El dossier

Pol Bargués

investigador del cidob

“Europa ha externalitzat les fronteres”

Els Balcans busquen el seu lloc a Europa. Pol Bargués analitza l’endarreriment de l’entrada d’aquests països a la Unió Europea

SITUACIÓ
“La Unió Europea finança camps de refugiats a tota la zona dels Balcans”
TEMPS
“La pandèmia, la crisi econòmica i la de refugiats han provocat l’endarreriment de les negociacions”

Pol Bargués és inves­ti­ga­dor prin­ci­pal del CIDOB (Bar­ce­lona Cen­tre for Inter­na­ti­o­nal Affairs), on tre­ba­lla en el pro­jecte UE-LISTCO (dins del pro­grama Horitzó 2020 de la UE), que exa­mina l’acció exte­rior de la Unió Euro­pea i la idea de faci­li­tar les claus per superar con­flic­tes en països amb ines­ta­bi­li­tat política. Va obte­nir el doc­to­rat a la Uni­ver­si­tat de West­mins­ter, al Regne Unit, el 2014. Ha publi­cat en diver­ses revis­tes espe­ci­a­lit­za­des. Bargués ha inves­ti­gat a fons la relació que tenen els països dels Bal­cans amb la Unió Euro­pea, amb espe­cial atenció Bòsnia i Her­ce­go­vina. Asse­gura que aquests països estan per­dent l’atracció que sen­tien fa uns anys per la Unió Euro­pea. Les difi­cul­tats que posa ara Brus­sel·les fa que les espe­ran­ces hagin anat a la baixa.

Com es veu des de Bòsnia i Her­ce­go­vina l’entrada a la Unió Euro­pea?
La majo­ria de bos­ni­ans volen entrar a la Unió Euro­pea, però estan molt desil·lusi­o­nats perquè es pen­sa­ven que hi entra­rien més ràpid. La culpa, però, és com­par­tida. Cul­pen els seus polítics, perquè en aquests països els governs són cor­rup­tes. La frus­tració és com­par­tida entre els seus líders i les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. A més, als líders bos­ni­ans ja els va bé que endar­re­reixi l’entrada perquè segu­ra­ment s’hau­rien de pre­sen­tar davant d’algun tri­bu­nal euro­peu. Al mateix temps, La Unió Euro­pea ara és molt més estricta. Si s’ana­litza la premsa del país, es pot veure clara­ment que l’espe­rança entre els bos­ni­ans cau.
De fet, els seus veïns cro­ats van entrar a la Unió Euro­pea el 2013...
Sí, els seus veïns hi van entrar i això suposa un greuge com­pa­ra­tiu per a ells. El procés s’ha fre­nat als Bal­cans per culpa dels estats que encara no han fet les refor­mes que la Unió Euro­pea demana. Ara Brus­sel·les ha inter­po­sat pro­ces­sos molt més estric­tes. La França de Macron és un dels països que més ha influït en aquest cri­teri, perquè no vol que aquests països es con­ver­tei­xin en una càrrega. D’altra banda, el país que històrica­ment més ha defen­sat l’ampli­ació de la Unió Euro­pea ha estat el Regne Unit, però amb la seva marxa es perd aquesta influència i ara és Ale­ma­nya qui ha assu­mit aquest paper.
I quin seria el calen­dari per a Bòsnia i Her­ce­go­vina i per a Kosovo?
Les últi­mes infor­ma­ci­ons asse­nya­len el 2030, perquè aquests dos estats encara no són can­di­dats for­mals. Hi ha des­a­vi­nen­ces en el si de la Unió. Per exem­ple, Kosovo no està reco­ne­gut per cinc països, entre els quals hi ha l’Estat espa­nyol.
I quin és el resul­tat que n’han obtin­gut els seus veïns eslo­vens i cro­ats que ja fa anys que hi són?
En ter­mes macro­e­conòmics, han millo­rat. Tot i això, per exem­ple, a Croàcia molts pobles rurals s’han bui­dat i només s’hi ha que­dat la gent gran. Molta gent jove ha mar­xat a tre­ba­llar a altres països. Hi ha una fuga de cer­vells i hi ha fàbri­ques de l’inte­rior del país que han hagut de tan­car. Les loca­li­tats cos­ta­ne­res viuen deses­ta­bi­lit­za­des pel turisme de sol i platja, sobre­tot con­cen­trat a la ciu­tat de Dubrov­nik i les illes del mar Adriàtic. Tots aquests can­vis gene­ren ten­si­ons soci­als bas­tant for­tes i ali­men­ten els dis­cur­sos de l’extrema dreta, fet que pre­o­cupa a Brus­sel·les. És un procés que deses­ta­bi­litza. Tot i això, per exem­ple, Eslovènia se n’ha sor­tit millor, pot­ser perquè sem­pre ha tin­gut una eco­no­mia més forta.
Quina és la pre­visió perquè hi entrin estats com Bòsnia i Her­ce­go­vina?
Ara quan es parla de l’ampli­ació de la Unió Euro­pea només es fa referència als Bal­cans. És una zona que ha que­dat com una illa, però està envol­tada de països de la Unió Euro­pea. Tard o d’hora s’hau­ran d’accep­tar.
És com una mena de càstig, aquest retard en la seva accep­tació dins de la Unió Euro­pea?
Són els veïns pobres, i la tran­sició cap a la democràcia que no van saber fer durant els anys noranta, quan va escla­tar el con­flicte, els ha per­ju­di­cat greu­ment. Això ha pro­vo­cat que es que­des­sin enrere. Estem par­lant d’estats molts petits. Kosovo té 2 mili­ons d’habi­tants, Bòsnia i Her­ce­go­vina en té 3,5 i el més gran, Sèrbia, en té 7. Kosovo, per exem­ple, no és sobirà. És una mena de pro­tec­to­rat de les Naci­ons Uni­des ara ges­ti­o­nat per la Unió Euro­pea. La Unió Euro­pea ha donat una mà de mili­ons a aquests països, però és evi­dent que no s’ha aca­bat de fer mai bé, ni per part de la Unió Euro­pea ni per part d’aquests països. És pre­o­cu­pant.
I què ha pas­sat amb tots aquests recur­sos?
La pre­gunta és: “Com és que després de vint anys els euro­peus no hem estat capaços d’intro­duir-los a Europa?”
La crisi econòmica que viu la Unió Euro­pea és un fre per a l’entrada d’aquests països?
Hi ha l’aspecte econòmic, que hi juga un paper molt impor­tant. La Unió Euro­pea vol anar amb molt de compte encara que l’ampli­ació sigui un tema cab­dal. En el dar­rer euro­baròmetre, una enquesta que es fa als ciu­ta­dans euro­peus per conèixer la seva opinió en dife­rents temes, la pre­gunta sobre l’ampli­ació té una res­posta molt igua­lada. A França, per exem­ple, els ciu­ta­dans hi estan en con­tra. Es fa difícil veure quins líders de la Unió Euro­pea ani­ran en con­tra de la seva població i pro­po­sa­ran una ampli­ació per a països que estan mala­ment econòmica­ment i que han de fer refor­mes.
I quina és la sor­tida? S’està endar­re­rint la decisió?
La solució que s’està adop­tant a tot això és fer aquest procés més estricte, molt més lent i, a la llarga, a veure com va. S’està pos­po­sant una decisió, a veure si millo­ren els temps. També és veri­tat que ni la pandèmia, ni la crisi econòmica ni la de refu­gi­ats no hi aju­den. Europa ha exter­na­lit­zat les fron­te­res amb Tur­quia i també ho està fent als Bal­cans.
Com?
Aquesta zona està plena de camps de refu­gi­ats. Milers i milers de per­so­nes. Hi ha fron­te­res molt estric­tes, com la de Croàcia, on els expul­sen i lla­vors estan en cen­tres tem­po­rals de recepció. Hi ha una altra crisi huma­nitària. Si es parla dels països dels Bal­cans i de la Unió Euro­pea és evi­dent que s’ha de par­lar d’aquest pro­blema. Tots aquests països tenen ara mateix camps de refu­gi­ats.
I ho paga la Unió Euro­pea?
Sí, com s’ha fet a Tur­quia. És un tema com­pli­cat, perquè el govern d’aquests països diu a la Unió Euro­pea: “Aques­tes per­so­nes no volen ser aquí. I sou vosal­tres [la Unió Euro­pea] els que voleu que hi siguin.” La Unió Euro­pea el que fa en aquest moments és finançar aquests camps de refu­gi­ats. Els ges­ti­o­nen diver­ses orga­nit­za­ci­ons huma­nitàries, com ara la Creu Roja.

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor