Biden s’imposa al xou de Trump

Un dels pitjors escenaris que s’havien vaticinat per a les eleccions nord-americanes és el que s’ha acabat imposant. El candidat demòcrata, Joe Biden, està a punt de guanyar-les, però Donald Trump se n’ha declarat vencedor i ha iniciat una batalla judicial per impugnar els resultats. Trump engegava d’aquesta manera la continuació del xou que en moltes ocasions ha estat la seva presidència als Estats Units. Figura de la televisió, el magnat posa en dubte el sistema electoral i la democràcia del seu país per obstaculitzar la victòria del seu contrincant. Trump ha arribat a assegurar que els comicis nord-americans han estat un “frau” i fins i tot ha demanat al Tribunal Suprem que aturi el recompte. Biden serà, amb tota probabilitat, el president dels Estats Units, però el perdedor ha aconseguit emportar-se gran part del protagonisme.

El principal problema de Biden ha estat no imposar-se amb prou claredat des de l’inici del recompte. El perquè d’aquesta situació és que l’onada blava (el color que s’assigna als demòcrates) que havia de recórrer Estats Units no s’ha acabat de produir amb la força que preveien les enquestes. És cert que Biden ha obtingut un nombre ingent de vots –69,7 milions de suports que l’han convertit en el candidat més votat de la història, superant l’expresident Barack Obama, amb 69,4 milions–, però tot i aquestes xifres el candidat republicà no s’ha quedat enrere i s’ha confirmat que l’efecte Trump no s’ha desinflat.

Durant els primers temps del recompte, el resultat era molt més ajustat i el mapa dels estats tendia al vermell. Florida, un dels estats clau, queia del cantó del magnat, quan gairebé tots els vaticinis assenyalaven que se l’emportarien els demòcrates. Una de les raons per les quals el republicà aguantava l’envestida demòcrata és perquè primer es va fer el recompte del vot presencial i, més tard, va començar el del vot per correu –la por provocada per la pandèmia ha fet augmentar aquest sistema de vot–, que s’ha demostrat que en una majoria aclaparadora és favorable a Biden. I aquest és el moment que Trump esperava per posar en dubte el procés, interposant diferents litigis als estats deWisconsin, Michigan i Pennsilvània per impugnar els resultats als dos primers i limitar la recepció de vots al tercer, la qual cosa implicaria que centenars de milers de paperetes a favor de Biden fossin invalidades. Hores després, presentava una quarta demanda judicial perquè es cancel·lés el recompte de vots a Geòrgia, que finalment no tirarà endavant. Sembla que l’estratègia engegada per Trump no li acabarà funcionant. De fet, durant el discurs que va oferir en directe, moltes televisions –com la CBS, l’NBC i l’ABC– van tallar l’emissió i la FOX –procliu a Trump– va desmentir les seves paraules.

Abans de les eleccions ja es donava per fet que hi hauria estats clau que podrien donar la victòria a un candidat o a l’altre. És el cas de Pennsilvània, que a l’hora de tancar aquesta edició es decantava pel demòcrata Biden. És un estat decisiu i conforma un dels territoris de l’anomenat cinturó de l’acer (Rust Belt), que ha estat el motor industrial del país. Durant dècades, les fàbriques d’aquesta regió van funcionar a ple rendiment, però les diferents crisis van provocar que les indústries anessin tancant o s’anessin deslocalitzant. La classe mitjana treballadora, que durant anys havia donat suport als demòcrates, el 2016 va donar el seu vot a Trump, cansada de pagar els plats trencats. El lema de Trump, America first (‘Amèrica primer’) va fer furor entre aquests votants. Ara, tot indica que la crisi econòmica derivada del coronavirus –que ha provocat més de 230.000 morts als Estats Units– podria haver perjudicat el magnat. Un altre dels estats que també està sent clau en el recompte de vots és Geòrgia. En les eleccions del 2016, en aquest estat del sud va guanyar Trump, però ara, els darrers escrutinis donarien la victòria a Biden. Encara queden per definir Nevada, Alaska i Carolina del Nord.

Per al demòcrata també és crucial la victòria que està obtenint a Arizona. Des del 1996, amb Bill Clinton com a candidat, cap representant demòcrata havia aconseguit imposar-se en aquest estat. Segons els analistes, una de les claus hauria estat el vot llatí, sobretot de ciutadans d’origen mexicà. Durant la campanya anterior, Trump va utilitzar la immigració com a arma llancívola i va proferir insults cap a la comunitat mexicana. La construcció i l’augment de la vigilància al mur que separa els dos països (els Estats Units i Mèxic) també hauria estat un dels motius perquè el vot llatí hagi anat al sarró dels demòcrates.

Tot indica que la victòria serà per a Biden, que no tindrà un inici de mandat plàcid, amb protestes al carrer dels partidaris de Trump i amb un país cada cop més polaritzat.