DOSSIER
OPERACIÓ REPRESSIVA CONTRA L'INDEPENDENTISME
Embolica que fa fort
Una investigació policial demencial ha portat aquesta setmana a un altre cop contra el món independentista que demostra com la repressió, lluny d’encarrilar-se cap al diàleg, s’ha accelerat amb Sánchez al poder
El 14 d’octubre del 1942 el riu Vólkhov era l’escenari d’una acció conjunta entre l’exèrcit nazi i la Divisió Blava enviada per Franco, que iniciava una escaramussa per reforçar posicions en el setge de Leningrad. Setanta-vuit anys i 14 dies després, la Guàrdia Civil i el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona llançaven una batuda contra l’independentisme català. Aquests dos fets només tenen una cosa en comú, el nom: operació Volhov. En la denominació inequívocament franquista de l’ofensiva contra 21 persones públicament i notòriament relacionades amb l’entorn del procés, les reminiscències russes responen les acusacions contra alguns dels detinguts, sospitosos d’organitzar un complot amb la implicació de Rússia per aconseguir la independència de Catalunya.
Un primer resum factual: la Guàrdia Civil, sota les ordres del jutge Aguirre, realitza el dimecres 28 d’octubre un total de 31 escorcolls i 21 detencions, d’empresaris, polítics i càrrecs públics relacionats amb el procés d’independència, als quals s’acusa de malversació de fons públic, prevaricació, adjudicacions sospitoses, blanqueig de capitals i tràfic d’influències. Tot plegat amanit amb sospites de destinar el fruit de totes aquestes hipotètiques martingales a orquestrar una “estratègia de comunicació de desinformació i desestabilització” amb implicacions polítiques russes al més alt nivell i el suport dels coneguts activistes Julian Assange i Edward Snowden. Això, durant els fets d’octubre del 2017, perquè segons les investigacions els peixos grossos detinguts dimecres (Oriol Soler, Xavier Vendrell i David Madí) serien els pares de Tsunami Democràtic, el moviment anònim seguit multitudinàriament de resposta a la sentència del procés que es va posar en marxa l’octubre de l’any passat i que va acabar com el rosari de l’aurora. Tots els detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs i sense mesures cautelars després de passar a disposició judicial.
el batibull
En tot aquest plantejament, la pista russa que dona nom a l’operació és només la punta de l’iceberg d’un batibull de creativitat policial en què és difícil destriar el gra de la palla i en què novament s’estableix un relat factual que, més que arguments que justifiquin una actuació, sembla una altra de les ficcions sortides de l’equip de guionistes del tinent coronel Daniel Baena, cap de la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, famosa per bastir, entre d’altres, el relat que ha acabat amb la condemna dels líders del procés i mereixedora d’una clamorosa estirada d’orelles per mentidera a l’Audiencia Nacional en la sentència del judici a la direcció dels Mossos.
Les actes de diligències prèvies dictades pel titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre López, són un compendi inconnex de sospites, especulacions i diversitat de presumptes conductes delictives que sorprenen per la credibilitat que els atorga el jutge, el qual, d’acord amb les perquisicions de la Guàrdia Civil, ordena les detencions i els registres practicats dimecres. Bona part de les interlocutòries són paràgrafs retallats i enganxats directament dels atestats policials simplement posats en cursiva i embolcallats amb criteris jurídics justificatius i apreciacions al marge basades en interpretacions lliures.
Els atestats, com és habitual en la persecució contra l’independentisme, relliguen converses extretes de context amb fets que per separat no se sostenen però que posats en la coctelera amb un nexe causal de caire conspiratiu i amb la benedicció del jutge de torn configuren un altre cas com els que estan bastint des de fa tres anys contra el món independentista. Hi ha una gradació de fets presumptament delictius o amb indicis de ser-ho totalment inconnexos entre si, només amb el denominador comú que estan protagonitzats per notables independentistes que es coneixen i interactuen entre ells per parlar d’actes relacionats amb el moviment independentista.
Fonts de la defensa d’un dels detinguts sostenen que el cas és un exemple més de “macedònia processal” que té com a objectiu crear una mena de “causes nodrisses” a partir de les quals no és tan important acabar portant el tema a judici sinó anar obrint investigacions paral·leles, demanar més intervencions telefòniques i furgar en l’entorn independentista amb cobertura legal. Les línies principals d’aquesta perquisició se centren en tres eixos: la via russa, Tsunami Democràtic i operacions de malversació i tràfic d’influències que, tot i que no s’aporta ni una sola connexió factual ni documental, tindrien com a objectiu finançar l’exili de Puigdemont.
EL ‘COMPLOT’ RUS
En tota l’operació Volhov allò que resulta més pintoresc és que un presumpte complot segons el qual el Kremlin facilitaria 10.000 soldats i assumiria tot el deute públic català quedi en el nivell d’unes simples diligències de jutjat d’instrucció, tenint en compte que es tractaria d’una operació militar considerable contra un país de l’OTAN i una invasió territorial inaudita a l’Europa occidental des de la Segona Guerra Mundial. La investigació fa casar una trobada d’Oriol Soler amb Assange a l’ambaixada de l’Equador el 9 de novembre del 2017, amb suposats contactes amb altes esferes russes d’un altre investigat, Víctor Terradellas, exdirigent convergent. Terradellas, que dimecres no va ser detingut, també està investigat per presumpta malversació de fons públics relacionats amb la Diputació de Barcelona. Arran d’aquestes investigacions, efectuades el 2018, es van trobar converses telefòniques gravades per Terradellas amb els també imputats i ara detinguts, Xavier Vendrell i David Madí, que el jutge recull ara en aquesta nova interlocutòria.
En una conversa amb Vendrell, Terradellas parlaria de l’existència d’un grup rus (que coneixeria des de l’època de la presidència de Gorbatxov a finals dels anys vuitanta) interessat a col·laborar en el procés d’independència de Catalunya, amb la creació d’un plataforma de criptomonedes (suposadament amb la participació d’un altre dels investigats, Xavier Vinyals), i en un grup de comunicació que tenien entre mans un altre dels detinguts aquesta setmana, David Madí, i el magnat del món de la comunicació Jaume Roures. Terradellas hauria explicat que el Kremlin podria enviar 10.000 soldats russos per ajudar Catalunya, però que el suport no es va portar a terme perquè, segons es recull en les transcripcions en boca de Terradellas, Puigdemont “es va cagar a les calces”.
Com era d’esperar, la resposta oficial russa va arribar dimecres mateix amb una piulada corrosiva de l’ambaixada humiliant els investigadors indicant-los en to de broma que hi havia un error perquè els soldats que s’havien d’enviar a Rússia no eren 10.000, sinó que hi faltaven dos zeros, i, tornant la referència històrica del nom de l’operació, arribarien en avions fabricats a Catalunya en l’època republicana. En un to absolutament seriós, la portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, va qualificar dijous de més que “absurdes” les afirmacions sobre la disposició del seu país de donar suport econòmic i militar a la independència de Catalunya.
el tsunami
Una conversa enregistrada entre Xavier Vendrell i Oriol Soler en què parlen de l’acció de llançament de pilotes al Camp Nou durant el Barça-Madrid del 18 de desembre de l’any passat, combinada amb un altre enregistrament en què Vendrell parla amb David Madí sobre les mobilitzacions postsentència, serveix a les ments policials per convertir l’exdirigent d’Esquerra en el líder de Tsunami Democràtic i a Madí i Soler en peces clau de l’organització. “De l’observació de les comunicacions es desprèn que David Madí està perfectament informat de les mobilitzacions que es van produint i sembla inferir-se que coneix qui hi ha rere el moviment Tsunami Democràtic, col·laborant amb el mateix per posar el país pels aires [sic].” Aquest és el nivell dels atestats que recull la interlocutòria judicial, que extreu conclusions que se sostenen ben poc en proves fefaents i molt en la imaginació dels agents: “De la intercepció de les comunicacions que afecten Xavier Vendrell, el dia 17/12/2019 a les 18:48:46 hores aquest va trucar a Oriol Soler, qui li va contestar que li trucava ell per una altra banda. El fet que ambdós tractessin a tota costa de protegir les seves comunicacions era, per si mateix, un indici que podien estar vinculats a l’organització, direcció i execució de les accions que Tsunami Democràtic estava realitzant.”
MARTINGALES DIVERSES
Les interlocutòries que han desencadenat l’onada de detencions també donen per bons indicis de tràfic d’influències relacionats amb Xavier Vendrell i diverses martingales relacionades amb subvencions i encàrrecs fets a l’empresa Events d’Igualada, a la qual barreja en poques línies amb l’organització de l’acte multitudinari de Puigdemont a Perpinyà al febrer, amb la campanya de Víctor Font a la presidència del Barça i amb el nomenament dels càrrecs de Sanitat de Josep Maria Argimon i Marc Ramentol, que la Guàrdia Civil sosté que han estat decidits des de Brussel·les per Toni Comín. En els atestats també hi són posats amb calçador per embolicar la troca els noms dels ministres Salvador Illa i José Luis Ábalos, als quals hauria pressionat David Madí per obtenir tractes de favor, i s’arriba a dir, en una valoració política sorprenent, que Tsunami Democràtic s’ha aturat perquè amb la destitució de Torra a Esquerra no li interessa mantenir-lo.
Sigui com sigui, des del moment que les forces policials espanyoles bategen una acció inspirades per una referència bèl·lica inequívocament franquista, és indubtable que el deep state se sent tan impune que ja ni se n’amaga. I les conseqüències continuen colpejant l’independentisme.
