La gran estafa de la sortida a borsa de Bankia
360.000 inversors van comprar accions refiant-se d’uns comptes ficticis, que indicaven beneficis quan hi havia unes pèrdues de 2.979 milions
La crisi financera internacional de finals de la primera dècada del segle XXI va suposar des del començament un dràstic enduriment de l’accés al finançament de mercat, al qual es va anar afegint el deteriorament d’actius, especialment dels relacionats amb l’exposició al sector de promoció immobiliària. Aquesta situació, que posava en perill la solvència de les entitats financeres, va portar a la creació, el desembre del 2010, del Banc Financer i d’Estalvis (BFA), resultat de la fusió de set caixes: Caja Madrid, Bancaixa, Caja Canarias, Caja Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja Rioja, que tres mesos més tard va prendre la denominació comercial de Bankia.
El 20 de juliol del 2011, va sortir a borsa el 55% de Bankia (el 45% restant es mantenia en mans de BFA), a un preu de 3,75 euros per acció (amb un descompte del 70% sobre el seu valor en llibre) i va captar 360.000 inversors, 3.092 milions d’euros que li van permetre cobrir els requeriments de capital mínim establerts per reforçar el sector financer. El maig del 2012, l’Estat va nacionalitzar el 100% de BFA i es va convertir en el principal accionista de Bankia a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). José Ignacio Goirigolzarri, que havia estat conseller delegat del BBVA, va assumir la presidència de l’entitat, després de la dimissió de Rodrigo Rato, exministre d’Economia i exdirector de l’FMI. Entre el 2012 i el 2013, BFA-Bankia va rebre 17.959 milions d’euros d’ajudes públiques, que es van sumar als 4.465 milions injectats el 2010 i van elevar el total a 22.424 milions.
Què havia passat? “Una de les majors estafes conegudes a Espanya per la seva quantia, nombre de perjudicats i impacte en l’economia”, segons ho va definir la fiscal en les conclusions finals presentades en el judici a l’Audiencia Nacional per estafa i falsedat documental a trenta-cinc exdirectius de l’entitat i a un auditor de Deloitte, pendent de sentència.
Anticorrupció subratlla que “totes les actuacions, com treure a borsa una entitat amb una sobrevaloració fictícia, la imponent campanya de publicitat per atreure inversors i mantenir la ficció de la viabilitat de la matriu després de sortir al mercat, no es poden considerar errors empresarials”, sinó que tot va ser una tàctica dels gestors per mantenir els seus llocs i privilegis.
Segons la fiscalia, els acusats van cometre un delicte de falsedat comptable pels comptes del 2011, que reflectien beneficis de 309 milions d’euros. Aquests comptes van ser presentats el març del 2012 davant la CNMV sense l’informe d’auditoria de Deloitte. Al maig, es van reformular, amb unes pèrdues de 2.979 milions. L’informe pericial de dos inspectors del Banc d’Espanya va concloure que els comptes de Bankia van enganyar els inversors.
Abans, el Tribunal Suprem havia ratificat dues sentències que anul·laven la subscripció d’accions en la sortida a borsa. L’entitat va tornar 1.800 milions a antics accionistes.
L’Estat ha recuperat 3.302 milions d’euros: més de 2.100 milions per vendes de capital (7,5% el 2014 i 7% el 2017) i la resta per cobrament de dividends.
.
PRECEDENT AMB LES ‘BLACK’
A Rodrigo Rato li demanen vuit anys i mig de presó, i espera el veredicte a Soto del Real, on compleix una condemna de quatre anys i mig pel cas de les targetes black de Caja Madrid. Seixanta-quatre exdirectius de Caja Madrid van ser condemnats per l’apropiació indeguda de 12
milions d’euros dels fons de l’entitat que van gastar a través de targetes opaques.
