mateixa manera que en el sistema antic d’aprenentatge hi cabia tot, des de la formació de gihadistes en un racó del món fins a la formació catequètica que pot fer un capellà en un poble.”
L’oferta en línia és tan àmplia com la presencial. Gràcies a internet podem aprendre idiomes, a cuinar, a fer entrenament físic, podem ampliar tot tipus de coneixements i fins i tot podem fer una carrera universitària. Ara bé, amb una oferta tan gran, com podem distingir el gra de la palla si volem formació de qualitat? “Jo diria que tot allò que fa que no aprenguis, o que aprenguis d’una manera més avorrida que si fos presencial, s’ha de descartar”, afegeix aquest expert. Per exemple, un curs de riscos laborals que consisteixi a entrar en un lloc web que sigui una còpia d’un llibre passat a format d’HTML i en què l’alumne només hagi d’anar passant pàgina a pàgina fins a arribar a un qüestionari final... és mala idea, un aprenentatge avorrit molt pitjor que un curs presencial. En canvi, una matèria com el dret civil es pot convertir en divertida si l’aprens mirant pel·lícules, fent debats o proposant casos reals... “Pot ser molt més estimulant que simplement anar a classe a prendre apunts”, insisteix Pastor, que està convençut que el món de l’educació viurà un tsunami en la pròxima dècada i que en l’àmbit universitari l’aprenentatge presencial serà l’excepció i el que es faci en línia serà l’habitual. “Les pantalles ja formen part de la nostra vida. I potser després d’aquesta crisi i del confinament, alguns estudiants pensaran que hi ha d’haver un motiu més interessant que escoltar un professor per anar a classe”, afegeix. En qualsevol cas, la presencialitat sempre serà necessària en alguns àmbits. Ens podem imaginar metges formats només en línia? “Hi ha moltes activitats que tenen un caràcter més operatiu que es continuaran fent presencialment. A la UOC formem professors de secundària i quan han d’anar a fer pràctiques als centres, hi van. D’altra banda, jo sí que m’imagino futurs estudiants de medicina fent biòpsies amb realitat virtual. Però mentrestant, mentre no hi hagi nous avenços tecnològics, tot allò que requereix presencialitat continuarà”, diu Pastor.
digitalització a les aules
S’ha de diferenciar entre la formació totalment en línia (que implica que tot ho aprenem a través de les pantalles) i la digitalització a les aules, és a dir aplicar la tecnologia a les classes físiques. Les escoles i els instituts catalans ja fa temps que incorporen la tecnologia, però difícilment això pot substituir el contacte presencial. “A aquestes edats seria estrany treballar només amb pantalles, la part de la socialització és molt important. Tanmateix, els centres poden incorporar la digitalització per canviar el sistema d’aprenentatge i que les aules deixin de ser una fàbrica de gent prenent notes”, insisteix el responsable de la UOC.
Per a la catedràtica de tecnologia educativa de la Universitat Rovira i Virgili Mercè Gisbert, la presencialitat en l’educació depèn d’allò que es vulgui aconseguir. “Hi ha operacions que no necessiten una interacció, per exemple exercicis i activitats que consisteixen a reproduir processos fins que els acabes interioritzant, com aprendre les sumes i les multiplicacions amb el sistema tradicional, però hi ha competències transversals que tenen més a veure amb la part emocional, la part comunicativa i la part de gestió de la mateixa vida com a estudiants, en què la presència aporta un valor afegit que la no presència no aportarà mai”, indica. Gisbert, que té una llarga experiència impartint assignatures a distància, coincideix amb Pastor que per poder dur a terme una bona formació en línia cal molta planificació prèvia i tenir en compte la motivació i l’acompanyament dels estudiants.
“Durant el confinament, molts professors han entès perfectament quina és la situació i què sent l’estudiant que està a distància. Tinc alumnes llatinoamericans que estan actius quan jo dormo, i si no ho tenen en compte, es pensen que no els faig cas, però el que passa, simplement, és que estic dormint. Els estudiants a distància han d’entendre que els professors no som una hot-line, necessitem uns horaris, uns caps de setmana i poder desconnectar. Es requereix molta organització per part de l’alumne i també per part del professor”, remarca. Posa com a exemple una classe amb 80 alumnes a distància. “Si cada alumnes té un dubte i el planteja per correu electrònic, has de contestar vuitanta correus. Per tant, has de buscar una estratègia que ho simplifiqui. En el cas dels estudis presencials, quan un alumne fa una pregunta i la respons, tots els altres la poden sentir, però en línia no. Així, la quantitat de temps que has d’invertir per atendre els alumnes és molt més gran en l’aprenentatge a distància que en el presencial”, assegura.
En l’e-learning, l’organització del temps és bàsica, tant per als professors com per als alumnes. També el compromís, perquè aprendre a distància és una tasca molt proactiva. I aquestes capacitats ja són un bon bagatge per si mateixes. “En el nostre cas, els contractadors ens diuen que els nostres graduats tenen un gran control del temps i una actitud més proactiva per fer les coses. Per què? Doncs perquè han estat entrenats durant molts semestres per fer-ho”, explica Pastor, que insisteix que l’aprenentatge en línia no és una opció conjuntural, sinó que ha arribat per quedar-se. “Ve per sumar, de la mateixa manera que la televisió no va posar fi a la ràdio, ni internet tampoc posarà fi a les activitats presencials. El que cal és no caure en paranys d’aquells que, com en tota novetat, es volen aprofitar. Cal assegurar la qualitat, no tenir por, i entendre que és un sistema que s’anirà implantant de manera natural”, afirma.
Mentre això no passa, ja es comença a parlar del b-learning. En aquest cas la lletra b prové de la paraula anglesa blended (‘barrejat’) i implica un aprenentatge que combina les dues opcions: presencial i a través de la pantalla. Ja es fa servir, per exemple, a les escoles oficials d’idiomes, que ofereixen només una classe presencial a la setmana i la resta dels continguts es treballen a través de les plataformes digitals. Com passa amb tot l’aprenentatge en línia, els professors poden fer el seguiment dels exercicis que van fent els alumnes, comprovar quin nivell de destresa tenen, quant de temps triguen a fer cada prova... I els estudiants tenen més llibertat per poder treballar una part de la matèria des de casa. És, per tant, una bona manera de perdre els prejudicis envers la formació a distància, que gràcies a les noves tecnologies, si és de qualitat, ja no s’assembla gens a empollar simplement un temari.
MÉS DISCIPLINA I MOTIVACIÓ
Es necessita més disciplina a distància que de manera presencial? Aquesta és la gran pregunta. “Estudiar és una activitat proactiva, requereix molt de cada persona. El sistema tradicional, com que tothom l’ha fet sempre igual, el tenim més integrat”, explica Lluís Pastor. En l’aspecte pràctic, l’e-learning ho posa més fàcil perquè tens la formació on tens la tauleta, l’ordinador o el telèfon, però també has de ser molt més curós i disciplinat per organitzar el teu temps. “Les formacions presencials, com que són en grup, sembla que ens motivin més, però es tracta de tenir-ho clar. Quan tu decideixes quan aprens, has de tenir molt més control i compromís envers els estudis. Però això ens passa en tot els àmbits de la vida; tot allò que ens agrada i que volem fer requereix un compromís”, afegeix.
“Triguem un any a preparar una assignatura”
Aquesta emergència ha agafat tot el sistema educatiu per sorpresa. S’ha hagut de fer un aprenentatge en línia d’hospital de campanya, sense estar ben preparats. La formació a distància no es pot improvisar, s’ha de preparar molt bé perquè sigui de qualitat. Un dels conceptes clau és aquest, una planificació absoluta, com si el curs fos el guió d’una pel·lícula. En situacions normals, sabem hora a hora, dia a dia i setmana a setmana què li anirà passant a l’estudiant a distància, perquè els professors han preparat aquest recorregut d’aprenentatge amb molta calma.
A la UOC, qualsevol assignatura es planteja amb un any d’antelació: què es farà fer als estudiants? Amb quin material? Amb quins recursos? Què llegiran? Quins vídeos miraran? Com es farà l’avaluació? Amb el confinament, però, professors que mai s’havien plantejat aquestes qüestions ara es troben fent classes des del menjador de casa. S’ha hagut d’improvisar completament, i de la mateixa manera que un hospital de campanya no pot oferir els mateixos serveis que un hospital de primer ordre, però ajuda a salvar moltes vides, aquest aprenentatge que s’ha fet ara no serà el millor però permetrà que molts alumnes puguin salvar el curs. I, d’altra banda, aquesta situació tindrà com a part positiva que moltes persones comencin a perdre la por a aprendre a distància.
MOOC
IMPRESCINDIBLE A ESO I BATXILLERAT
CLASSES D’ANGLÈS
BRITISH COUNCIL Internet és ple de possibilitats per aprendre idiomes, i en el cas de l’anglès l’oferta és tan gran que pot costar decidir-se. El British Council és una entitat internacional que promou l’aprenentatge d’aquesta llengua i també el coneixement de la cultura britànica. L’any passat, més de 2 milions de persones d’arreu del món van fer els seus exàmens, que poden tenir caràcter oficial.
EL PORTAL EDUCATIU PER EXCEL·LÈNCIA
EDU365 El portal educatiu de la Generalitat ofereix tota mena de recursos en línia, agrupats per etapes –infantil, primària, secundària, batxillerat...– i per matèries. Des de càpsules per aprendre a tocar un instrument musical fins a problemes de matemàtica i ciències, passant per lectures de textos filosòfics, activitats interactives que fomenten els valors i propostes de creació artística.
BENESTAR FÍSIC
ART I CULTURA
GOOGLE ARTS & CULTURE Per endinsar-se en el món artístic i cultural res millor que aquesta plataforma en què es pot accedir a imatges en alta resolució d’obres d’art –més de 32.000 peces– que es troben en museus i institucions de més de quaranta països. També es poden fer recorreguts virtuals per les diferents galeries. I no només hi ha museus, també inclou visites a llocs interessants, com el CERN de Ginebra.
