CaixaBank o BankiaCaixa?
La Caixa controlarà el primer banc espanyol, però l’entrada de capital de l’Estat fa témer que l’operació signifiqui el pas definitiu per a l’espanyolització de l’entitat
CONCENTRACIÓ
Amb la fusió, CaixaBank gestionarà el 25% dels actius del sector financer espanyol, amb el 28% de les sucursalsCaixaBank serà la marca comercial de la fusió entre el banc del mateix nom i Bankia, però més enllà de les proporcions de capital –el 74,2% del capital del primers i un 25,8% del segon–, sectors catalanistes sostenen que en realitat s’ha muntat una BankiaCaixa perquè l’Estat s’ha incrustat a La Caixa i això serà el pas definitiu per a l’espanyolització d’aquesta entitat, que ja va traslladar la seu a València després del referèndum de l’1-O. “Serà un pas més per concentrar el poder a Madrid i allunyar-se dels orígens catalans per sempre. Una llàstima, i una conseqüència més de no tenir un estat a favor”, assegura Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona (una de les cinc entitats fundadores de La Caixa), que afegeix: “Tot i que la Fundació La Caixa en sigui el soci principal, és obvi que l’Estat té eines múltiples per aconseguir el que li convingui. És qüestió de temps que La Caixa quedi plenament espanyolitzada per sempre i perdi els orígens.”
En el mateix sentit, el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, considera que “hi hauria d’haver un calendari clar de com l’Estat surt de l’accionariat”, que culminés amb una sortida tan ràpida com fos possible “per evitar qualsevol sospita d’interferències polítiques”. Sospita que també reflecteixen els eurodiputats Carles Puigdemont, Toní Comín i Clara Ponsatí en una carta en què pregunten els efectes que tindrà sobre les famílies i les pimes, tenint en compte que Bankia està sota el control del govern des de l’any 2012 i que en el Reial Decret 15/2017 “es va convidar les institucions financeres amb seu a Catalunya a moure-les a un altre lloc”.
El Cercle d’Economia i Fira de Barcelona, en canvi, han mostrat el seu vistiplau a la fusió de CaixaBank i Bankia i han reclamat que les decisions de l’entitat resultant es continuïn prenent des de Barcelona. “L’única cosa que demanem és que quan truquem a CaixaBank truquem a Barcelona”, ha assenyalat el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, amb el suport del president de Fira de Barcelona, Pau Relat.
La sortida de l’Estat de l’accionariat de què parla Aragonès és una obligació legal, ja que la compra d’accions d’entitats financeres en perill per part del FROB –propietari del 61,81% de Bankia– es feia amb la condició que s’havien de revendre al sector privat en un termini màxim de cinc anys. És clar que aquest compromís pot acabar en res, perquè el termini es va allargar a set anys el 2016, i a dotze anys el 2018. El motiu? Que l’Estat ha de recuperar el màxim possible dels 22.424 milions d’euros posats a Bankia, i que no pagava la pena vendre accions veient el baixos preus a què cotitzaven en la borsa. La part socialista del govern espanyol manté que la participació del FROB s’ha de privatitzar quan hi hagi bones condicions en el mercat, mentre que Unidas Podemos defensa que l’Estat ha de fer valer la seva posició en el nou grup perquè exerceixi la funció de banca pública.
El consell d’administració del grup resultant tindrà quinze membres, dels quals deu seran independents. En representació dels principals accionistes del nou banc, hi haurà tres consellers més, dels quals un defensarà directament els interessos de l’Estat i dos, els de la Fundació La Caixa, a través de CriteriaCaixa. La resta del consell el formaran els dos consellers executius: l’actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, que passaran a ocupar els mateixos càrrecs en el nou grup. El fet que el FROB estarà en el consell d’administració de CaixaBank –mentre que no estava representat al de Bankia tot i ser el principal accionista– és un altre motiu perquè arrufin el nas els que hi veuen una voluntat intervencionista de l’Estat.
Criteria es mantindrà com a principal accionista de CaixaBank, amb un 30% de l’accionariat, i el FROB comptarà amb un 16,1%. Després, els accionistes institucionals tindran al voltant del 37% i els minoritaris, un 17% del capital.
Abans de l’anunci de les negociacions sobre la fusió, el valor en borsa de Bankia era un 33% del seu valor en llibres. Des que es van anunciar les negociacions, el 3 de setembre, Bankia va passar d’1,0355 euros per acció a 1,4405 dijous, amb una pujada del 39%, mentre que els títols de CaixaBank es van incrementar el 14%. El preu de l’equació de bescanvi s’ha fixat en 0,6845 accions de CaixaBank per cada una de Bankia, i representa una prima del 20% sobre el preu de les accions de Bankia del 3 de setembre.
Augmentar el preu de l’acció per a una futura venda en condicions favorables explica l’interès del govern espanyol en aquesta fusió. I quin és el de CaixaBank? Amb els tipus d’interès a zero, els marges de negoci estan sota mínims i es fan més provisions per possibles problemes amb la pandèmia de la covid-19, i això es tradueix en aquest banc en un descens dels beneficis d’un 67% en el primer semestre.
Els dos bancs no han volgut revelar les xifres d’acomiadaments i tancament d’oficines que generarà la fusió amb l’argument que es negociarà amb els sindicats. No obstant això, s’estima que poden sobrar unes 1.500 sucursals bancàries per solapament regional, i això implicaria la sortida d’entre 7.500 i 8.000 treballadors. CCOO ha expressat que, en plena crisi, l’operació “té lògica empresarial”, tot i que també ha demanat que la integració “tingui lògica en matèria laboral”, amb sortides voluntàries en cas que es plantegin excedents.
La patronal Pimec ha defensat l’“entrada d’una entitat estrangera a Bankia” per facilitar la competència, ja que considera que la unió amb CaixaBank podria suposar “una excessiva concentració del crèdit”, tenint en compte que a Espanya els cinc primers bancs sumen una quota del 60%, i lamenta que l’última crisi ja va fer desaparèixer la majoria de petites caixes locals. Entén que CaixaBank i Bankia busquin la fusió tenint en compte la pèrdua de rendibilitat del negoci bancari, però també espera que l’operació no danyi encara més l’atractiu de Barcelona “com a plaça financera i seu d’empreses tractores”.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha mostrat la seva preocupació per la competència en la fusió, advertint que pot aguditzar en algunes zones el problema de la desaparició d’oficines bancàries. Segons la seva opinió, aquesta fusió és una “mala notícia per a la necessària competència entre entitats financeres, que s’ha vist molt minvada des de l’última crisi”.
L’associació de consumidors FACUA ha avisat del “gran risc” que implica l’existència d’entitats bancàries grans, ja que una eventual fallida obligaria l’Estat a tornar a injectar-hi diners públics, però els analistes opinen que hi haurà més fusions imminents, i un dels noms que més sona és el del Banc Sabadell, que es podria unir amb el BBVA.
UNA VELLA ASPIRACIÓ DE FAINÉ
L’absorció de Bankia per part de CaixaBank donarà lloc al primer banc a Espanya, amb uns actius de més de 664.027.000 d’euros (el 25% del sector), més de 6.700 sucursals (el 28% del total) i 51.500 empleats (el 29%). Es fa realitat una vella aspiració d’Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària La Caixa –el principal accionista del banc a través de Criteria– i que va ser president de CaixaBank i abans de La Caixa. Fainé va plantejar per primera vegada el 1989 la unió de La Caixa amb Caja Madrid, una de les entitats que es van integrar a Bankia.
32 anys d’absorció bancària
El procés de fusions bancàries va començar a Espanya el 1988 amb la integració dels bancs de Bilbao i de Vizcaya, que el 1999 va incorporar Argentaria, l’antiga banca pública que havia estat privatitzada un any abans i que es va acabar menjant Caixa Catalunya el 2016.
El 1991, va començar la fusió del Banco Hispanoamericano i el Banco Central, que va donar com a resultat el Banco Central Hispano. El 1994, es va adjudicar Banesto –que havia estat intervingut– al Santander, que el 1999 es va unir al Central Hispano. De BSCH va passar a ser grup Santander, que el 2017 va comprar per 1 euro el Popular.
El 2011 es va fer la concentració de caixes a Bankia, i La Caixa –que s’havia ajuntat amb Caixa de Barcelona i absorbit la Caixa de Girona– es va convertir en el banc CaixaBank, que l’any següent es va quedar Banca Cívica.
La Caixa, creixent de crisi en crisi
El 5 d’abril del 1904, l’advocat Francesc Moragas va fundar La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, amb el suport de cinc entitats fundadores: l’Ateneu Barcelonès, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Foment del Treball, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Va néixer de la vaga general del 1902, amb l’objectiu de recaptar diners per als familiars d’obrers ferits i morts que van viure la repressió. L’excedent es va destinar a la creació d’una caixa de pensions que oferís als treballadors un mecanisme que els assegurés la vellesa i la invalidesa.
Amb Moragas com a primer director general, a partir del 1918 es van integrar diverses institucions benèfiques en l’estructura de l’entitat i es va crear un òrgan per gestionar l’obra social. Després de la Guerra Civil, amb el falangista Miquel Mateu a la presidència, va respectar els dipòsits en pessetes republicanes (declarades paper mullat pel nou règim), la qual cosa li va donar gran prestigi. L’any 1955, l’entitat va iniciar una destacada activitat immobiliària amb promocions de caràcter social. A partir de la segona meitat de la dècada del 1970, amb Josep Vilarasau com a director general, va iniciar una important expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i la innovació tecnològica, que cap a la meitat de la dècada del 1980, va arribar als clients sobretot amb la instal·lació massiva de caixers automàtics. En aquesta dècada va aglutinar el 49,6% de dipòsits de les tretze caixes catalanes.
Amb el canvi legal que permetia a les caixes obrir oficines fora dels seus territoris d’origen, el 1989, La Caixa va iniciar la seva expansió per tot Espanya, i l’any següent es va fusionar amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.
L’any 2007, La Caixa va aprovar la sortida a borsa de la seva cartera de participades a través de Criteria CaixaCorp, i el 2011 va iniciar un procés de reorganització que va culminar amb el naixement del banc CaixaBank, que va sortir a borsa l’1 de juliol d’aquest any. El president de La Caixa i de Criteria, Isidre Fainé, va afirmar que era la millor opció per adaptar-se als nous reptes de l’entorn financer internacional.
El 2014, La Caixa es va transformar en la Fundació Bancària La Caixa i va traspassar la participació de CaixaBank (40%) a CriteriaCaixa, que té inversions en empreses com Aigües de Barcelona, Cellnex Telecom, Naturgy, Saba, Suez, Telefónica i Inmocaixa.
En els últims anys, CaixaBank ha integrat diferents entitats com Caixa Girona, Bankpime, Banca Cívica, Banc de València el negoci de Barclays a Espanya i el portuguès BPI, que va representar la integració número vuitanta de la seva història.
