La rebel·lió està vençuda

“En la punta de llurs baionetes, els exèrcits de Napoleó hi portaven presa la declaració dels drets de l’home. En els canons dels fusells del poble, ara porten els postulats de la nova i autèntica República de Treballadors.

Cauran els fantasmes d’un ahir funest i els tòpics patrioters que cobrien afanys de dominació i privilegi de casta per a donar naixença amb audàcia creadora i aptitud responsable, a un nou estat federal, traducció de la realitat ibèrica, unit pel dret i per l’amor amb l’alta ambició somniadora del més noble patriotisme.

Aquests generals insurrectes, són els representats d’un militarisme ensuperbit que solament havia de guanyar batalles en el país propi, indefens, que mantenia sempre la coacció sobre el Poder Civil.

Amb aquesta consciència, no és estrany que s’hagin sublevat al nostre protectorat d’Àfrica, cobrint-nos de vergonya i portant els moros a Espanya per a tiranitzar el poble espanyol. El fet d’haver vençut la insurrecció es deu que la indignació popular havia anat alimentant-se després d’anys i anys d’humiliacions i desastres. Aquesta gent i qui els aguanta i sosté, representen la reacció més cruel i sinistra que ens avergonyia davant del món. Tot això serà anihilat i sota el signe de la vida i del progrés anirem cap a una democràcia creadora.

La rebel·lió està vençuda. Ningú no podrà convenir l’impuls victoriós de la moral popular que es llança al combat amb l’heroisme dels més purs ideals.

La lluita que es ve sostenint a Catalunya i a tot Espanya té un abast internacional. Qui no ho vegi i no ho comprengui en tota la seva realitat i extensió està cec. El per vindre ho demostrarà.

Estem lluitant contra la reacció més bàrbara del món, perquè a la resta del món el feixisme tenyeix les seves intencions amb certa reforma de caràcter social i polític, mentre que a Espanya l’únic programa de la reacció no és més que el manteniment dels repugnants privilegis de la casta militar, clerical i aristocràtica. Ni tan solament lluiten per la grandesa d’un nacionalisme imperialista, sinó pel sosteniment d’una casta privilegiada per damunt de tot el més digne del país.

Des del micròfon de la Generalitat de Catalunya saludem els heroics milicians de tot Espanya, els germans de tota la Península i l’opinió mundial que aprecia el nostre esforç i ens estimula amb el concurs de llur simpatia. I a afermar la nostra decisió de vèncer, ja gairebé aconseguida, fem vots per tal que imperi arreu del món la pau sota el signe de la justícia, del dret i de la dignitat humana.

Visca Catalunya!

Visca la República!

Visca la Llibertat!”