Bèlgica diu NO

Amb aquesta resolució, la primera que es dicta a Bèlgica sobre les euroordres, s’ha qüestionat que el tribunal competent per jutjar els fets de l’1-O sigui el Tribunal Suprem, com han mantingut des de l’inici les defenses, i es denega l’extradició del conseller Puig per un presumpte delicte de malversació. El tribunal de primera instància de Brussel·les considera que el jutge del Suprem Pablo Llarena no té competència per demanar l’extradició de Lluís Puig perquè no era aforat quan se’l va encausar i per tant no correspon a aquest tribunal jutjar-lo. En la resolució ja no entra a valorar si el delicte de malversació de què s’acusa Puig tindria equivalent en el Codi Penal belga. El tribunal es pronuncia només sobre la situació del conseller de Cultura a l’exili però és evident que la resolució pot tenir conseqüències jurídiques més enllà de la situació personal de Lluís Puig. D’una banda amb relació a les euroordres contra el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí –si el Parlament Europeu decidís concedir el suplicatori–, però també en tot el procés contra els presos polítics.

El tribunal belga no pot esmenar, més enllà de l’euroordre, les decisions del Tribunal Suprem però és evident que posa en qüestió el que ha fet fins ara. Aquesta és la segona resolució d’un tribunal europeu que qüestiona tota la maquinària judicial engegada des de Madrid. Primer va ser Slesvig-Holstein amb el procés d’extradició contra el president Puigdemont. El tribunal alemany va defensar que res del que va passar l’1 d’octubre podia considerar-se com un delicte de rebel·lió o sedició, i ara el tribunal belga es pronuncia sobre un altre aspecte del procés judicial, la competència del Suprem per jutjar aquells fets. Alemanya va dictaminar que no hi havia cap delicte, i Bèlgica, que el Suprem no era el tribunal que havia de jutjar els líders independentistes. Dues resolucions que deixen cada vegada més aïllat el Tribunal Suprem de Madrid i totes les seves resolucions amb relació a l’independentisme català. Dues resolucions que posen en evidència que la justícia a Europa veu les coses de manera molt diferent de com es veuen des de Madrid.

Aquesta era la voluntat dels advocats dels exiliats, que des del primer moment van intentar que altres jurisdiccions es pronunciessin sobre els fets de l’1-O amb la voluntat de poder posar en relleu el judici polític a què se’ls sotmetia des de la justícia espanyola. El famós efecte dominó que va pronosticar l’advocat Gonzalo Boye. En declaracions a La República, poca estona després de conèixer el pronunciament del tribunal belga, va explicar la importància d’aquesta resolució: “La sentència declara la falta de competència del Tribunal Suprem per investigar i jutjar Lluís Puig i tots els exiliats i empresonats, l’efecte dominó d’aquesta sentència serà el més important en un futur.” En el cas dels eurodiputats, Gonzalo Boye i la resta de l’equip jurídic al·leguen que Pablo Llarena no era competent per demanar contra ells el suplicatori, una tesi que ara està avalada també per un tribunal.

Aquesta ha estat una batalla legal de gairebé tres anys, i s’allargarà encara més, ja que la fiscalia belega –que actua en nom del Tribunal Suprem– ha anunciat que hi presentarà recurs. Fins ara no hi havia hagut cap pronunciament a Bèlgica sobre les euroordres perquè les dues anteriors que s’havien cursat van ser retirades abans que els tribunals belgues es pronunciessin. Les euroordres es van tornar a reactivar immediatament després que la sala segona del Tribunal Suprem dictés sentència contra els presos polítics, amb condemnes d’entre 10 i 13 anys de presó per sedició. Un cop activades de nou les euroordres, es van seguir procediments diferents perquè el president Puigdemont i Toni Comín –Clara Ponsatí resideix a Escòcia– havien estat escollits eurodiputats i disposen d’immunitat. De moment, immunitat a tota la Unió Europea excepte l’Estat espanyol. Un fet que també va requerir una batalla legal fins que la immunitat dels europarlamentaris va ser finalment reconeguda després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Junqueras.

.