“La diversitat fa gran Catalunya, en forma part”

Tinc la gran oportunitat de treballar per canviar les coses, per demostrar que la política no és només d’uns quants i per a uns quants, hi pot tenir cabuda tothom i s’hi pot aconseguir més equilibri social. La diversitat forma part de Catalunya i la fa gran, però encara hi ha gent que no ho entén.

Em va fer decidir el meu fill quan, mentre miràvem un debat al Parlament per la televisió, em va preguntar qui era aquella gent. Jo li vaig respondre que eren persones que ens representaven a tots els ciutadans i em va dir que no, que allà no hi havia ningú que fos com la seva mare. Vaig creure que podia representar aquella diferència.

No, amb cap dels diputats i diputades, sigui quina sigui la seva ideologia, i tampoc he tingut la sensació que se’m menystingués pel meu aspecte. És cert, però, que al principi de la legislatura es va parlar bastant del meu vel, però va acabar sent una anècdota, tot i que vaig aprofitar cada entrevista per fer pedagogia i demanar als periodistes que em preguntessin per l’evolució de les meves responsabilitats, igual que a la resta de membres de la cambra.

La gent és molt valenta darrere l’anonimat. Sí que he rebut alguns comentaris fora de lloc, però els mínims. En canvi en els actes presencials he rebut sempre molt d’escalf.

Sí, però també és cert que molts d’ells, com deia el meu pare, no volen problemes i callen davant la discriminació perquè consideren que encara que parlin no se’ls escoltarà. La primera vegada que em van agredir a l’institut vaig callar, perquè tenia pànic que la meva mare em prohibís tornar al centre. Em vaig rentar la cara, em vaig aixecar i vaig convertir el seu odi en el meu combustible per continuar. La formació és la nostra arma de defensa i prosperitat.

Molt, i anem pel bon camí. No el farem desaparèixer, però hem d’aconseguir fer-lo petit i residual.