“Falta portar la indústria al cor de les ciutats”

Hi ha molts models de ciutats del futur. Seran una evolució del que ja existeix, i París, Los Angeles o Medellín parteixen de models molt diferents. El model que m’agrada és el de ciutats compactes i discontínues. El nou paradigma gira al voltant de la biociutat o de la ciutat de la natura en el món urbà.

La idea és tornar als usos mixtos, que van desaparèixer en les dues revolucions industrials, primer amb el ferrocarril i després amb l’automòbil, que va ser una explosió total que va omplir els suburbis. Es tracta de tornar al model que a Itàlia anomenen slow city, els pobles tradicionals de 50.000 habitants. Aquest és el model del segle XXI, amb escales més eficients. Com les supercomputadores, que no són un gran ordinador, sinó molts de petits connectats a un nucli.

En la dècada dels 2000, hi vam engegar un pla per dotar els barris d’equipaments (biblioteques, mercats...) El que falta, i a París no se’n parla, és tornar a portar la indústria als cors de les ciutats. I això és fonamental perquè sigui una ciutat més empoderada, on la gent tingui més control de la seva vida. En el moment que vas a treballar a una multinacional de l’automòbil i vas al centre comercial a comprar el que fabriquen multinacionals a l’altra punta del món, has perdut el control. La clau és tenir capacitat per decidir on vius i com treballes. Per a això és primordial invertir en habitatge públic per abaratir els preus.

En els anys noranta imaginava que es podia viure i treballar sense haver d’estar a la ciutat, però aquesta continua tenint una gran capacitat d’atracció. Ara, amb les universitats en línia i amb les empreses que han descobert els avantatges de tenir la gent treballant a casa i anant només un dia a la setmana a la seu, podrem veure com, d’una banda, la ciutat és fonamental per garantir feina i atracció social, però també hi ha gent que decideix tornar als seus orígens. Si en ciutats petites i pobles hi ha habitatge i centres de coworking per no haver de treballar a casa, hi haurà moltes oportunitats de viure d’altres maneres. L’àrea metropolitana barcelonina serà més ampla i inclourà poblacions mitjanes com Vic i Manresa, i canviarà la relació entre la ciutat i el camp.

A la ciutat del futur gairebé no hi haurà vehicle privat, i el metro continuarà sent important, tot i que les bicicletes i els autobusos d’última milla també tindran un paper molt important en la hibridació funcional dels barris.

Cerdà parlava de ruralitzar les ciutats. S’ha d’evitar viure en un barri i haver de treballar a l’altra banda de la ciutat. Es tracta de moure’s poc. Moure molt els bits i molt poc els àtoms. És més ecològic i empodera més les persones. O empoderem la gent o empoderem les multinacionals.