“El dolor mai és ‘micro’ i menys si es repeteix”

Tret que siguis Michael Jordan i et conegui tothom, també patim els prejudicis racials. Es parla de microracisme però el dolor mai és micro i encara menys si es repeteix. Que la policia t’identifiqui sovint per ser negre és microracisme?

Jo viatjo molt i en els controls dels aeroports m’aturen per sobre de la mitjana. També m’han aturat per portar un cotxe bonic, tant a la ronda litoral com a Bilbao i a Madrid. Això és ser víctimes dels prejudicis racistes i després hi ha tot un tema estructural, un poder que s’aplica sobre alguns i que t’impedeix tenir les mateixes oportunitats per accedir al mercat laboral o per llogar un pis. He arribat a denunciar anuncis de pisos que incloïen el missatge No es lloga a gent negra.

Quan surto del cotxe i em veuen tan gran ja sospiten alguna cosa. Jo mai dic qui soc. Quan ho descobreixen canvien l’actitud. M’han arribat a demanar autògrafs i fotos. El racisme és una forma de classisme. S’ha usat l’invent de la raça per situar els uns per sobre dels altres.

Quan vaig arribar a Gran Canària vaig anar a una entitat bancària. Faltava mitja hora per tancar i em van dir, sense preguntar i pel meu aspecte físic, que ja no tenia marge per fer una transferència de diners al meu país. Aquella senyora ni es va plantejar que vingués a fer una altra gestió. Després va veure de què es tractava i que fins i tot soc espanyol [Savané és senegalès amb passaport espanyol.] Vaig passar a semblar el gendre somiat.

Preguntes a la gent que vota Vox i et diu que no és racista. Estan plens de prejudicis racials però en canvi no se senten racistes. En els darrers dies m’ha cridat l’atenció l’actitud de l’exporter de la selecció espanyola de futbol Pepe Reina, que va mostrar el seu suport a Vox i després, arran de la mort de George Floyd, escriu missatges a les xarxes condemnant el racisme i la mort de Floyd.

S’han de fer sobretot tres passos: prendre consciència dels prejudicis que tenim si realment els volem combatre; incidir més en l’educació, tant en l’àmbit familiar com escolar, incorporant representants de totes les cultures als llocs que donen visibilitat, i, finalment, aplicar les lleis de tal forma que quedi garantida la protecció de tothom i la persecució de l’odi.