Les altres mares

FORMACIÓ CONTÍNUA

Les mares de dia –el nom respon al fet que la cura de la mainada no preveu l’horari nocturn i que s’allarga no més enllà de les vuit hores– han de disposar d’una titulació homologada per exercir la seva activitat. En concret, les persones que s’hi vulguin dedicar han d’acreditar el títol en educació infantil, en pedagogia o en educació social, i màsters en psicopedagogia, en criança 0-3 o en atenció socioeducativa, així com també es manté la porta oberta per a les persones titulades en grau superior d’educació infantil i altres especialitats. A més han d’haver rebut formació específica en tècniques pedagògiques basades en l’educació lliure i l’acompanyament del menor en el seu propi ritme de creixement, com és el cas dels corrents Montessori, Waldorf, Pikler i Goldschmied, entre d’altres. Ana Rudilla, coordinadora general de la cooperativa en què està integrada Mares de Dia SL, amb seu a Catalunya, insisteix en la necessitat de mantenir la formació continuada en el sector i de garantir les mateixes mesures de seguretat que s’exigeixen als centres educatius. “Parlem de persones molt ben preparades, que, a més, disposen de titulacions complementàries en primers auxilis a bebès i infants i del carnet de manipuladores d’aliments”, exposa, i afegeix que “les condicions d’higiene i seguretat han d’estar garantides a la casa on es desenvolupa la criança dels menuts”.

El decret en què s’està treballant actualment des de la Generalitat, i que recupera el projecte inicial que ja va impulsar el 2017 la llavors consellera d’Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, posa l’accent en el fet que les mares de dia no substitueixen en cap cas les escoles bressol, però sí que ordena una activitat que està plenament consolidada al país i que comença a créixer. Entre les regulacions que recull el document hi ha que l’habitatge on s’acull els petits no ha de tenir menys de 70 m² –amb tres espais diferenciats per a les activitats de joc, la higiene i el menjar– i que malgrat que el nombre màxim d’infants és de quatre, s’especifiquen les circumstàncies excepcionals per les quals es pot ampliar a cinc. En concret, pot ser en aquells municipis rurals on no hi ha escola bressol o quan tots cinc només coincideixin dues hores, quan hi hagi germans en el grup o quan tots tenen 2 anys. Les mares de dia no poden cuinar el menjar per als infants dels quals tenen cura, però sí que poden preparar i distribuir entre la mainada els àpats que portin les famílies de casa seva. En els darrers anys, fruit sobretot d’un millor coneixement de l’activitat, les mares de dia s’han anat multiplicant arreu del territori. Jéssica Montes fa cinc anys que va decidir fer un gir a la seva vida. D’executiva d’equips comercials va passar a estudiar educació infantil i a interessar-se pel món de les mares de dia. “Des del primer moment vaig veure que aquesta era la meva proposta, perquè em sentia molt més atreta per poder treballar amb grups petits i no amb classes de vint-i-cinc infants, a banda de poder aplicar un corrent pedagògic molt més respectuós amb el creixement particular de cadascú”, comenta. Elianne Fort, també membre de la cooperativa Llars de Criança, reforça aquest aspecte. “És un veritable luxe poder tenir al teu càrrec una ràtio tan petita que et permet conèixer a fons cada criatura i atendre de forma personalitzada les seves necessitats”, argumenta convençuda. Tot i que cada mare de dia aplica un projecte educatiu propi, sí que hi ha algunes pautes que es repeteixen, com ara les sortides diàries als parcs i jardins, les estones de joc, l’aprenentatge d’hàbits –la neteja de les mans ha estat un dels prioritaris amb l’arribada del coronavirus– i els àpats conjunts. “Em considero una extensió de les famílies dels nens, perquè els ofereixo casa meva perquè no trobin a faltar el seu entorn més conegut”, puntualitza Jéssica Montes.

PERÍODE D’ADAPTACIÓ

Als domicilis de les mares de dia el temps no el marca el rellotge, i la relació amb les famílies és més estreta. Sense anar més lluny, el concepte de període d’adaptació per als més menuts es pot estirar com un xiclet. “Nosaltres parlem de període de vinculació, que va més enllà dels dos o tres dies de rigor en què pares i mares es queden una estoneta amb el petit abans no el deixen sol. Aquí creem lligams afectius, perquè en cap moment l’infant se senti sol o amb la sensació d’haver estat abandonat”, comenta Elianne Fort, que ha acumulat experiència com a monitora de lleure, vetlladora d’infants amb necessitats especials, canguratge i altres formacions educatives. Es va decidir a fer el salt professional quan va tenir la seva tercera filla. “Considero molt important i d’una gran responsabilitat ser el nexe d’unió del creixement i el desenvolupament dels nens i les nenes amb els seus pares”, assenyala, però adverteix: “No tothom està preparat per fer aquesta feina, per això és tan importat que es professionalitzi”.

Un dels handicaps que més apareix en la balança de pros i contres de les mares de dia és el preu de l’activitat. No hi ha una xifra fixa, però les responsables consultades parlen que es mou entre els 450 i els 550 euros per mes i infant. “Ens podem comparar amb les llars d’infants privades, però les famílies que ens trien no es poden beneficiar del xec guarderia que sí que afavoreix les llars d’infants i les escoles bressol”, assenyala la coordinadora general de la cooperativa Mares de Dia SL. El conegut com a xec guarderia permet a les mares treballadores deduir de la seva declaració de la renda un màxim de 1.000 euros pels fills menors de 3 anys amb l’objectiu que els diners s’inverteixin en les matriculacions o les despeses en centres educatius homologats. Aquest incentiu econòmic afegeix dificultats a les famílies que es decanten per trobar altres alternatives a l’educació tradicional. Per aquest motiu, segons reconeixen les professionals consultades, és tan important que la Generalitat acabi aprovant el decret d’homologació de les mares de dia.

Decisió BEN rumiada

Concha Borja és metgessa de família al CAP Sant Llàtzer del Consorci Sanitari de Terrassa i té un nen de 2 anys, en Biel, que va a la Llar de la Lali, un projecte de mares de dia de Sabadell. “La nostra ha estat una opció decidida des del primer moment, perquè la meva parella té una filla de 12 anys que quan era petita ja va anar a una mare de dia quan tot just havien començat a funcionar i l’experiència va ser molt bona”, explica. De fet, el mateix Ajuntament de Sabadell va posar en marxa un projecte de mainaderes municipals a principis del 2000, del qual van néixer algunes de les actuals mares de dia que funcionen de forma privada. “Vam mirar llars d’infants, però l’atenció personal, el fet que estigués en un domicili i que el tracte amb la professional fos continu ens van acabar de convèncer”, assenyala, i insisteix que “acaben coneixent tan bé l’infant com la mateixa família”.

La Conxa destaca com a punt a favor de les mares de dia que la formació dels petits “no està tan reglada ni estructurada com a les llars d’infants, on amb tants nens i nenes han d’aplicar moltes més normes i tots han de seguir-les”. La flexibilitat en l’horari és un altre dels grans avantatges que destaca la mare d’en Biel. “Com a metgessa no sempre faig la mateixa jornada i és un descans saber que puc portar el nen en el moment en què m’és més còmode i fàcil”, comenta. Concha Borja es mostra convençuda que l’opció triada per al seu fill no condicionarà en cap cas la seva adaptació a l’escola quan comenci P3. “Les famílies que conec amb infants que han estat amb una mare de dia m’asseguren que no hi ha hagut cap problema, perquè els petits s’han socialitzat igual, han après els mateixos valors i, al mateix temps, emocionalment estan molt ben preparats per al nou repte”, manté.

En Biel va començar amb una mare de dia, la Paula, quan tenia poc més de cinc mesos, però la professional va emmalaltir i va haver de tancar el servei. “Amb la Paula estàvem molt a gust, però vam haver de buscar-nos la vida i vam tenir la gran sort que hi havia lloc a la Llar de la Lali perquè uns bessons havien marxat a viure fora de Sabadell”, recorda. El nen hi va entrar als vuit mesos: “Es troba tan a gust i el veus tan feliç que encara ens fa estar més segurs que la decisió va ser la correcta.”

El nom mares de dia reflecteix, com en altres professions, una feminització dominant. Sí que hi ha homes que treballen en aquest camp, però són minoritaris, i alguns s’han acabat integrant al projecte que ha iniciat la seva parella a la casa que comparteixen.

L’INFANT AL CENTRE DE TOT

Quan es tracta de valorar la figura de les mares de dia, la doctora en pedagogia i presidenta de la comissió de deontologia del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, Concepció Torres, assenyala que es tracta d’un model poc estès a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, però amb una sòlida reputació en altres països com França, on fins i tot l’Estat el subvenciona. “Les mares de dia no són competència de les escoles bressol, sinó una opció complementària formativa dels primers anys dels infants i haurien de poder conviure sense problemes”, considera, i afegeix: “En la diversitat hi ha riquesa, i la nostra societat no necessita que només hi hagi un model, però sí que és imprescindible que s’aprovi un reglament i una formació dels treballadors.”

Per a la pedagoga, les criatures que han estat amb mares de dia i s’incorporen al sistema educatiu tradicional a P3 “no han de tenir cap problema”. Concepció Torres ho relaciona amb aquells nens i nenes que arriben a l’escola sense haver passat prèviament per una llar d’infants. “N’he tingut alguns que són molt i molt feliços i que s’adapten sense dificultats a l’aula amb els seus companys. En general, la integració es fa amb normalitat vingui d’on vingui l’infant‘”, reflexiona.

L’espai més domèstic, l’aprenentatge al ritme de la criatura i la transmissió més directa de la relació entre la mare de dia, l’infant i la família són els aspectes clau que, segons la pedagoga, fan decantar la tria per aquest model. “Si tens grups més petits, com passa arreu, pots treballar millor els aspectes individuals de cada criatura, però això no vol dir que a les llars d’infants no s’hi pari atenció, perquè hi ha diferents models que funcionen molt bé”, diu.

Com a professional de la pedagogia, Concepció Torres considera que el respecte al procés de creixement individual de cada infant hauria de ser la clau de la formació educativa dels primers anys de vida. “Això de posar objectius, com ara que han d’acabar P3 sabent totes les lletres o entrar a l’educació primària sabent sumar i restar, no és gens bo, perquè cada nen o nena evoluciona de manera diferent, i si es dona el cas que es queda enrere li pot crear la sensació de fracàs quan no és així”, explica. Torres considera que el sistema tampoc ho posa gaire fàcil quan es tracta d’atendre amb èxit la diversitat. “Sempre dic que quan es parla de fracàs escolar no és per culpa de l’alumne, sinó perquè el sistema no l’ha sabut ajudar”, assegura.