Tot el curs a examen

ESCOLA SEGURA

Gairebé a contrarellotge, i a raó de comunicat diari, el Departament d’Ensenyament ha anat informant en els darrers dies de la planificació acordada en un esforç per transmetre el missatge que en la darrera roda de premsa va repetir el conseller Josep Bargalló: “L’escola és el lloc més segur per a un infant i adolescent fora de casa seva.” Un Bargalló que va insistir en la importància de mantenir els coneguts com a grups estancs –conjunt d’infants que compartiran l’aula– com a base de la convivència al centre. Tot i això, el conseller va reconèixer: “Serà un curs diferent, però l’hem de fer millor, canviant, matisant, posant i traient mesures. Serà un curs de constant adaptació.” El conseller també va posar l’accent en el dret a l’educació. “No podem tenir una generació d’alumnes que no hagi tingut la formació adequada, amb socialització i contacte amb la resta d’alumnat i professorat”, va dir.

L’optimisme de l’administració, però, no és compartit ni pels professionals sanitaris, ni pels educatius ni per les famílies que, en el millor dels casos, creuen els dits perquè la situació no es descontroli. Dos referents en salut a Catalunya, el cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, i el metge i investigador de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Oriol Mitjà coincidien a TV3 en la necessitat de fer tests massius a l’alumnat abans de començar el curs, a reduir molt els grups i a fer tests d’antígens setmanalment als mestres i professors. Més contundent es mostrava l’investigador de la Universitat de Leicester Salvador Macip, que proposava fer les classes a l’aire lliure. “Crec que podria funcionar, perquè tenim els resultats de l’estudi fet durant els casals d’estiu, amb un índex molt baix de contagi i en què una de les característiques principals són precisament les activitats a l’aire lliure”, puntualitzava. Altres veus crítiques amb l’administració des del món sanitari s’han deixat sentir a través del Sindicat d’Infermeres de Catalunya, que veu “insuficient” el pla de reforç de l’atenció primària. L’entitat no veu bé que els gestors covid, que faran de contacte entre les escoles i el seu CAP de referència, siguin personal administratiu sense coneixements sanitaris i no una infermera. El col·lectiu considera que només un professional format pot donar l’atenció requerida.

DRET FONAMENTAL

Des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) es defensa un retorn a les classes presencials com a condició indispensable per garantir “el dret fonamental a l’educació”, però el vincula al fet que sigui “amb totes les mesures de seguretat i prevenció que calgui”. La presidenta de l’entitat, Belén Tascón, reclama garanties del Departament d’Educació que aquestes mesures es compliran “en tots i cadascun dels centres escolars sense excepció, per minimitzar el risc d’un nou confinament que significaria un revés social molt fort per a l’alumnat”. Tascón valora positivament la creació de grups estancs, però alerta que no s’hi pot confiar únicament per garantir la màxima seguretat. “Hi ha centres amb una alta densitat, amb aules petites i on les distàncies socials, per molt que la ràtio no superi els vint alumnes, no es podran mantenir”, recorda, i afegeix: “Els efectes de les retallades educatives que vam començar a denunciar el 2012 són ara, en una situació de pandèmia, més evidents.”

Des de l’entitat que representa majoritàriament les famílies d’alumnes sí que es valora com una bona notícia que les escoles i la resta de centres educatius es mantinguin oberts “per als fills i filles de les treballadores essencials i per prestar el servei de menjador escolar” encara que s’hagi d’anul·lar l’activitat pedagògica per contagis en dos o més unitats de convivència.

Un dels aspectes que més preocupa la Fapac pocs dies abans de l’inici de curs és la poca concreció de les mesures de conciliació perquè les famílies es puguin fer càrrec dels seus fills en cas que aquests s’hagin de confinar, o bé perquè s’hagin contagiat de la covid-19 o bé perquè pertanyen a un grup en què s’ha detectat algun contagi. “És imprescindible que les famílies puguin disposar d’una baixa laboral retribuïda, perquè així s’evitarà que la cura dels infants recaigui, com és habitual, només en les mares”, comenta Tascón. Per a la presidenta de la Fapac, la resposta de l’administració a les seves demandes “no pot ser ara més que mai que no hi ha recursos, perquè si en una situació d’urgència pública com l’actual no es pot invertir, quan es podrà?”.

Igual de contundents s’han mostrat els set sindicats de docents amb més pes tant en l’escola pública com en la concertada, que a finals d’agost van signar un document en què plantejaven ràtios de fins a deu alumnes per a infantil i quinze per a primària i secundària i la resta de nivells. L’Ustec, CCOO, la Intersindical, l’Aspepc-SPS, l’UGT, la CGT i l’USOC exigien, també, entre altres mesures, l’increment del personal docent, d’atenció educativa i de serveis i l’ús de la mascareta obligatòria per als alumnes a partir de 6 anys. En l’escrit, a més, deixaven la porta oberta a “prendre les formes de mobilització col·lectiva que es creguin necessàries”, tot i que s’ha descartat la convocatòria d’una vaga el primer dia de classe. “La situació que estem vivint ara mateix a l’hora d’obrir les aules no ens genera confiança”, respon contundent el portaveu del sindicat majoritari del sector, Ustec-STEs, Ramon Font. Segons els càlculs del sindicat, una reducció de ràtios que garanteixi la qualitat de l’ensenyament “reclama una inversió de 1.500 milions d’euros per a la contractació de 40.000 mestres només per a l’escola pública”. El Departament va anunciar la incorporació de 8.162 professionals, 5.321 dels quals són exclusivament personal docent, i el conseller va obrir la porta a noves incorporacions durant el curs i en funció de la demanda.

Ramon Font va un pas més enllà. “La intenció real i no feta pública de l’administració és acabar fent l’ensenyament a distància, perquè és el més barat a curt termini, encara que a llarg termini ens pot sortir a tots molt més car”, assegura, i lamenta que “els centres educatius es poden convertir en un amplificador de la pandèmia, es poden tancar moltes escoles i es poden acabar paralitzant altres sectors econòmics per una irresponsabilitat com aquesta per part del govern català”.