El dossier
Pol Bargués
investigador del cidob
“Europa ha externalitzat les fronteres”
Els Balcans busquen el seu lloc a Europa. Pol Bargués analitza l’endarreriment de l’entrada d’aquests països a la Unió Europea
SITUACIÓ
“La Unió Europea finança camps de refugiats a tota la zona dels Balcans”TEMPS
“La pandèmia, la crisi econòmica i la de refugiats han provocat l’endarreriment de les negociacions”Pol Bargués és investigador principal del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), on treballa en el projecte UE-LISTCO (dins del programa Horitzó 2020 de la UE), que examina l’acció exterior de la Unió Europea i la idea de facilitar les claus per superar conflictes en països amb inestabilitat política. Va obtenir el doctorat a la Universitat de Westminster, al Regne Unit, el 2014. Ha publicat en diverses revistes especialitzades. Bargués ha investigat a fons la relació que tenen els països dels Balcans amb la Unió Europea, amb especial atenció Bòsnia i Hercegovina. Assegura que aquests països estan perdent l’atracció que sentien fa uns anys per la Unió Europea. Les dificultats que posa ara Brussel·les fa que les esperances hagin anat a la baixa.
Com es veu des de Bòsnia i Hercegovina l’entrada a la Unió Europea?
La majoria de bosnians volen entrar a la Unió Europea, però estan molt desil·lusionats perquè es pensaven que hi entrarien més ràpid. La culpa, però, és compartida. Culpen els seus polítics, perquè en aquests països els governs són corruptes. La frustració és compartida entre els seus líders i les institucions europees. A més, als líders bosnians ja els va bé que endarrereixi l’entrada perquè segurament s’haurien de presentar davant d’algun tribunal europeu. Al mateix temps, La Unió Europea ara és molt més estricta. Si s’analitza la premsa del país, es pot veure clarament que l’esperança entre els bosnians cau.
De fet, els seus veïns croats van entrar a la Unió Europea el 2013...
Sí, els seus veïns hi van entrar i això suposa un greuge comparatiu per a ells. El procés s’ha frenat als Balcans per culpa dels estats que encara no han fet les reformes que la Unió Europea demana. Ara Brussel·les ha interposat processos molt més estrictes. La França de Macron és un dels països que més ha influït en aquest criteri, perquè no vol que aquests països es converteixin en una càrrega. D’altra banda, el país que històricament més ha defensat l’ampliació de la Unió Europea ha estat el Regne Unit, però amb la seva marxa es perd aquesta influència i ara és Alemanya qui ha assumit aquest paper.
I quin seria el calendari per a Bòsnia i Hercegovina i per a Kosovo?
Les últimes informacions assenyalen el 2030, perquè aquests dos estats encara no són candidats formals. Hi ha desavinences en el si de la Unió. Per exemple, Kosovo no està reconegut per cinc països, entre els quals hi ha l’Estat espanyol.
I quin és el resultat que n’han obtingut els seus veïns eslovens i croats que ja fa anys que hi són?
En termes macroeconòmics, han millorat. Tot i això, per exemple, a Croàcia molts pobles rurals s’han buidat i només s’hi ha quedat la gent gran. Molta gent jove ha marxat a treballar a altres països. Hi ha una fuga de cervells i hi ha fàbriques de l’interior del país que han hagut de tancar. Les localitats costaneres viuen desestabilitzades pel turisme de sol i platja, sobretot concentrat a la ciutat de Dubrovnik i les illes del mar Adriàtic. Tots aquests canvis generen tensions socials bastant fortes i alimenten els discursos de l’extrema dreta, fet que preocupa a Brussel·les. És un procés que desestabilitza. Tot i això, per exemple, Eslovènia se n’ha sortit millor, potser perquè sempre ha tingut una economia més forta.
Quina és la previsió perquè hi entrin estats com Bòsnia i Hercegovina?
Ara quan es parla de l’ampliació de la Unió Europea només es fa referència als Balcans. És una zona que ha quedat com una illa, però està envoltada de països de la Unió Europea. Tard o d’hora s’hauran d’acceptar.
És com una mena de càstig, aquest retard en la seva acceptació dins de la Unió Europea?
Són els veïns pobres, i la transició cap a la democràcia que no van saber fer durant els anys noranta, quan va esclatar el conflicte, els ha perjudicat greument. Això ha provocat que es quedessin enrere. Estem parlant d’estats molts petits. Kosovo té 2 milions d’habitants, Bòsnia i Hercegovina en té 3,5 i el més gran, Sèrbia, en té 7. Kosovo, per exemple, no és sobirà. És una mena de protectorat de les Nacions Unides ara gestionat per la Unió Europea. La Unió Europea ha donat una mà de milions a aquests països, però és evident que no s’ha acabat de fer mai bé, ni per part de la Unió Europea ni per part d’aquests països. És preocupant.
I què ha passat amb tots aquests recursos?
La pregunta és: “Com és que després de vint anys els europeus no hem estat capaços d’introduir-los a Europa?”
La crisi econòmica que viu la Unió Europea és un fre per a l’entrada d’aquests països?
Hi ha l’aspecte econòmic, que hi juga un paper molt important. La Unió Europea vol anar amb molt de compte encara que l’ampliació sigui un tema cabdal. En el darrer eurobaròmetre, una enquesta que es fa als ciutadans europeus per conèixer la seva opinió en diferents temes, la pregunta sobre l’ampliació té una resposta molt igualada. A França, per exemple, els ciutadans hi estan en contra. Es fa difícil veure quins líders de la Unió Europea aniran en contra de la seva població i proposaran una ampliació per a països que estan malament econòmicament i que han de fer reformes.
I quina és la sortida? S’està endarrerint la decisió?
La solució que s’està adoptant a tot això és fer aquest procés més estricte, molt més lent i, a la llarga, a veure com va. S’està posposant una decisió, a veure si milloren els temps. També és veritat que ni la pandèmia, ni la crisi econòmica ni la de refugiats no hi ajuden. Europa ha externalitzat les fronteres amb Turquia i també ho està fent als Balcans.
Com?
Aquesta zona està plena de camps de refugiats. Milers i milers de persones. Hi ha fronteres molt estrictes, com la de Croàcia, on els expulsen i llavors estan en centres temporals de recepció. Hi ha una altra crisi humanitària. Si es parla dels països dels Balcans i de la Unió Europea és evident que s’ha de parlar d’aquest problema. Tots aquests països tenen ara mateix camps de refugiats.
I ho paga la Unió Europea?
Sí, com s’ha fet a Turquia. És un tema complicat, perquè el govern d’aquests països diu a la Unió Europea: “Aquestes persones no volen ser aquí. I sou vosaltres [la Unió Europea] els que voleu que hi siguin.” La Unió Europea el que fa en aquest moments és finançar aquests camps de refugiats. Els gestionen diverses organitzacions humanitàries, com ara la Creu Roja.
.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.