“Pari el foc!”

“Poble de Catalunya:

Haveu escoltat els parlaments que esguerren el cor dels representants de les totes les faccions polítiques i de les organitzacions sindicals antifeixistes. Tots ells, sense fer comentaris als esdeveniments terribles i sagnants que s’han succeït, perillosos per a la causa contra el feixisme, han exaltat la necessitat d’unir-se, la necessitat d’acabar amb la lluita violenta als nostres carrers. Les paraules han d’ésser les més breus, les més curtes.

En el silenci, és on els homes troben sovint el màxim sacrifici, del qual sols poden gaudir aquells que a costa de sacrificis han sabut obligar el seu pensament moral i la seva conducta.

La lluita als carrers compromet moltes coses. És massa llarga, és massa dura i estem en moments difícils i gloriosos, que podrien comprometre’ns en aquesta lluita que no qualificaré, a la qual no posaré un comentari, perquè guardo per a mi tota l’amargor i tot el lleial continuat sentir del compliment del meu deure per haver-lo volgut evitar. Però la lluita s’ha d’acabar, i la paraula és una sola, sense comentari. Una consigna: pari el foc! Serà un dels objectes d’aquesta reunió exaltar, davant la gravetat del moment, la responsabilitat de tots i traurem tot el millor que tinguem en les nostres ànimes; qui més sacrificis faci, més digne serà, mentre no vulgui cercar profit partidista. Ah, que petit, que minúscul aleshores per a la grandesa d’aquestes hores!

La nostra consigna i el nostre crit han d’ésser: a baix el feixisme! Viure i vèncer, dient: a baix el feixisme! Morir dient: a baix el feixisme. Jo no volia acabar les meves paraules sense recordar una paraula que fa vibrar tota la meva sensibilitat: Catalunya! Tan hermosa! Tan bella! Tan generosa! De tan altes i profundes possibilitats! Catalunya, davant la perspectiva de la República, en aquesta lluita contra el feixisme, Catalunya hi ha d’aportar totes les seves energies, tots els seus sacrificis i tota la seva abnegació.

Germans del poble català! Vosaltres que haveu escoltat tantes vegades des del micròfon en les hores greus i serenes la meva veu, que jo sé com arriba a commoure-us l’ànima, deixeu que reservi per a mi tot comentari i que sigui jo el que doni la consigna: pari el foc!

Per Catalunya, per la República, per la fraternitat antifeixista, per l’obra que s’ha de fer el dia de demà, situem-nos en aquestes hores solemnes a l’alçària del nostre deure.

Visca la Llibertat!”