JOSEP PAGÈS I JORDI MATAS
DOS DELS SÍNDICS QUE SERAN JUTJATS PER L’1-O
“Tornaríem a acceptar l’encàrrec”
El 4 i 5 de novembre se celebra el judici contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, entre els quals hi ha Josep Pagès i Jordi Matas. La fiscalia els acusa dels delictes d’usurpació de funcions i de desobediència, i els demana dos anys i nou mesos de presó, més una multa i la inhabilitació.
Una llarga llista de causes judicials derivades de l’1-O
Com ja és ben sabut, la dels cinc exmembres de la Sindicatura Electoral no és pas l’única causa judicial que explica el nivell de crueltat practicat contra desenes de persones que van tenir una implicació bastant directa en aquella votació d’ara fa tres anys. Òmnium Cultural xifra en 2.850 les persones esquitxades per alguna causa derivada del procés independentista. Entre aquestes, també hi ha comptabilitzades les denunciades pel govern català, impulsades gairebé sempre pels Mossos d’Esquadra.
La llista és interminable i ha seguit sumant represaliats, sense descans, al llarg dels tres anys. De tots els perseguits per la justícia, uns 150 ho són per haver participat d’una manera directa en el referèndum de l’1-O. La llista no és més àmplia perquè dels 712 alcaldes i alcaldesses que el fiscal general José Manuel Maza (ara ja mort) va anunciar que investigaria, finalment en va ser citats un total de 71. La majoria d’aquestes causes ja han estat arxivades. De la votació de l’1 d’octubre penja la macrocausa contra els dotze líders independentistes que van ser jutjats pel Tribunal Suprem (nou dels quals compleixen altes penes a la presó) i els set que són a l’exili.
El major dels Mossos i la cúpula d’Interior (Pere Soler, exdirector dels Mossos, i César Puig ex-secretari general d’Interior) estan a punt de conèixer la sentència del procediment que tenen obert a l’Audiencia Nacional, amb l’esperança de ser absolts. A la intendent Teresa Laplana se la persegueix pel dispositiu del 20-S.
El procés que actualment esquitxa més persones, si ens cenyim a la jornada del referèndum, és el que té obert el jutjat 13 de Barcelona, i que afecta una trentena de persones, entre alts càrrecs del govern d’aleshores i directius d’empreses a qui s’ha col·locat l’etiqueta de col·laboradores. El jutge percep delictes de malversació, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació. Algunes d’aquestes persones també estan perseguides pel Tribunal de Comptes, que té en el punt de mira una trentena de persones. Del referèndum de l’1 d’octubre, mirant només els fets d’aquella jornada, també se’n deriven investigacions contra persones que van tenir un protagonisme especial en la cita, com l’activista cultural Jordi Pesarrodona i Roger Español, que va perdre un ull durant una càrrega policial. Una quinzena de Mossos també han estat objecte d’una causa judicial, acusats d’inacció.
La persecució contra els independentistes no s’ha pres cap descans durant aquest temps, i les causes obertes ja no es poden comptar amb els dits de les dues mans. El 23 de setembre va fer un any de la sonora detenció de nou CDR, acusats de terrorisme, tinença d’explosius i temptativa d’estralls. També han estat encausats quatre acompanyants del president Puigdemont a l’exili (dos d’ells, Mossos d’Esquadra) i està pendent de sentència el judici al TSJC contra els exmembres de la mesa del Parlament i l’exdiputada Mireia Boya. Destaca el front obert contra desenes de persones que han protestat al llarg d’aquests tres anys.
ESTRATÈGIA UNITÀRIA
Jordi Matas i Josep Pagès parlen sovint en nom de les cinc persones que formaven aquella Sindicatura Electoral, en què també hi havia Tània Verge, Marc Marsal i Marta Alsina. Comparteixen defensa i tots tenen clar que seuran a la banc dels acusats per defensar els valors de la democràcia. Abans que el govern els cridés, no tots cinc es coneixien. Matas i Marsal van coincidir a la comissió de control del 9-N. Pagès era un seguidor fidel de les aparicions de Matas als mitjans. Ara, tots cinc formen “una nova família”. Josep Pagès recorda que, a més, ells representen “el vèrtex de totes les persones anònimes que l’1-O van integrar la logística del referèndum i el van fer possible”.